- He de dissimular el meu republicanisme per no ser acusat d’oportunista.

- M’he de tapar el nas per no ensumar la política lingüística municipal i autonòmica.

- M’he de posar al dia en qüestions terminològiques i aprendre que la “cessació temporal de la convivència matrimonial” d’avui és allò que ahir es deia divorci.

- He d’agrair que la nostra reialesa vaig fent amics per Sud-Amèrica i pel nord d’Àfrica.

- He d’anar a tots els actes que pugui, de la festa de l’Esperança, perquè aquesta festa és la que, any rere any, els gabellins han volgut que sigui.

- He de brindar amb cava per un “any nou, vida nova”, mentre esper de tot cor que la meva vida no canviï gaire.

- He de relativitzar el problema del canvi climàtic, a partir de la tranquil·litzadora aportació del cosí.

- He de perseverar en un domini de les relacions humanes a partir de la riquesa de matisos que m’aporta la meva gent del moll (la millor gent del món).

- He de renovar la meva total i absoluta manca de fe en l’Església (la que, per exemple, destria entre bons màrtirs i màrtirs dolents).

- He de renovar la meva fe en alguns membres de l’Església, dignes de millor causa.

- He de callar més.