L’obra de Salvador Oliva va causar controvèrsia entre el públic gabellí que s’emocionà amb l’espectacle.
Diumenge 28 de gener, al Teatre de Capdepera, a les 19h, es va poder gaudir de l’obra La Fundació basada en la vida de Joan March i els seus hereus, empresari, banquer i un llarg etcètera de facetes que acaben amb el dit acusatori de l'assassinat. L’obra cobra cert dinamisme, amb uns plafons de tela negra i transllúcida que es moguda per l’elenc actoral mentre es crea un clima modern, d’opressió i angoixa del que pot ser apropar-se al poder d’una fundació bancària, on l’especulació és a flor de pell.
D’una banda, l’autor de l’obra és Salvador Oliva i l’elenc actoral està format per Xavier Núñez, Salvador Oliva, Rodo Gener, Carme Serna i la música original és de Jaume Manresa. A l’obra es presenta un jove historiador que s’ha d’encarregar d’elaborar un informe de La Fundació, després de certs dubtes i de discussions amb la parella, decideix formar part de l’estudi, per això haurà d’entrevistar-se amb el més alt magnat de la Fundació en un intent que les seves influències no s’imposin a la seva llibertat d’investigador, però poc a poc s’anadonarà que els tentacles del poder són molt forts i que hi ha una part obscura de l’empresa que li crearà un problema ètic que ni tan sols es resoldrà amb el final obert de l’obra. S’ha de destacar l’enorme versatilitat dels actors que amb un sol vestit s’atreveixen a interpretar diferents papers que els portaran des de la dona fins a la mare, des de l’assessor fins a l’home de negocis, tot revestit amb uns diàlegs trepidants que no fan més que donar agilitat a l’obra i dinamisme. D’una altra, l’ocurrència de fer sortir els personatges de la novel·la que escriu el protagonista: un alemany i un italià que mantenen un diàleg trepidant sobre el paper que jugà Joan March a la II Guerra Mundial i amb la projecció del text a la pantalla transparent es pot seguir la traducció de les seves respectives llengües, s’ha de dir que aquí els actors són prou hàbils i prou resolutius per mantenir en suspens l’espectador. 
Finalment, es realitzà el tercer acte, el que ve a ser un col·loqui amb els actors que es fa després de cada funció. En ell s’abordaren temes com la quantitat de literatura que pot arribar a donar la figura de don Joan March, la documentació que va conformar l’obra, que va anar de la mà de l’historiador Miqui Cruz, també que es poden entroncar molts de temes amb l’obra, fins i tot amb l'antisemitisme que es dona a Palestina; a més va sortir l’expressió “pareixes de can March”, en relació amb les actituds altives i prepotents del magnat vilero, també es comentà com va fer la seva fortuna i si els bombardejos a Barcelona havien estat per poder signar contractes amb Mussolini, sigui com sigui Salvador Oliva ha demostrat ser un autor de primera categoria que es capaç d’endinsar-se en la creació d’una obra tan densa com aquesta tot i que ell diu que no en sap més, nosaltres sabem que en sap molt, moltíssimes gràcies!
Joan Cabalgante i Guasp
