Divendres, 1 de desembre, va tenir lloc la presentació del tres llibres al voltant de figura de Tomeu Català, a l’espai multiusos del Teatre de Capdepera. L’acte organitzat per l’Associació Cap Vermell i presentat per na Maria Vives “Llissa”, comptà amb la participació de Biel Pérez i Tomeu  Català.
 

Na Maria Vives donà la benvinguda als convidats i al nombrós públic assistent, per seguir amb la presentació d’en Biel i en Tomeu fent referències a la seva estada a Capdepera. I en el cas d’en Biel a la seva contribució al naixement de Cap Vermell, recordant que va escriure la primera editorial del nombre zero de la revista.
 

El primer en intervenir va ser en Biel Pérez que parlà del seu llibre “ Bartomeu Català, un projecte d’home de fe”, una mena de biografia construïda a partir de tota una sèrie de conversacions amb en Tomeu Català. Com expressà el mateix Biel es tracta d’un llibre fet des de l’amistat i la confiança. El mateix titol del llibre juga amb el seu nom, Bartomeu ,i el Projecte Home, que el marcà tota la vida i que ha fet d’ell una autoritat en el tractament terapèutic de drogoaddictes. És un home actiu, de fe, d’esperança i de caritat, que ha mantingut ca seva sempre oberta a tothom.  Una característica que en Biel destacà és la independència que sempre ha mostrat en Tomeu, pot ser en el “paper couché” surt amb personatges famosos però no surten les hores i hores que passa amb infants o amb els drogodependents. En Tomeu “ te la capacitat de passar entre les jerarquies civils i eclesiàstiques sense cremar-se, se pot cremar però surt airós. En el món civil crea un respecte i en el món religiós crea un emprenyo”. Quan començà amb el projecte home tot eren sospites i quan començà a funcionar tothom se volia apuntar entre d’altres la Conferència Episcopal. Convidà a llegir el llibre per conèixer-lo una mica més.

En Tomeu Català va prendre la paraula per agrair la presència de tothom i les paraules de na Maria Vives i Biel Pérez “Saps que n’heu dit coses bones de jo, i heu guardat les dolentes, que són moltes”. Comentà diverses anècdotes de la seva vida, entre d’elles quan tingué un atac de cor i recordà la pau que sentí, cosa que el marcà molt. Se dirigí als regidors de l’equip de govern per posar-los com exemple “ Com ajuntament ho podeu fer bé o malament,... i ho heu de fer bé perquè per això us han elegit però si no ho feis amb cor i estimant el poble mort en vida. Vosaltres, jo o qualsevol”.

Parlant sobre el seu llibre “I si decidesc viure?” recordà que un amic li demanà escriure sobre el projecte però com és mal escriptor “Jo no som un home d’escriure sinó un home de viure”, però pel projecte i per la insistència de l’amic Pere   (finat fa poc) vaig decidir escriu cada dia una pàgina. El llibre consisteix en comentar una frase o un fet que sorgeix del projecte. N’hi ha 83 comentaris o situacions o tema d’una a tres pàgines. Jo vaig escriure 80 i aquest amic me demanà tres temes més : sobre el futur de projecte, sobre en Juanma (era el director general en el que delegava la meva responsabilitat fins que va tenir un ictus) i sobre la relació amb Reina Sofia (no m’agrada parlar amb de les relacions personals). Són en tols 83 capítols que es poden començar per el que es vulgui, però que reflecteixen la realitat del Projecte i el fet que en el Projecte tots són iguals son persones i si volen fer el procés val la pena.
 

Tomeu Català també presentà el seu darrer llibre “Y ellas fueron las primeras” escrit durant la pandèmia, que surt d’un dubte de Jesús  les prostitutes: “Perquè Jesús va dir les prostitutes i els pecadors públics estaran davant voltros en el Regne dels Cels”. La primera part del llibre és fruit de l’estudi de fonts clàssiques i dels evangelis, per tenir una visió de la dona en el món grec clàssic, romà i jueu. Fa una síntesi del que va llegir i estudiar. Recordà qui va tenir la primera experiència que Jesús era viu: Na Maria Magdalena, una prostituta.

La segona part recull cites de Jesús amb una introducció i un comentari. Un apartat que no m’agradava era llegir mai eren les genealogies i me les botava. Llegint-les vaig descobrir que a la genealogia de Jesús surten quatre fulanes i Jesús ho accepta amb normalitat absoluta. El llibre compta amb unes excel·lents imatges relacionades amb la prostitució.
 

Hi van haver una sèrie de preguntes dels presents al voltant del procés de creació dels llibres.
 

En acabar les presentacions en nom de l’Associació Cultural Cap Vermell se’ls va fer el lliurament del premi Cap Vermell honorífic en reconeixement a la seva feina i la seva trajectòria personal. La justificació es troba a un altre article de Cap Vermell digital.
 

L’acte acabà amb la venda i signatura de llibres i un refresc amb unes excel·lents mantegades cuinades per l’amic pastisser Toni Navarro al rebedor del Teatre. Un deliciós punt i final de la vetllada.