Batec de novembre
Fa unes setmanes vaig llegir a una revista –bé, a un suplement dominical d’un conegut diari– un reportatge de com seria el món sense els humans. Amb un acurat text de futur-ficció i uns fotomuntatges espectaculars, preveia com podria ser el futur sense la raça humana. Tot d’una em va parèixer l’exercici d’una imaginació desbordant, però poc després, a Internet, vaig llegir un article referit a un moviment que anava pel mateix camí. Es tracta del moviment per a l’extinció humana voluntària, que té com a finalitat última tornar la Terra al seu estat original.
L’esmentat moviment pretén “la lenta desaparició de la raça humana per mitjà del cessament voluntari de la procreació, a fi que la biosfera terrestre pugui recuperar la salut”. Vaja, que deixem de procrear per minvar la pressió humana en els ecosistemes on actua... o sigui, tots els ecosistemes!
Aquest moviment “radical” considera el capitalisme com el motiu principal de la manca de sostenibilitat del desenvolupament actual: la utopia del creixement il·limitat, de l’aprofitament il·limitat dels recursos, el mètode d’usar i tirar aplicable a tots els nivells productius i de consum...
Aquest pot parèixer un moviment anecdòtic, però una obra d’Alan Weisman, El món sense nosaltres, molt documentada i amb una ampla base teòrica, es troba situada, ara per ara, al cap de les llistes de llibres més venuts als Estat Units.
Amb certa reiteració, tant el cine com la literatura ha tractat la Humanitat com “la pitjor plaga del planeta”.
********
Sí, senyor capellà... estic amb vostè. Els ajuntaments, però no només els ajuntaments, sinó també les comunitats autònomes i el govern central, haurien de ser laics. Sí, senyor capellà, haurien de ser conseqüents i donar a l’Església el que és de l’Església (el seu percentatge de l’IRPF), però ni un euro més. Ni un euro de més per als sous de capellans, ni per a la jerarquia, ni per a les escoles confessionals. Que treguin la classe de religió (catequesi encoberta) de les aules. Que no donin ni un euro per manteniment dels edificis, mentre no passin a ser de titularitat pública. Que no continuïn subvencionant festes i altres saraus de caire religiós. Que tornem a les essències: les festes religioses que tornin a ser religioses. No dubti que nosaltres trobarem altres festes per celebrar. Rebi el meu suport.No crec que les jerarquies eclesiàstiques vos donin tant de recolzament, però ànim! Si el vostre escrit va per les festes de Capdepera, concretament per les festes de l’Esperança, crec que heu pixat fora del test.
TRES I NO RES
