La biblioteca pública de Capdepera va ser el lloc escollit per a la presentació de l’últim llibre d’Albert Herranz Hammer

Divendres 30 de Setembre a les 19:30 hores es va dur a terme la presentació del llibre d’Albert Herranz “La cabellera de Posidó”¹ a la biblioteca de Capdepera. El llibre relata la història de la posidònia, aquesta emblemàtica planta de la Mediterrània, mitjançant un seguit d’entrevistes a científics de renom que expliquen l’evolució i les seves característiques biològiques i orgàniques.

Primerament, Miquel Flaquer Llull va ser el mestre de cerimònies i presentador de l’acte, qui al mateix temps va ser presentat per la bibliotecària Magdalena Melis. Miquel va escampar per sobre de la taula de la sala contigua de la biblioteca de l’antic Escorxador un seguit de llibres que li serviren per traçar el fil argumental de la seva presentació. D’una banda, constatà que l’autor del llibre era molt prolífic i que va saber en tot moment tocar tots dels gèneres, des del teatre fins la poesia (es podia veure una taula al fons amb els seus títols més emblemàtics i com es va dir, encara en faltaven) com no dubtà tampoc amb fer saber l’origen suec d’Albert i de les seves peripècies literàries, a més de fer-li preguntes interessants com a quins llocs emblemàtics havia viscut de Suècia. Director de les Plaguetes del Raval i d’Edicions del Moixet demagog, ha escrit obres com Recorda’t de Mary Quant o dirigit documentals com Andreu Muntaner Darder, de fòssils i fotografies, produït per la Perifèrica. En aquest nou llibre dona a conèixer la posidònia i el seu context. Albert és un escriptor que té fascinació per les coses inútils (vol dir que no generin benefici al producte interior brut).

Seguidament, va ser Albert qui va fer saber que el lloc més representatiu per a ell va ser i és El Molinar de Palma, d’allà va saber integrar-se mitjançant la llengua i la cultura i considera que cada lloc que visita és un micromón amb la seva lògica interna i els seus trets culturals, des de Santa Catalina fins als pobles de Mallorca, per ell va ser tota una sort. Des d’un primer moment, l’autor deixà clara la seva fascinació pel mar i que la motivació d’escriure aquest llibre partia del seu desconeixement que tenia sobre la posidònia, que de mica en mica ha anat revertint gràcies a la seva curiositat d’escriptor. Entre tots els congregats a la sala, alguns vàlids escriptors locals i fins i tot alguna biòloga, l’interès per saber més d’aquest llibre anà en augment i les explicacions i arguments d’Albert Herranz varen ser prou convincents.

Posteriorment, l’autor explicà l’evolució de la planta a través de la Història, i de com tot està interrelacionat, amb una Pangea, la unió dels continents, la mar de Tetis, que separà la planta entre punts tant distants en el planeta com puguin ser el mar Mediterrani i Austràlia, amb el moviment dels continents. El registre fòssil que es té de la posidònia és de fa 150 milions d’anys. La posidònia té cinc “cosines” que estan a Austràlia. Aleshores l’endemisme va molt més enllà de les nostres terres. D’altra banda, les seves investigacions el portaren a posar-se en contacte amb una altra investigadora catalana que treballava a Austràlia, que curiosament partia de dades que li proporcionaven des d’Itàlia. Els científics diuen que la Mar Mediterrània s’està «tropicalitzant», degut a la temperatura que té. Quan més anem cap a Grècia, més pugen les temperatures. D’altra banda, des de la construcció del canal de Suez hi entren altres espècies. També parlà de la Caulerpa Taxifolia, que estava al centre subaquàtic de Cousteau i es va expandir com a espècie invasora, per Còrcega fins arribar a les Illes Balears. A més, parlà d’altres usos que es feren de la planta com a farratge o per sostre de les cases, fins i tot com a efecte antibiòtic. També va fer menció al temps enorme que s’ha de menester perquè la planta creixi i com amb una arrossegada d’àncora tots els microorganismes que l’envolten es poden anar a norris.

Finalment, també va fer menció del braç de posidònia que comprèn la franja entre Eivissa i Formentera que es conforma com si fos un sol ésser viu. També desmuntà mites i en creà d’altres i posà de manifest que encara queden moltes coses per descobrir i que defensar sobre aquesta planta, que necessita d’un equilibri extrem per a poder-se mantenir i que com a ésser viu és fonamental que la respectem i que en tenguem cura d’ella. Fa bastants d’anys, quan la gent anava a nedar a Cala Gat, la posidònia que hi havia gairebé els fregava la panxa, ara no sé si podem dir el mateix, però si fa no fa tots sabem que conforma tot un bosc que cal preservar. Les raons que hi ha per adquirir aquest llibre són múltiples, però la que no pot faltar per descomptat és que es tracta d’una planta que ja vivia sense l’aigua de la mar Mediterrània i que forma part del nostre paisatge emocional que podem remuntar fins a la nostra infància. Enhorabona, Albert per haver fet encara més popular la posidònia i per haver escrit aquest llibre!

Joan Cabalgante i Guasp