"No pot ser que hi hagi ningú que agafi aquesta història de lluita i de patiment del col·lectiu homosexual per instrumentalitzar-la contra algú innocent. Que una persona que pertany al col·lectiu LGTBI fingeixi un atac homòfob és tant o més greu que un atac real".
Atacs homòfobs
De la mateixa manera que no tenc cap dubte que Donald Trump és l'instigador de l'intent de cop d'estat ultradretà al Capitoli, també veig clar que Vox és el principal culpable de l'enfilall d'atacs homòfobs que hi ha hagut en els darrers anys a l'estat espanyol. I si algú pogués arribar a demostrar que no hi ha cap mena de relació causal, que l'auge de la ultradreta i els atacs a persones homosexuals són tan sols coincidència, no hi ha cap dubte que en són els autors "intel·lectuals", culpables de ser l’únic partit polític que propulsa aquest tipus d’atacs execrables.
Vox va arribar per alimentar horrors que semblava que quedaven llunyans i que no tornarien mai més. Tan lluny com quan es considerava als homosexuals com uns malalts a qui s'havia d'intentar curar amb descàrregues elèctriques durant la dictadura franquista. Tan lluny com la seixantena de països on et poden ficar entre 8 i 10 anys a la presó per estimar a qui la seva llei considera que no has d'estimar. Tan lluny com ens queden els 8 països on l'homosexualitat està castigada amb la pena de mort. Però aquí, no fa gaire, el responsable de premsa de Vox, Juan Ernesto Pflüger, es demanava "Per què els gais celebren tant el dia de Sant Valentí si el seu no és amor, és tan sols vici?". O el diputat de Vox, Ivan Espinosa de los Monteros, afirmava que "A Espanya hem passat de donar pallisses als homosexuals a què ara imposin la seva llei". I això ho diuen aquí, no a Nigèria o el Yemen on et maten per ser homosexual. I en fa tan sols dies, no vuitanta anys, quan el Caudillo genocida i els seus assassinaven a desenes de milers de ciutadans innocents. Ho diuen en aquesta democràcia on persones que defensen idees pròpies dels franquistes (nazis ibèrics), es poden presentar a unes eleccions per intentar destruir, precisament, la democràcia i els drets aconseguits.
Davant d'aquesta amenaça que cada pic governa més a Europa (amb la complicitat del Partit Popular a Andalusia i Castella), s'ha de continuar votant i lluitant perquè aquestes idees no triomfin. Hem d'estar desperts i alerta perquè tothom pugui estimar i pugui ser com vulgui. Perquè, en la intimitat i públicament, tots puguem demostrar el nostre afecte, el nostre amor, com ens doni la gana. Només faltaria!
Però, alhora, també hem de vigilar. No pot ser que hi hagi ningú que agafi aquesta història de lluita i de patiment del col·lectiu homosexual per instrumentalitzar-la contra algú innocent. Que una persona que pertany al col·lectiu LGTBI fingeixi un atac homòfob és tant o més greu que un atac real. Si qualcú fa això, està tacant la memòria de tots aquells que han lluitat per la llibertat i, encara més greu, està donant ales a la ultradreta que no dubtarà en convertir aquests enganys en munició contra els homosexuals, contra la democràcia. I en el cas improbable que un polític impulsàs una denuncia fraudulenta d’aquesta mena, deixant de banda a quin partit militi, està treballant perquè triomfi de nou la ultradreta a Europa. Com Trump a Estats Units o Vox a Espanya, està empenyent perquè tornin els nazis i el seu horror.
Miquel Piris
Periodista