El classicisme, el romanticisme... i alguna cosa més, arribaren a les Serenates

L'actuació del Quartet Quiroga, enmig de la constel·lació d'estrelles de la present edició de les Serenates d'Estiu, era la que havia despertat menys espectació, i això es va traduir en l'entrada més fluixa, fins ara i previsiblement fins al final del cicle.

Però, els afortunats que pujaren fins a sa Torre Cega es trobaren amb quatre joves músics disposats a fer gaudir l'auditori. I així va ser, finalment. Un concert excel·lent, amb sorpresa inclosa.

Entre el Quartet núm. 3 en mi bemoll major d'Arriaga i el Quartet núm. 1, o. 12 de Mendelssohn, havien de passar per Schubert. Però no. Els músics feren un bot cap a l'avantguarda, i proposaren cinc peces breus d'Anton von Webern, alumne predilecte de Schönberg i representant destacat del dodecafonisme. I ho varen fer amb un virtuosisme admirable. De manera que la sorpresa va resultar molt intgeressant.

Finalment, en el bis que regalà, el Quartet Quiroga arribà al moment més brillant de la vetlada, amb el finale del quartet "El genet" de Haydn.

I ara, a esperar Barbara Hendricks.