Feia temps que no pujava als escenaris en format concert....i com si res, com si fos ahir! Mostrà la desemboltura de sempre. L'autèntic Suso presentant un grapat de cançons noves que, realment, permeteren al públic olorar la màgia, gaudir de la quotidianeïtat dels temes, acaronar-se amb les diverses tonades i cantar plegats, una vegada més, el grapat de cançons que en Suso ha regalat a Capdepera i que tots sabem.
Aquí teniu un tast del que va ser el concert. Un bon tast, gairebé una menjada, que no ens hem resisitit a reduir per plaer que ens provoca escoltar-les una i altra vegada. I reviure uns moments exquisitament excepcionals pensant lo afortunats que som d'haver organitzat i assistit a aquest memorable concert.
Suso, amb més tables que mai, es mostra infatigable (el nòrdic ajuda) i ens oferí moments íntims, explicà cada cançó i, a les acaballes, es recreà i es permeté jugar amb un públic entregat des del primer moment.
Suso es mostrà proper. Va gaudir i va fer gaudir cada cançó al llarg de més d'hora i mitja.
Robin Alba, Juanjo Tur, Toni Fons i Felipe Cardiel, músics excepcionals, l'acompanyaren i el feren alçar el vol en una compenetració i sincronització total.
El públic, que no omplí l'aforament, gaudí de moments inoblidables. De fet, més d'un, comentà que havia assistit a un dels darrers grans concerts de Suso. Tot i que ell, ja comentà que, ara mateix, té material per fer un altra disc.
Per aquells que faltaren a la cita i no oloraren la màgia tenen l'oportunitat de comprar els discs, a preu social (dels que sols fa Cap Vermell) i podran sentir com en Suso els hi canta a cau d'orella unes noves melodies, uns fantàstics arranjaments i unes cançons que jurarien haver-les sentides, tot i que ara són fetes amb instruments elèctrics.
Trobaran himnes anònims, a l'amor i al desamor, a aromes subtils i a mirades furtives, a galtes humides i desbarats en general, al sol besant la lluna, als abismes i a la bogeria, a la lluita i al desencís. I també al somriure i la tendresa. Sobretot màgia i tendresa.
També ho paga llegir la lletra de cada cançó en el fulletó de 16 pàgines que adjunta el CD, així com els textos de presentació de Miquel Llull i Carles Batle.
Suso ha arribat a la maduresa musical on es despulla d'artificis i audiovisuals per centrar-se en el missatge i, així, gaudir ell i fer gaudir al públic.
En definitiva, un Suso íntimament galàctic que ens fa oblidar, per moments, la gravetat terrenal i ens transporta a un núvol de sensacions viscudes o somiades.
El concert tengué un espectador d'excepció. El seu fill Cosmo, que observà atentament el pare a primera fila i pujà per cantar Gira la vida, però la vergonya el superà.
En definitiva i com diu el cronista social de Cap Vermell, va ser sens dubte, el concert de l'any (gràcies Barona per no fer-nos triar). I per acabar, una llarga tertúlia al bar entre cava i ensaïmada arredoniren l festa. Com deia aquell, no es pagat per riure! (perquè allò de això qui ho paga ho deixarem per l'any que ve)
Enhorabona i molts d'anys!!!!
