L’organització va treballar de valent perquè el concert sortís d’allò més bé, tal i com va ser

Res feia pensar que dissabte dia 20 de juliol a les 18h hores, quan s’obrí el recinte de devora la piscina Municipal de Capdepera, la bona acollida que tindria el concert Caparruts, amb bon ambient: la paradeta de l’esperit feminista, les hamburgueses de porc negre, les magdalenes de carabassí, el gelat de Laccao, les cerveses sense gluten, sense oblidar les quelitas. Tot feia preveure una nit fenomenal, tal i com va ser. La disposició de l’escenari també fou encertada, perquè deixava veure més paisatge amb el puig Seguer de fons. 

Al recinte, més ampli que la primera edició a la plaça del Sitjar, hi havia una paradeta amb cadires per poder seure i sopar, així com un bocí de gespa artificial per poder seure al teu aire. Després del DJ Quebradu, va ser el torn de la primera actuació que va córrer càrrec de XISC, una veu atrevida amb rimes potents i treballades en català, acompanyada per dues ballarines que feren una coreografia molt encertada, amb quadre que queia de Santa Britney Spears i tot. 





Sorprenent també va ser l’actuació de Vaca Eixuta, amb la disfressa de vaca i la granota al pur estil Chemical Brothers i el missatge subliminal de SOS TURISME quan la lluna gairebé plena sortia per darrera el Puig Seguer. 

Seguidament, va arribar el torn del concert més esperat de la nit, el de Maria Jaume, escortada per uns músics ben professionals, amb una il·luminació de neons molt acurada, i una posada en escena única que encandilà tots els joves assistents; sonaren cançons tan aferradisses com Pura Geografia, o l’anècdota de la cançó Cala Rajada 1964, que conta el seu estiueig amb la seva família, quan els estrangers eren gairebé com amics.





Na Maria va comparar la nosta relació amb  el turisme abans i ara, introduint un minuts en el que el seu padrí  canta "Paisajes lindos, tiene Mallorca..." de Bonet de San Pedro en la seva cançó. Un moment molt emocionant.

Després, les djs d’Anam Fent varen servir de pont per a l’esperada actuació de Fades, que va ser impactant, no tan sols pel seu vestuari provocador, ans també per la seva actitud clarament catalanista i a favor del col·lectiu LGTBI, totalment deshinibits, tot i que al principi del seu concert hi va haver certs problemes de audició amb la microfonia. El públic s’ho passà d’allò més bé amb la seva divertida posada en escena, amb una gran capacitat d’incloure les lletres com a bales dins el seu repertori extens que no decepcionà gens ni mica, el trio format per dos mallorquins (un amb rastes, l’altre amb bigoti fi i botes de cowboy)  i un català ( amb vestit curt) tots tres estudiants de filologia catalana, són una de les propostes emergents de les Illes Balears.

També va sorprendre molt l’actuació dels lleidatans Sexenni, amb uns set components varen aportar molta frescor al concert amb un directe divertit i àgil, amb la particularitat de la variant dialectal lleidatana, amb algunes cançons amb castellà, de lletres que parlaven de l’amor, de les platges, la festa, la nit… amb una gràcia i una genialitat compositiva que donarà que parlar d’aquest grup per llarga estona. 

FInalment, podem dir que Caparruts és un festival que deixa empremta en la societat gabellina, no només per la presència del català, sinó també per l’energia de la nova fornada de grups que s’hi presenten. En aquest sentit, ja s’espera la tercera edició. Amunt, Caparruts!

Joan Cabalgante i Guasp