Carme Junyent, un pou de saviesa i sensibilitat, una lingüista excepcional feminista fins a la medul·la.
La Universitat de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans s'han pronunciat contra el llenguatge inclusiu per la seva artificialitat, com ja va fer la UIB. A França el senat i a Espanya la RAE han fet comunicats similars. Entitats que refusen el desdoblament i defensen que el gènere gramatical 'no marcat' o neutre no exclou parlant des d'una perspectiva científica. Llàstima que l'admirada i estimada lingüista Carme Junyent ja no sigui entre nosaltres. Ningú va denunciar tan alt i clar que forçar la llengua així era una «comèdia» contraproduent per a la necessària lluita per la igualtat de la dona.
L'any 2021, Junyent va editar el llibre "Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou" amb setanta lingüistes opinant sobre llenguatge i gènere. En els articles, algunes de les autores expliquen que les han acusat de masclistes per opinar contra el desdoblament. Com a home, sent un profund dolor i vergonya quan veig que el masclisme encara maltracta, viola, margina i mata. I no m'he atrevit a dir res fins ara. Em sap greu, Carme.
Al món hi ha 6.000 llengües, la majoria no fan distinció de gènere gramatical, però el masclisme continua sent universal. Hi ha llengües com el guaraní on el femení és el gènere no marcat, però les dones al Paraguai estan pitjor que aquí.
Tant de bo aquesta polèmica servís per prendre consciència de la xacra masclista i continuar acabant amb el patriarcat. I si tot seguit ens posam d'acord per limitar els abusos del capitalisme envers les persones, millor encara.
Miquel Piris,
periodista