ESTADÍSTIQUES ELECTORALS

Des del 1979, cada quatre anys els gabellins són cridats a les urnes un diumenge de finals de Maig (en la majoria de casos) per a celebrar els comicis municipals. La majoria d’aquestes cites electorals han estat múltiples, ja que en bona part d’aquests anys s’han celebrat les eleccions municipals, autonòmiques i als Consells Insulars el mateix dia, i inclús han coincidit en tres ocasions amb les eleccions al Parlament Europeu, les quals es celebren cada cinc anys.

Taula 1: Coincidència d’altres eleccions amb les Eleccions Municipals de Capdepera (1979-2019).

Aquests onze diumenges han decidit la composició del consistori gabellí des del restabliment de la democràcia, han estat dies de molta feina i responsabilitat per als ciutadans que han estat elegits de forma aleatòria per a formar part de les meses electorals i també per als apoderats dels distints partits que s’han presentat al llarg d’aquestes onze cites. A les acaballes de la jornada, n’hi ha que esclaten d’alegria, alguns es queden amb ganes de més i altres es mostren desencantats amb els resultats obtinguts, com diuen, mai plou a gust de tothom, però mai és millor ni pitjor, ja que el poble té la potestat de decidir i els votants sempre tenen la raó.

Dels resultats d’aquestes eleccions en podem extreure infinitud de dades que ens ajuden a explicar les característiques sociopolítiques de la població de Capdepera i la seva orientació política pel que fa a les eleccions municipals. He dividit la meva recerca en dues parts: la primera enfocada a entendre principalment l’evolució comparada del cens i de la participació electoral i una segona on exposaré i analitzaré els resultats obtinguts a cada una de les onze eleccions esmentades.

En aquest segon article parlaré sobre aquesta primera part més sociològica i estadística. En el quadre següent (Taula 2) veiem reflectides les estadístiques més significatives de les distintes eleccions a l’Ajuntament de Capdepera, expressades en nombres reals i percentuals: 
Taula 2: Estadístiques principals de les Eleccions Municipals de Capdepera (1979-2019).

La població total del municipi de Capdepera en any electoral ha seguit una tendència generalment a l’alça des del 1979 (5.096 habitants) fins al 2019 (11.600 habitants). El 2011, Capdepera va arribar al seu màxim històric de població (11.929 habitants) i els únics anys electorals on la població ha disminuït respecte a l’anterior convocatòria han estat el 1987, 1995, 1999 i finalment el 2015. La pujada més gran la trobam entre el 1999 i el 2003, amb un augment de 2.414 habitants. Cal recordar que a l’any 2007 el nombre total de regidors va augmentar de 13 a 17 gràcies a que es va sobrepassar el llindar dels 10.000 habitants.  

Gràfic 1: Població Total i Cens Total (Nombres Absoluts).

Pel que fa al cens electoral, és a dir, el nombre total de gabellins i gabellines amb dret a vot a les eleccions municipals, ha seguit generalment una tendència a l’alça i similar a la de la població total menys entre els anys 1987 i 1999, on les dues variables són inverses, és a dir que quan una creix l’altre disminueix i viceversa. Cal remarcar que la diferència entre el cens i la població total és molt més gran ara que el 1979 i trobam en el 2011 el seu punt de màxima diferència (4.776 habitants).

Gràfic 2 : Cens, Vots i Abstenció Total (Nombres Absoluts).                              


Gràfic 3 : Participació i Abstenció (Nombres Percentuals).

L’evolució del total de vots va seguir una tendència similar a la del cens entre el 1979 i el 2007, però entre el 2011 i el 2019, el nombre de votants ha anat disminuint, a la inversa que el cens, per tant la participació ha anat caient des de 2011 fins a arribar al 2019, que va ser la primera i única cita electoral municipal on l’abstenció va ser major a la participació, una dada molt dramàtica i preocupant baix el meu punt de vista.
 Gràfic 4: Vots Totals (N. Absoluts) i Participació (N. Percentuals).        


Gràfic 5 : Abstencions Totals (N. Absoluts) i Abstenció (N. Percentuals).

