El passat divendres 2 de desembre de 2022 (curiosa data) hi hagué una nova sessió del club de lectura al Centre Cultural Cap Vermell. En aquesta ocasió va ser el torn d’El projecte Rosie, una novel·la de Graeme Simsion. 
Després de la completíssima introducció de la bibliotecària, qui comentà des de les diferents versions del títol del llibre fins a dades biogràfiques de l’autor (com que va néixer a Nova Zelanda i que va rebre diferents premis per aquesta obra), de mica en mica l’ampli rotlle va començar a desplegar les seves ales i tímidament es submergí en un comentari, on es deixà entreveure que l’obra els hi havia agradat, perquè, entre d’altres raons, els hi havia fet passar una bona estona. El fet de ser una novel·la divertida va portar a l’observació que feia estona que el club no dedicava una de les seves tertúlies a llegir una obra animosa, com la que vàrem tenir entre mans.
Posteriorment, s’afegiren més tertulianes a la conversa i arribà el contrapunt que va fer treure un enfilall de noms i de relacions entre personatges que va donar a entendre el valuós catàleg que presenta Simsion, qui sembla que va escriure la novel·la per ser portada a la gran pantalla. Però els diferents punts de vista, enriquidors tots, varen donar una visió més àmplia d’un llibre que aparentment semblava poca cosa, però per allò que es comentà semblà que es tracta d’una gran obra, no de bades va guanyar el Victorian Premier’s Unpublished Manuscript Award i va arribar a ser llibre de l’any. Situacions rocambolesques, estrambòtiques, les dèries d’un personatge que provocava comicitat en la seva descripció de l’intent de buscar esposa, els misteris de Rosie per saber qui era el seu pare vertader, etc. tot conforma un entrellat que no deixà ningú indiferent. La proposta que es va fer de seguir una segona lectura de l’autor quedà a l’aire. 
La primera persona de Don Tillman, el professor de genètica que protagonitza l’obra posa de manifest la seva problemàtica per tenir relacions normals, per portar tal vegada una vida massa organitzada i sistemàtica. També a la tertúlia sorgí el tema del personatge que presenta un quadre d’Àsperger, i en la conversa quedà palesa les incògnites que encara queden per resoldre vers aquesta discapacitat, on sembla ser que hi ha diferents tipus de graus de la malaltia i que qui la pateix és intel·lectualment normal però amb una extrema incapacitat per a les relacions socials. En el llibre aquesta relació queda dibuixada, però no des d’un punt de vista estrictament mèdic o científic. Sigui com sigui, el peculiar món que queda retratat a la novel·la va fer que les tertulianes i tertulians s’animassin positivament a defensar aquest llibre de Simsion. 
D’altra banda, la bibliotecària també incidí en el fet que prest arribaran els 25 anys del club, tota una efemèride, sobretot si giram l’ullada cap a enrere per contemplar l’extensa quantitat de títols que porta el club a les seves esquenes, uns llibres que es poden consultar ordenats com estan a l’ampla biblioteca. El club volgué recuperar de mica en mica les bones costums i es clausurà amb un petit àpat nocturn amb delícies de calamarets farcits, amanides d’alvocat i dolços selectes. Esperem que les calories que ens queden per pair en aquestes animades festes nadalenques no impedeixin l’anàlisi del lector que s’apropa a aquest club amb la clara intenció de parlar sobre un llibre, tal vegada a partir d’ara, amb un parell de quilets de més.
Visca el club de lectura!
Joan Cabalgante Guasp
