Amb aquesta entrega entrem en la darrera fase de la Guerra Civil a Mallorca, iniciada arrel del fracàs de l’expedició republicana. De fet, molt d’autors marquen aquí el final del conflicte a nivell balears ja que no tornarà a haver-hi cap enfrontament bèl·lic a les illes. Sigui com sigui, estudiarem fins al final de la guerra a nivell nacional amb l’objectiu de poder observar l’aplicació i desenvolupament dels primers moments del règim franquista al municipi.
Un element a observar és el fet de que no sempre va haver harmonia entre les diferents branques que formaven el Movimiento Nacional, ni les autoritats varen actuar com un tot unitari. Aquesta realitat pot observar-se a escala local a Capdepera, on el batle nombrat després del cop d’Estat va ser destituït el 1937 por ordre de la Comandancia Militar de les Balears. El cessament de Joan Melis Flaquer va ser causat per una polèmica amb la Caporalia Provincial del Requeté (carlistes defensors de la monarquia d’Alfons XIII) de Palma, ja que aquest havia comunicat al Govern Civil que alguns dels requetés enviats a la zona de Capdepera havien participat en el Front Popular. Després d’haver investigat els sospitosos i haver establert que aquestes declaracions no eren certes, la Comandància va decidir destituir el batle, que a més sembla que va desaparèixer de la vida política del municipi ja que no torna a ser nombrat en les actes municipals, ni com a gestor ni com a batle.
Des del Govern Civil es va anomenar un altre batle, Antoni Brunet Oliver, adscrit a Falange i representant de les seves milícies ciutadanes, qui segons les seves declaracions “mai no va tenir ambicions de comandament, però va acceptar el càrrec per disciplina i patriotisme”. Encara i així, no es va modificar cap altre integrant de la Comissió Gestora, per la qual cosa no variaren les seves actuacions ni la seva orientació política.
Posteriorment, a partir de 1938, tornam a trobar alguns canvis a l’Ajuntament. En aquesta data el batle Antoni Brunet va ser substituït per Pere Vaquer Obrador, de nou per ordre de la Comandància Militar. Tan sols un mes després va ser reemplaçat per Mateu Massanet Mascaró i es varen afegir una sèrie de nou gestors: Joan Flaquer, Bartolomé Melis, Antoni Moll i Bartomeu Massanet. Aquesta darrera gestora es va mantenir sense canvis fins al final de la guerra.
Desfilada militar a la plaça de l'Orient
Per norma general no va haver diferències marcades entre els integrants de una i una altra comissió, que es varen encarregar de dur a terme les principals ordres dels òrgans del Movimiento. En aquest sentit hem de tenir en conte que les autoritats municipals sempre varen estar supeditades a les forces militars (ja hem vist la facilitat amb la qual la Comandància Militar posava i treia batles) i les seccions superiors de Falange. Per tant, el marge d’acció dels batles i els gestors era molt reduït.
És conegut que l’expansió del catolicisme fou una de les característiques principals del franquisme. La vessant religiosa del Movimiento va ser una constant com a reacció a una república laica que amenaçava directament els interessos de un dels poders fàctics de l’Estat. Capdepera no va ser una excepció i les actes municipals es fan ressò d’una sèrie de mesures dirigides a incentivar el sentiment religiós de la població.
Tenim constància d’una polèmica, amb mediació del cardenal Isidre Gomà, entre el bisbe de Mallorca Josep Miralles i el capellà de Capdepera, Montserrat Rosselló Sastre. Per raons que no hem pogut identificar, el març de 1937 el bisbe Miralles va aconseguir que el cardenal Gomà intervingués davant la Comandància Militar, ocupada per Trinidad Benjumeda del Rey, per desterrar el capellà. Encara que finalment va ser absolt i va poder retornar a Capdepera, la seva tasca com a capellà va finalitzar i en el seu lloc es va establir el seu homòleg del municipi de Lloret, Antoni Morey Vadell.
Aquest capellà va ser secretari de la comissió que havia de decidir l’emplaçament d’un monument dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Amb ell, formaven la comissió el batle Pere Vaquer, el comandant militar de la vila, el cap local de Falange i representants de les seccions femenina i de joventuts, així com el president d’Acció Catòlica. Queda així constatada l’existència d’aquest partit a Capdepera, la qual se sospitada (per la importància del catolicisme a les zones rurals mallorquines) però no havia pogut ser confirmada.
