L’amic i company de feina (maig 1985-febrer 1990) Pere Cortada troba que som una mena de persona atípica.
Escriu: Bartomeu Melis i Melis
Si atípic vol dir ser periodista, actor de teatre, empresari, administratiu, bancari, assegurador, cinèfil i un grapat d’altre tipus d’activitats, idò sí, som atípic.
Així ho va expressar en el transcurs de la llarga entrevista que, quasi per sorpresa, en “El cafè dels dissabtes”, em varen fer a “Capdepera Radio” Paco Galián, Jaume Fuster, Miquel Llull, Pep Terrassa i el mateix Cortada. Em vaig sentir afalagat, per l’entrevista i per la paraula “atípic”.
Si atípic vol dir rebutjar ser funcionari tota la vida, començant per refusar –ja als 18 anys–-- poder ingressar a Correus i Telègrafs per temor a no haver d’anar a Àfrica, per sorteig de quinta (forçós) a complir amb el servei militar (et guardaven la plaça), estimant-me més anar voluntari a Palma (perdent la plaça), sí, som atípic.
Si atípic vol dir engrescar-se amb les més variades tasques dintre el ventall de departaments municipals amb què compta un ajuntament, sense tenir mai un no per als superiors ni per als politics de torn, tenint consciència que ets funcionari interí i realitzes treballs que no et corresponen, ni molt manco, però que fas en gust, sí, som atípic.
Si atípic significa intuir que a la Sala hi ha companys més ben situats, que saben daurar la píndola als que més comanden i tú vas de passerell, creient que, pels teus mèrits, et faran hereu, però que el teu tarannà –fora del lloc de treball– influeix (a l’actualitat, això sembla més una bona qualificació que un demèrit, vist el que es veu), i t’obliga a viure mancat de llibertat, fins decidir fugir d’allà dalt com l’esplet d’un llamp, malgrat les nombroses convidades a restar-hi, i rebutjant tornar-hi (i no penedir-te’n mai; més aviat tot el contrari), sí, som atípic.
Si atípic vol dir pertànyer a una junta de pares d’escola, mostrant el teu desacord amb decisions que a la llarga resulten impopulars, i no ser escoltat, obligant-se un mateix a dimitir (provocant disquisicions entre els altres membres) i, finalment, ser titllat de “terrorista cultural” a un medi de comunicació, quedant demostrat, amb el temps, qui fou el que, realment, tenia la raó, idò sí…, som atípic.
Si atípic significa estimar el teu poble, precisament perquè no t’agrada en molts d’aspectes, i expressar-ho sense temor, convençut que com tu n’hi ha d’altres que pensen el mateix, malgrat no et facin cas els que tenen la responsabilitat de millorar-ho, i ser ignorat quan desitges oferir la teva col·laboració –mitjançant la paraula escrita i, també, oralment–, idò sí, som atípic.
Anar contra corrent, des de sempre m’ha seduït. I ara, que ja estic jubilat, em sent satisfet i content amb tot el que he fet. Per això, perquè som atípic…