El concert emmarcat dins el cicle de les Serenates d’estiu va ser organitzat per les Juventuts Musicals de Capdepera

Diumenge 17 de juliol a les 22h de 2022 a l’espai idíl·lic dels jardins de can March es va dur a terme la representació d’un clàssic de la literatura universal: Romeu i Julieta. L’obra presentà la particularitat de ser una òpera, qualificada amb el vocable “essència”. El drama va ser relatat per Antoni Gomila, un actor molt conegut que també s’atreveix a traspassar els llindars del teatre i aconseguir que l’òpera que es presencià a les escales d’en Reynés tingués un vertader mestre de cerimònies, el germà Llorenç, que, sota l’hàbit franciscà, contà uns esdeveniments amorosos que semblen ser coneguts per tothom, però que de cada vegada emocionen al públic que els escolta.

Primerament i de mica en mica, l’espai s’omplí d’espectadors que presenciaren una obra al meu parer del tot encertada, perquè adesiara convé revisitar els clàssics, si a més s’interpreten amb l’implacable piano de Noemí Dalmau, ja no es pot afegir res més. Ara bé, la sorpresa fou majúscula amb la veu de la soprano Marga Cloquell, qui demostrà tenir un alt nivell de cant, acompanyat amb una expressió ben treballada i una tècnica vocal immillorable. També el tenor Juan Manuel Sánchez no se quedà curt i demostrà tenir una professionalitat i una veu dignes d’estar a qualsevol part del món. No de bades eren a la Torre Cega, amb Cala Rajada i Capdepera al fons. En aquest sentit, haver d’estrenar a l’aire lliure té els seus avantatges, però també els seus inconvenients, com per exemple un concert de rock inesperat a qualsevol lloc de la costa cala-rajadera, que creava interferències, sobretot a qui estava a les escales. Tot i així el tarannà del recital està per sobre d’aquests inconvenients acústics, que es compensen amb un entorn meravellós i amb l’encant d’escoltar una composició que et captiva des del primer moment.



D’altra banda, alguna àvida espectadora comentava que tal vegada li havia agradat més l’obra de Txaikovski, però la presentació del llibret de Jules Barbier i de Michael Carré amb música de Charles Gounoud, a banda de ser diferents, va ser ideal pel format d’obra que es va poder veure davant del fons amb la imatge de l’estanc dels jardins.

Seguidament, l’espectador assistí als moments més dolços dels amants de Verona, però també als més amargs. L’enamorament entre protagonistes de dues famílies enfrontades és el detonant d’un dels conflictes més importants de la literatura. Sigui com sigui, les veus dels intèrprets feia estremir al més insensible dels assistents i omplien de ritme i musicalitat els moments més entranyables i calorosos d’aquest estiu. Algun altre espectador recordava que abans l’aire es deixava sentir a l’escalinata, però que ara ni un sol bri es movia. Els Capulets i els Montiagú hagueren de patir les conseqüències de la fatalitat, perquè anys després, els espectadors gaudissin d’una magnífica i alhora tràgica història, tot i saber que per ventura no són tampoc ells cap Romeu ni Julieta a l’època medieval, com bé recorda la cançó.



Finalment, els instants escollits foren idonis per posar la garlanda a una interpretació correctíssima a més de genial. Cloquell portava el bagatge d’haver estat a molts de conservatoris i aquest fet es notà sobre l’escenari, així com la tenacitat de Sánchez per representar una mort digna en l’instant amb més tensió de tota la representació, i se pot dir, que l’esforç que demostraren ambdós intèrprets, amb la dificultat que comporta d’haver de combinar el moviment corporal amb la tècnica vocal és considerable. L’actor Antoni Gomila va demostrar que no era casual el fet de la seva interpretació en aquesta òpera, fins i tot davant la dificultat d’haver de trepitjar escenari amb les primeres cadires tal vegada massa al davant. Tot i així, podem afirmar que les Juventuts Musicals de Capdepera deixen el llistó ben alt i és a ells, en part, a qui es pot agrair que Cala Rajada encara tingui un festival de tan alta categoria. L’enhorabona i gràcies per existir!

Joan Cabalgante i Guasp