El caràcter insular i l’activitat turística fa que el departament de Demarcación de Costas hagi estat des de fa molts d’anys una pedra en la sabata de la gestió mediambiental de les Illes i la regularització d’activitats.

Per exemple, hem de recordar que el temporal Glòria (2020) va destrossar el passeig marítim i l’Ajuntament, és a dir, els ciutadans de Capdepera, assumírem les despeses sense cap ajuda econòmica perquè no era de titularitat municipal (és a dir, ho va fer perquè va voler...).

A banda de les dificultats de negociació i tramitació amb aquest organisme, mal dotat i pitjor gestionat. La seva gestió la podríem definir d’autisme burocràtic i l’exemple més evident de la situació colonial en què vivim.

Armengol aconseguí les transferències i ara el domini públic maritim-terrestre (DPMT) depèn de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua. Res ha canviat. Aquestes competències estaven mal dotades i continuen igual o pitjor. Gestió ambiental insuficient, desprotecció dels espais públics, privatització de la costa, deficient gestió de platges, inhibició respecte dels passeigs marítims, inacció davant la regressió costanera... i un exemple clar és la passarel·la de cala Mesquida.

No pot ser que una feina feta seva l'any 2008 i que s'espenya l'any 2019 encara no estigui arreglada. Qualsevol treballador o departament amb aquestes dades estaria acomiadat fa temps. 

En aquests casos sempre hem de demanar: a qui beneficia aquest desgavell?

Això sí, a l’hora de cobrar, o com ells diuen, d'aplicar taxes, són molt resolutius. Colonialisme? El que dèiem...