Vetleria. Voreta.
Vetleria: Lloc –generalment una casa particular gran– on antany es reunia la gent al vespre per fer llata. L’agrupament per fer llata era una manera d’estalviar llum particular i de fer aquesta tasca més divertida; així, servia una mica d’esbarjo de la resta de tasques diürnes. A les vetleries es feia obra comuna o en sèrie, i llavors cadascú a casa seva es dedicava a fer unes tasques específiques del procés de l’obra de palma: uns cosien, d’altres passaven anses, etc. Les vetleries s’establien per barriades i n’hi havia algunes que reunien més gent que d’altres.
Voreta: Espècie de doblec que constitueix l’acabat d’una peça obrada (ex: senalleta). Es pot distingir entre voreta de repeu (acabat dels baixos d’una peça) i voreta d’acabada (acabat del contorn d’obertura d’una peça).
35. Traginer: Persona que comercialitza amb l’obra de palma i en fixa el preu segons la feina que fa el llatador.
Mostres de palma obrada: les peces es miden pel nombre de voltes amb què estan elaborades.
36. Barxa: Senalleta de gran cabuda i allargada destinada a transportar càrregues voluminoses i feixugues.
37. Beaces: Es fan servir per traginar llenya, aigua, palmes acabades d’arrabassar, etc., damunt d’un ase.
38. Bolso: Bossa de mà de dona per dur els elements personals bàsics. N’hi ha de molts de tipus i formes.
39. Bombonera: Recipient de base rodona i un poc alt per posar-hi bombons.
40. Borde: Senalleta –que es feia més a Artà que a Capdepera- amb la darrera voreta de color vermell o verd i feta de llata no gaire bona (per aquest motiu tenia un ús més comú).
41. Bres: Cuna. N’hi podia haver de dues classes: de dimensions grans, per a nadons; i de més petits, per a pepes.
42. Capell: peça per protegir-se del sol.
43. Carretera, senalleta: Senalleta amb tapadora acabada en punta que es penjava a l’agulleta del carro. N’hi ha que tenen com un cornaló per subjectar la botelleta de l’oli.
44. Cofa: Canastra rodona de llata de dimensions grosses molt útil per anar a collir ametles, traginar tota classe de gènere, etc. És d’entre 2 i 8 voltes i sol tenir 2 voretes. Té diverses variants amb altres noms segons les característiques i l’ús, com ara la cofa de quartera, que sempre du 4 anses, que han d’anar cordades a banda i banda, una corda més amunt i l’altra més avall.
45. Cofeta: Variant de la cofa, però només d’entre 2 i 4 voltes. És més petita i de llata més comuna.
46. Cofinet: Variant de la cofa, de llata més fina i reservat als articles més fins.
47. Cove (var. covo): També denominat cofa valenciana perquè va ser dissenyat per a la recollida de taronges, a petició d’una comanda valenciana.
48. Cucales: Peça amb la qual tapaven els ulls de les bísties per batre o voltar la sínia per a que no es marejassin.
49. Cuiner: Senalleta grossa (de 8 a 12 voltes) amb ansa de corda, d’esporguim o de bri.
50. Estamera, senalleta: senalleta de forma allargada per ficar les agulles de fer jersei. Rep aquest nom per les agulles d’estam.
51. Esteranyinador: granera llargaruda per llevar les teranyines als cel rasos de les cases antigues -que generalment eren altes- sense necessitat d’haver-se d’enfilar.
52. Estora: Peça per protegir-se els peus del fred a l’hivern.
53. Estorí: Estora de dimensions més petites o d’ús individual. Se’n feien d’espusims (def. esporguims), de llata, etc. Els seus usos eren diversos: des de posar-hi els peus a damunt a l’hivern per tenir-los calents o per posar devora la porta i poder-se eixugar els peus quan plovia.
54. Estormia: Espècie de puf o tamboret per seure baix i sense respatller, de forma cilíndrica i farcit de palla o esporguims perquè fos esponjós. La part externa anava folrada de llata i un temps era molt pràctica per seure devora el foc. Avui, més aviat, serveix de decoració.
55. Gabellí: Nom que reben els bolsos-senalleta que es duien amb la mà, de forma acampanada i una mica alt (més estret a la base i més ampli a la part de dalt).
56. Granera: Peça feta amb ventalls de palma i mànec de canya que s’utilitza per agranar.
57. Granereta: Variant de la granera de dimensions més reduïdes. S’utilitza per emblanquinar i/o fer xemeneies netes (fogoneres).
58. Llenyer: tipus de cofa per dipositar la llenya que s’ha d’anar afegint a la xemeneia. Té uns 35/40 centímetres.
59. Maleta: Variant de la senalleta, però ja un poc més moderna. Va cordada amb dos botons.
60. Maletí: Variant de la maleta, però més estreta i de llata més fina.
61. Moroto: Senalleta grossa de 8-12 voltes però amb els brins negrosos.
62. Morrió: Espècie de senalla que es penja als morros de les bísties perquè aquestes hi puguin menjar.
63. Paner: peça de llata amb una ansa gruixuda, semblant a un gabellí, però rodó. Era una peça de poca utilitat.
64. Sàrria: Senalla que antigament es feia servir per traginar palmes, llenya i carbó, segons la necessitat. Generalment es feia amb llata de 13 cames perquè, donades les seves dimensions, així era més fàcil de cosir.
65. Sarrió: Antigament quan molts de carros anaven pel poble es feia servir com a recollidor dels fems que les bísties deixaven. També s’utilitzava dins la casa com a substitut de la pala, quan no hi havia res pus per recollir la brutor.
66. Senalla: cistell de llata de dimensions mitjanes (4’5-5 voltes) que s’utilitza sobretot per anar collir ametles, traginar tota classe de gènere, etc. Sol tenir 1 voreta.
67. Senalleta: peça que s’utilitza sobretot per anar a comprar. Les seves dimensions són de 8-14 voltes i la seva base varia segons l’alçada de la peça.
68. Senetxo (dim. de senalletxo): és més ordinari i a damunt té una voreta negra o vermella. Es convertia en borde quan era de 6, 7 o 8 voltes i tenia una sola voreta
69. Ventador: Instrument per ventar el foc i avivar-lo.
