Diumenge 28 d’agost de 2022, dins el cicle «La lluna en vers», que també queda emmarcat dins el nostre cicle «A recer de les murades», aquell conjunt de concerts que s’han anat realitzant al castell de Capdepera, ha tingut com a protagonista la banda «Tugores», formada pel violoncel·lista Biel Fiol, David González al saxo alt i Jaume Tugores, guitarra i veus. El projecte va estar encapçalat per la presentació del nou disc del trio, que conté una sèrie de contes escrits pel mateix Jaume, que dedicà als seus fills.
 

Primerament, el compositor va inicià el concert amb la lectura d’un d’aquests contes fantàstics, inspirats en la natura i amb éssers màgics, també la música n’era protagonista, com aquell conte on les persones eren de coloraina gràcies a la intervenció d’un músic, que també topa amb un nen gris. De mica en mica, els instruments s’incorporaven a l’escenari, que comptava amb bona acústica i equalització; d’altra banda el concert va tenir una bona acollida de públic, que va saber escollir un concert digne de ser escoltat.

Després, sonaren temes de gran sensibilitat i profunditat, com varen ser «El fill del mar», «El matí inventat», «l’arbre immortal»...La manera de fer d’aquests músics va ser vertaderament magnífica, les melodies finíssimes lleparen les orelles dels assistents, que gaudiren de noves melodies que refresquen i eduquen l’oïda. Les geografies musicals que recorregueren els artistes ens portaren a viatjar per cançons lentes que feren recuperar el sentiment de llibertat. Hi hagué un diàleg molt encertat entre els instruments, de vegades amb balades que et transportaven a la dolçor que t’allunya dels clixés i dels temes convencionals.

Seguidament, la guitarra també treia sons de percussió i el cel·lo agafava força pregona que va fer emocionar a algun escoltant. També qualque estranger aprofità per pujar a l’espadanya de la capella (tal vegada aquestes eixides pertorben l’espectacle i s’haurien de regular). Les notes es succeïen com un vell ritual i la maduresa dels músics quedava palesa alhora de saber valorar la seva pròpia creació, gest que el públic crec que va saber reconèixer. Just acabà una cançó i sonaren les campanes de l’església, en aquell moment la complicitat entre els músics i el públic va començar a quallar.

Finalment, la nit queia sobre la torre d’en Nunis i el concert s’apropava a la seva recta final. Els intèrprets aprofitaren un moment per abandonar l’escenari i acte seguit tornar a continuar. Per acabar, sonaren temes antics, d’altres discs, que ja en són 8, i interpretaren una versió d’Ennio Morricone, compositor preferit d’aquest també compositor i guitarrista com és Jaume Tugores. «La Missió» el tema elegit per tancar un concert excel·lent. Moltes gràcies a n’aquests sacerdots de la música i als organitzadors de l’esdeveniment, que varen fer més agradable la vetllada d’una nit inventada. Enhorabona!

Joan Cabalgante i Guasp