 Al Gràfic 4 podem observar com al llarg de les passades onze eleccions el nombre total de votants (nombres absoluts) i la participació (percentatge) segueixen una tendència contrària i reafirma que un creixement en el nombre total de votants no sempre vol dir més participació. La participació més alta la trobam a les primeres eleccions del 1979, amb un 73,51% i la més baixa el 2019 amb un lamentable 48,03% de participació. En canvi, els comicis amb un nombre de votants més alt van ser els del 2007 amb 4.339 votants i la xifra més baixa la trobam a les eleccions del 1991 amb un total de 2.473 votants.

Per altra banda, al Gràfic 5 hi trobam les dades sobre l’abstenció, on veiem clarament que el percentatge d’abstenció i el nombre total d’abstencionistes segueixen una tendència calcada que posa de manifest el problema de l’augment de l’abstenció que pateix el municipi de Capdepera elecció rere elecció des del 1995.


Imatge 1: Imatge d’arxiu de CapVermell.org de les Eleccions Municipals del 2015.

La meva intenció inicial era no incloure grans apartats subjectius, però crec que aquesta problemàtica mereix una reflexió personal, ja que pens que baixar del 50% de participació és molt greu i s’hauria d’intentar posar-hi remei. Des del meu punt de vista, crec que aquest fenomen negatiu per a la qualitat democràtica municipal ve determinat principalment pel gran nombre de població immigrant que ha arribat al nostre municipi els darrers vint anys provinents principalment de la península Ibèrica, la Unió Europea i Sud-amèrica.

Bona part de la nova immigració interior (provinent d’Espanya) empadronada al nostre municipi ve només a fer la temporada turística aquí i passa llargues temporades a l’hivern al seu poble d'origen, un fet que dificulta la seva integració socio-política en la nostra població i minva l’interès d’aquesta en la política municipal. Això es veu reflectit per exemple en les altres eleccions, sobretot en les generals, on la participació i el nombre total de votants és més alt, encara que el cens sigui menor, perquè desperten molt més interès en aquesta part de la població.
Taula 3: Comparació dels Cens i Vots Totals (Nombres Absoluts) i Participació (Nombres Percentuals) entre les Eleccions Generals de l’Abril de 2019 i les Eleccions Municipals del Maig de 2019.

L’altre gran grup amb dret a vot només a les eleccions municipals i europees és el de les persones provinents de la Unió Europea, i en el nostre cas el grup més majoritari són els residents alemanys. En aquest grup hi trobam una bona part de població flotant que només ve al nostre municipi a passar uns mesos de vacances a la seva segona residència i que difícilment està integrat al municipi i possiblement ni sap de l’existència d’aquestes eleccions municipals ni coneix la composició de l’actual ajuntament o el nom del batle. Per altra banda, trobam l’altre grup d’europeus, els que resideixen la totalitat de l’any a Capdepera i molts d’ells ja han nascut aquí. Aquest grup és molt heterogeni i hi trobam des de gent que participa activament a partits polítics locals i que ha estat elegit regidor fins a gent amb les mateixes característiques que el primer grup d’europeus. S’ha d’esmentar que aquests residents s’han d’inscriure al cens uns mesos abans de les eleccions per poder votar i que a totes les eleccions hi ha sorpreses i decepcions de darrera hora pel fet que sempre hi ha gent (sobretot joves que voten per primera vegada) que no s’han assabentat de la necessitat d’inscriure’s a aquest cens i que en anar a la mesa electoral veuen que no poden votar.

El següent gran grup de residents empadronats a Capdepera i amb dret a vot, és el format per sud-americans. Aquest grup està format majoritàriament per treballadors que passen tot l’any aquí, però també és molt heterogeni i difícil de classificar. Així i tot, hi ha un grup nombrós que participa activament de la vida social del nostre municipi i vull pensar que també participa dels comicis municipals, un clar exemple seria l’actual regidor d’Unides Podem a l’ajuntament, Jonathan Axel Romano, d’origen argentí.

Crec fermament que cal fer més feina per integrar políticament bona part d’aquesta població per tal de fer més real i efectiva la democràcia municipal i arribar a un punt on no s’hagi de fer aquesta reflexió i on l’exemple d’en Jonathan no sigui una excepció. Els diferents partits polítics haurien de prendre nota i intentar arribar més a aquesta part dels habitants.

 
Imatge 2: Imatge d’arxiu de CapVermell.org de les Eleccions Municipals del 2011.

