TEOLOGÍA ECONÒMICA

EL LLIBRE DE JOB

 Hi havia uns homes a la terra d'Occident que es deien Gent. Eren uns homes íntegres i rectes, que reverenciaven a Mercat i s'apartaven del mal.  Tenien molts de fills i filles.  Posseïen set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ells. Eren la gent més poderósa de les terres d'occident.

 Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les germanes a menjar i beure amb ells.  Acabades les festes, Gent els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d'ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se'n, han pecat i han ofès Mercat en el seu cor.» Gent ho feia així cada vegada.

Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Mercat. Entre ells també hi va anar la Borsa de Valors.

 El Mercat li preguntà:

--I tu, d'on véns?

Ell respongué:

--De fer voltes per la terra i recórrer-la.

 El Mercat li va dir:

--¿T'has fixat en els meus servents Gent? No hi ha homes com ells en tota la terra: són íntegres i rectes, em reverencien i s'aparten del mal.

La Borsa de Valors va contestar:

--¿És que Gent reverencia Mercat de franc?  ¿No és cert que l'has envoltat d'un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l'has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra.  Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara!

Llavors el Mercat digué a la Borsa de Valors:

--Poso a les teves mans tot el que ténen, però a ells no els toquis.

La Borsa de Valors es va retirar de la presència del Mercat.

Un dia que els fills i les filles de la Gent menjaven i bevien a casa del germà gran, es va presentar a casa un missatger amb aquesta notícia:

--Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven,  ens han caigut al damunt uns bandolers de  Wall Street que han mort els mossos i s'han endut el bestiar. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

Encara parlava, que n'arribà un altre i digué:

--Ha caigut una depressió bursàtil sobre els preus de les accions i als brokers els ha deixat carbonitzats. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

Encara parlava, que n'arribà un altre i digué:

--Tres bandes de banquers s'han llançat sobre els camells i te'ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

Encara parlava, que n'arribà un altre i digué:

--Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran  quan, de sobte, uns ocells metàlics ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s'ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m'he pogut escapar per fer-t'ho saber.

Llavors Gent es va aixecar, s'esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra  i digué:

--Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Mercat ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!

Enmig de tot això, Gent no va pecar dient cap paraula de revolta contra Mercat.

Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Mercat. Entre ells també hi va anar el Sitema Fianancer.

El Mercat li preguntà:

--I tu, d'on véns?

Ell respongué:

--De fer voltes per la terra i recórrer-la.

El Mercat li va dir:

--¿T'has fixat en el meu servent Gent? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s'aparta del mal. M'has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat.

 El Sistema Fianancer va contestar:

--No és res, això de Gent: per salvar la pell, l'home s'ho juga tot.  Però, només que aixequis la mà i toquis la seva persona, et juro que et maleirà a la cara!

Llavors el Mercat digué al Sistema Fianancer:

--El poso a les teves mans, però respecta-li la vida.

El Sistema Fianancer es va retirar de la presència del Mercat i va afligir Gent amb l'atur que l'afectà de cap a peus. Gent assegut a la cendra, s'anava gratant amb un tros de terrissa.  La seva dona li deia:

--¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Mercat i mor d'una vegada!

Gent li va respondre:

--Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do del Mercat, i no hem d'acceptar els mals?

Enmig de tot això, Gent no va pecar amb cap paraula.

Job tenia tres amics: l’Estat, de Teman, els polítics, de Xúah, i els filàntrops, de Naamà. Assabentats de les desgràcies de Gent, van venir, cada un del seu país, i decidiren de visitar-lo plegats per plànyer-lo i consolar-lo.

Primer se'l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s'esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps.  Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, perquè veien que el dolor de Gent era molt gran.