per Albert Llull
Últimament se xerra molt sobre l’estacionalització turística (podríem entre tots cercar-li un sinònim més bo de dir). Des del meu punt de vista, la diagnosi d’aquest problema, a grans pinzellades, seria:
Si tenim sol i calor real durant uns 4 o 5 mesos, i només oferim turisme de sol i platja, és normal que no ens desestacionalitzem, no? Sóc de l’opinió que hauríem de cercar altres possibilitats per oferir i, com a aficionat a la mar, m’agradaria compartir unes idees.
Tenim una reserva marina. Fa molt de temps em vaig treure el títol per poder bussejar amb botelles. Vaig fer sortides molts d’anys, però poc a poc ho vaig anar deixant fins quasi abandonar-ho del tot, perquè hi havia poc per veure, i la sensació d’ingravidesa i d’estar en un altre món ja no era suficient. Però arribà la reserva marina i, de llavors ençà, la meva al·lota i jo només esperam el bon temps per tirar la barca a la mar i sortir. No vos podeu imaginar el que tenim. Puc afirmar que Cala Rajada és un dels millors destins de busseig del MÓN. La nostra 
situació geogràfica és privilegiada. Gràcies a la punta del far, sempre hi ha qualque racó en calma. Si fa nord, Cala Gat, Son Moll, sa Cala i Canyamel estan en calma. I si fa sud, hi estan Cala Agulla i Cala Mesquida. Això converteix Cala Rajada en un lloc únic. Immersions com les del Faralló, sa Mula de Cala Agulla, el Cap del Freu i moltes altres són dignes de ser filmades pel National Geografic. És un espectacle de vida. Anfossos, déntols, orades, espets (“barracudas”), escorballs, sards, variades, saupes, oblades, mantes, etc, etc. Tenim l’aigua clara, neta i d’un color que ja voldrien al Carib. Des de l’abril fins al desembre, es pot bussejar perfectament (per temperatura) a Cala Rajada. Això són 9 mesos. I si hi afegeixes la possibilitat de fer paddle boat o piragüisme durant les calmes de gener i febrer..., ja em diràs tu. Hi ha destins turístics que pagarien per tenir un lloc com Cala Lliteres, es Carregador, sa Preduscada o n’Aladern per fer snorkel, i així podria escriure línies i línies.
Però aquest atractiu passa desapercebut. Hi ha llocs al món que viuen exclusivament del turisme de busseig. Exclusivament. I nosaltres que tenim això i molt més, només miram el turisme de vespre i platja. Estic segur que si en lloc de ser jo, enamorat de la mar, fos un aficionat al senderisme o a la bicicleta de muntanya qui parlàs, ens podria dir meravelles del nostre entorn natural. I pensau una cosa, aquest tipus de turisme, en un 99%, és molt, però que molt respectuós amb el medi. I ja no parlem del seu poder adquisitiu.
Clar que la desestacionalització és possible. Però Cala Rajada, com ja han fet altres llocs amb grans resultats, necessita dues coses imminentment:
1 - Fer una campanya de màrqueting i publicitat amb altres atractius que sol i platja, i promocionar-se a “tope”. A dia d’avui, amb Internet, tot és possible.
2- Obrir el mercat a la resta del món i deixar d’esperar que els tour-operadors alemanys siguin els únics de poder enviar-nos gent. Vos posaré un exemple: dins una agència de viatges de Tailàndia, vaig veure paquets per viatjar a Isla Margarita. Vos imaginau?
Fa un temps, tot i que pareix esser que ha quedat en res, es va parlar de la possibilitat de fer un parc temàtic a Capdepera. Ningú ha pensat que potser ja en tenim, de parcs temàtics o d’atraccions, però no els veim?
P.D. El 90% dels visitants del Castell de Capdepera són turistes de fora del nostre municipi.
