L’altre dia, quan vaig demanar l’hora a un conegut, em va respondre que eren “les dos en punt”. Fins ara, no havia sentit una cosa així a les Illes. El fet de no flexionar la forma dos és acceptable al registre informal dels parlars occidentals, però no a les Balears.

En català, els numerals ordinals i cardinals presenten una flexió diferent. Els ordinals tenen masculí, femení, singular i plural (primera divisió, primer partit, primers fitxatges, primeres incorporacions), mentre que els cardinals no tenen flexió (tres jugadores lesionades, vint-i-tres gols). Ara bé, com tot, hi ha excepcions.

És el cas de dos, com comentàvem abans. Va, us ho explicarem dos pics, però no *dos vegades. Davant un nom femení, s’utilitza la forma dues i no dos. Per això, direm que al partit hi havia dues mil persones i no *dos mil persones, o que el Mallorca i el Barça, tot i jugar a la mateixa divisió, no són com *dos gotes d’aigua ni com dues gotes d’aigua.

També flexionam la forma cent i deim cents i centes, de manera que no direm que seguien el partit prop de *tres-cents mil persones, sinó tres-centes mil persones (un altre dia ja parlarem de com emprar el guionet, perquè n’hi ha per estona) i que no es repartiran *dos-cents camisetes de l’equip, sinó dues-centes.

El darrer cas és el de un, que té forma en femení, una. És veritat que mai diríeu que Nicolau Mir ha guanyat *un medalla, però potser, si afirma que aspira a guanyar *vint-i-un medalles al llarg de la seva carrera, no us sona tan estrany.
Com ens agrada embullar la troca, us contarem un secret: les excepcions tenen excepcions. Quan els numerals cardinals s'usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina. A més un adopta la forma u. Per això, i encara que sembli que vagi en contra del que havíem explicat fins ara, direm que el partit tindrà lloc l’u de setembre i que els seients de les files u i dos estaran ocupats pels amants del futbol i les lletres.