Per altra banda, un dels grups amb una alta abstenció a la majoria d’eleccions en aquest estat és el dels més joves i imagín que les eleccions municipals de Capdepera no són una excepció. Aquesta alta abstenció crec que és generada per la desconfiança d’aquests en la política actual, pel baix interès i coneixement dels joves sobre la política i per la falta de motivació d’alguns d’ells que veuen com el nostre Ajuntament els ha descuidat i menyspreat durant molts d’anys. Un simple exemple, entre molts d’altres, podria ser la falta d’interès de l’administració local actual en arreglar l’skate park de Sa Gravera, una reivindicació dels més joves des de fa prop de deu anys. Si no s’escolta, ajuda i atén al jovent, després no s’ha d’esperar una participació massiva d’aquests en les eleccions.

Finalment, cal esmentar la possibilitat per la qual alguns votants s’hagin esfumat a causa de la desaparició d’algunes formacions, al canvi de rumb d’algunes altres o a la inexistència local de certs partits polítics.

Potser aquesta interpretació que he fet de l’alta abstenció actual a les eleccions al consistori gabellí és errònia, incompleta o esbiaixada, ja que no es basa en cap estudi real ni en dades estadístiques (les quals són inexistents), sinó en percepcions totalment personals. Per aquest motiu, vull reafirmar que el que he escrit no és cap veritat absoluta, simplement és la percepció d’un al·lot de vint-i-un anys al que li preocupa molt que al seu poble més de la meitat del cens “passi” de votar.

Imatge 3: Imatge d’arxiu de CapVermell.org de les Eleccions Municipals del 2019. 

Després d’aquest parèntesi reflexiu, m’agradaria concloure aquest segon article parlant dels vots nuls i en blanc. Al cap i a la fi és una forma més de participació electoral. Generalment, els votants que es decanten per aquesta tipologia de vot ho fan per mostrar la seva crítica amb el sistema electoral/polític actual, per indecisió o per demostrar que no hi ha cap opció política amb la qual s’identifiquen plenament però que així i tot volen exercir el seu dret a votar.                                       Gràfic 6: Vots Nuls i Vots en Blanc Totals (Nombres Absoluts).

Taula 4: Vots Nuls i Vots en Blanc Totals (N. Absoluts) i Percentatge de Vots Nuls i Vots en Blanc sobre els Vots Totals.

Com bé sabreu, votar en blanc és votar amb el sobre buit i en la legislació electoral espanyola actual basada en la llei d’Hont, aquests tipus de vots totalment vàlids afavoreixen als partits més votats enfront dels més minoritaris, ja que fan augmentar el nombre total de vots vàlids i paral·lelament fan pujar el llindar de vots mínims necessaris per accedir al repartiment de regidors. Així i tot, com veim al Gràfic 6 i a la Taula 4, el baix nombre de vots en blanc fan que la seva incidència sigui mínima. La seva tendència és desigual encara que ascendent de forma general, arribant el 2011 al seu màxim històric: 98 vots en blanc (2,34% del total dels vots).

Per altra banda, els vots nuls són tots els vots que contenen una papereta no oficial o modificada (escrita), més d’una papereta de partits diferents, les paperetes sense sobre o els sobres que contenen qualsevol altre objecte diferent d’una papereta oficial. Aquest tipus de vots no són vàlids i per tant, a efectes legals signifiquen el mateix que no anar a votar, ja que no es comptabilitzen amb el total de vots vàlids, simplement són comptabilitzats a efectes de participació. El nombre de vots nuls ha estat sempre inferior al de vots en blanc excepte a les primeres eleccions i el seu màxim històric el trobam el 2015 amb 72 vots nuls (1,72% del total dels vots).

A Capdepera, un municipi on la seva població i el seu cens augmenta any rere any, veim com elecció rere elecció es perden votants i augmenta l’abstenció. La tendència és negativa i els nombres actuals disten molt dels de fa quaranta o incús vint anys, potser perquè era una altra època on els gabellins valoraven molt més poder escollir el seu ajuntament o perquè actualment hi ha poca confiança o esperança en els polítics del nostre municipi. Això no està clar i és difícil de valorar, l’única qüestió certa i indiscutible és la necessitat de revertir aquesta situació.

Desitj que aquest segon article vos hagi agradat tant o més que el primer i vos esper a la propera entrega, on exposaré i comentaré els resultats electorals de les darreres onze eleccions. Moltes gràcies per llegir-me una altra vegada.

Si em voleu fer arribar alguna errada, suggeriment o comentari podeu enviar-me un correu electrònic a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. 

Joan Campins Melis