Podem observar com les principals autoritats del municipi, tant civils com militars i espirituals, estaven integrades en la vessant religiosa del Movimiento. De fet, l’erecció d’aquest monument catòlic fou una iniciativa civil sorgida del mateix Ajuntament, que va decidir per unanimitat (el juny de 1938) col·locar la primera pedra del monument “el dia en que les armes victorioses del caudillo haguessin restablert la pau a Espanya”.
Autoritats militars a Palma, davant el monument al Crucero Baleares, popularment conegut com "Sa Faixina"
En concret el consistori va invertir unes mil pessetes en aquest monument, a la qual cosa es varen sumar altres dues-centes destinades a sufragar les funcions religioses celebrades amb motiu de la festivitat de Sant Bartomeu (patró de Capdepera, celebrada anualment els dies 23 i 24 d’agost). L’Ajuntament va decidir que les arques municipals havien de pagar els actes religiosos com a forma de recuperar la tradició anterior a la II República de donar suport a l’Església. Això va significar que no quedés pressupost per dedicar-lo a l’oci popular propi de les verbenes d’aquestes dates.
També s’ha de destacar que la Comissió Gestora va dur a Capdepera una important figura del catolicisme mallorquí, el canonge de Palma Andreu coll, qui va celebrar una “conferència patriòtica” per tot el poble. Aquest religiós és conegut per ser autor de l’obra Catecismo Anticomunista (1936), a la qual ofereix la seva particular visió sobre el comunisme i el règim soviètic.
Una altra de les característiques d’aquest període és l’expansió de la Organización Nacional-Sindicalista. La centralització de les funcions i activitats sindicals en allò que posteriorment es coneixerà com Sindicato Vertical (OSE, Organización Sindical Española) va servir per suprimir qualsevol ressò de reivindicació obrera i per reorganitzar les relacions entre empresaris i obrers. Es va crear una secció local a Capdepera, de la qual coneixem alguns dels seus integrants: Antoni Adrover, Pere Antoni Massanet, Antoni Alzina i Bartomeu Massanet, qui també formava part de la Comissió Gestora de 1938.
Finalment, hem de comentar que el municipi es trobava en un moment de precarietat social i econòmica. Però les mesures dutes a terme per pal·liar aquesta situació es caracteritzen per un excessiu paternalisme que impedia qualsevol tipus de transformació, cosa tal vegada comprensible en el context de guerra. En aquest sentit, podem observar que al maig de 1938 es va crear un padró de beneficència on s'inclouen els pobres de solemnitat amb la finalitat d'assistir-los. També coneixem que existia una comissió per al subsidi dels excombatents i que l’ajuntament s’encarregava de ajudar aquelles famílies amb problemes personals, com una veïna els familiars de la qual no podien fer feina per malaltia, i de distribuir aliments entre els més desfavorits.
D’altra banda, la dèbil situació econòmica del municipi queda reflexada en fet de que el veí Jaume Alzamora Muntaner posseïa la potestat de recaptació d'impostos i va haver de demanar una rebaixa en el percentatge del que havia de retribuir a l’ajuntament. La causa que va al·legar el recaptador va ser que, per les circumstàncies especials de la guerra, no havia pogut recaptar les quantitats necessàries. Finalment, es varen condonar més de 1700 pessetes i l’Ajuntament va decidir que d’ençà la recaptació d’impostos es faria directament i no per mitjà d’intermediaris per evitar situacions similars.
Tal i com va ocórrer amb la primera Gestors, les poques mesures destinades a millorar la situació econòmica eren polítiques de demanda (per augmentar el consum de la població), especialment aquelles que promovien la creació de despesa públic. Per això es varen crear una comissió d'Hisenda i una altra de Obres Públiques (presidides pels gestors mateu Cursach i Pere Flaquer, ex-batle) amb la finalitat de reforçar aquesta tendència.
És significatiu que fins i tot les organitzacions afectes al nou règim patissin aquesta precarietat. Observem com la secció local de Falange va haver de demanar a l’Ajuntament que sufragués una part de l’acte commemoratiu de novembre de 1938 en honor de José Antonio Primo de Rivera. Encara que la Gestora va rebutjar en primera instància la demanda per tractar-se d’un deure de la caporalia local de Falange, finalment va acabar acceptant perquè consideraven aquesta cerimònia “un acto nacional por excelencia, por querer ofrecer una muestra patente de su admiración y por ser un homenaje póstumo al insigne mártir español”.
