Ja han passat més de quaranta anys des de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort de Francisco Franco. Un total d'onze eleccions han estat les que han decidit la composició del consistori gabellí en aquest període i totes elles han marcat la història política del nostre poble. Per aquest motiu mereixen ser analitzades i contades per tal d'entendre i donar a conèixer les característiques del món electoral de Capdepera.

Qui me coneix una mica, sap que aquest món de la política m'estira molt i que m'agrada formar-me en aquests camps (actualment estic cursant simultàniament el Grau en Economia i el Grau en Ciència Política i Gestió Pública a la Universitat Autònoma de Barcelona). Arrel d’anar indagant sobre resultats, candidatures electorals, històries de pactes, batles i de més del nostre poble simplement per curiositat, vaig decidir recopilar i ordenar una mica totes aquestes dades per extreure'n algunes conclusions.

Amb un format de diversos articles, m'agradaria plasmar aquesta història electoral gabellina aportant les principals dades recollides i una anàlisi més aviat estadística, intentant fugir al màxim de partidismes per tal de fer-ne una radiografia el més semblant possible a la realitat. Tot això, amb la intenció de fer arribar d’una forma clara tota aquesta informació als joves, els quals desconeixem la majoria d'aquestes curiositats sigui perquè no érem nats o perquè no les hem viscut activament i per fer recordar als que han participat d'alguna d'aquestes onze eleccions o legislatures i formen part d'aquesta història.

PARTITS, LLISTES I CANDIDATS

Aquest primer article el vull dedicar a la part prèvia a les eleccions, la cosa més bàsica i essencial per a la celebració d’aquestes: els partits polítics, les llistes electorals i els candidats. Per aquest motiu, el document que s'adjunta és la recopilació de totes les candidatures que s'han presentat a les eleccions municipals de Capdepera des de 1979.

Si els càlculs no em fallen, després d'onze cites amb les urnes, s'han presentat un total de 64 llistes electorals i 1.115 candidats. Les eleccions amb major i menor diversitat de candidatures presentades van ser les de 2007 i 2011 amb set i les de 1979, 1983, 1987 i 2019 amb cinc.               

Gràfic 1: Nombre de candidatures presentades a les eleccions.

L'evolució del nombre de candidats depèn principalment de la quantitat de suplents, ja que varia en cada cita i no és igual a tots els partits. Així i tot, el biaix més gran el trobam l'any 2007 amb l'augment de regidors (13 a 17) degut a un increment poblacional, es van sobrepassar els 10.000 habitants. L'elecció amb més candidats va ser la de l’any 2007 (147) i la que en va tenir menys va ser la primera, la de 1979 (65), ja que les llistes no incloïen suplents.

Per identificar les principals forces polítiques, he dividit les diferents candidatures en 15 formacions, consider que encara que alguns d'ells s'hagin presentat baix infinituds de noms, sigles o petites coalicions, se'n distingeix clarament el partit mare o arrel política. Dos exemples clars podrien ser els casos del PCE-PCIB i Esquerra Unida o el PSM i MÉS. En canvi, altres partits o candidatures que podríem relacionar per la similitud dels seus candidats, com poden ser els casos d'UM i UCAP o CDS i C. Balear he preferit deixar-los per separat perquè consider que hi ha un canvi de projecte més gran que en els altres casos i cal diferenciar-ho clarament.
 

Gràfic 2: HISTÒRIC LLISTES ELECTORALS.

Les dues úniques formacions que no s'han perdut mai cap cita electoral municipal són el PSOE i Esquerra Unida, seguits del Partit Popular (AP-PP) que va ser inexistent a la primera convocatòria i del PSM-MÉS que ha deixat de presentar-se dues vegades (1983 i 1987). Al Gràfic 2 veim emplenades de color verd les convocatòries on s'ha presentat cada partit, i en algunes d'elles podem observar si la candidatura ha confluït en una coalició electoral amb un altre partit. Les coalicions han estat una tònica constant a la majoria d'eleccions de Capdepera.

Cal remarcar l'existència de tres partits o llistes electorals gabellines de caràcter independent i amb una vocació política purament municipal. Aquests són la Llista Autònoma de Capdepera (LLAC), la qual es va presentar només el 1983, Unió Per Capdepera (UCAP), que ha concorregut a sis eleccions i va néixer principalment a partir d'UM el 1991 i finalment ES GRUP, que també s'ha presentat a un total de sis cites electorals i que neix el 1999 al voltant de la figura d'Antoni Muntaner.

Finalment, cal esmentar que hi ha set formacions que només s'han presentat una sola vegada en solitari a les eleccions (UCD, CD, LLAC, CDS, Els VERDS, ER-AM, El Pi).

El pacte que més vegades s'ha repetit ha estat el d'Esquerra Unida amb Els Verds de Mallorca (Iniciativa), el qual es va reeditar a les eleccions del 1999, 2003 i 2007. El 2015, després del fracàs dels comicis del 2011 provocat per la separació d'EU i Els Verds en dues candidatures, i per la posterior integració d'Iniciativa-Els Verds dins MÉS, Esquerra Unida es va presentar sota el nom de "Guanyem Capdepera-L'Esquerra Unitària" a mode de coalició amb persones provinents d'altres formacions com ER-AM o Els Verds. Després trobam a UM, que després de presentar-se el 1983 i 1987 en solitari, es va presentar en coalició amb el PP el 1991 i amb UCAP el 2003 i 2007. En la segona concurrència d'Alianza Popular (1987), aquests van formar coalició amb el Partit Liberal i el 2019, Proposta per les Illes (El Pi) després de presentar-se el 2015 en solitari, va decidir presentar-se conjuntament amb Es GRUP.

A continuació s'adjunta la llista de totes les persones que han encapçalat les llistes electorals que s'han presentat a les passades onze eleccions:

Les 64 llistes electorals presentades a aquestes onze eleccions han estat encapçalades per 36 persones diferents, 31 homes i només 5 dones. Un total de quinze persones han estat cap de llista en més d'una ocasió i les altres vint i un restants només una vegada. L'elecció amb més caps de llista repetidors va ser la del 1999 amb cinc i les que menys les de 1983, 2003 i 2019 amb un.

El rànquing l'encapçala Antoni Joan Muntaner Pomar, que ho ha estat en 6 ocasions (3 pel PSOE i 3 per Es GRUP), seguit de Joan Pascual Amorós amb 5 eleccions com a cap de llista a les espatlles (2 per UM i 3 per UCAP) i en tercer lloc i 4 cites electorals hi trobam a Salvador Moll Vaquer (1 pel PSOE, 1 per CDS i 2 per CB) i a Pere Nadal Mestre (4 per EU).

Finalment, encapçalant una llista en 3 eleccions, hi trobam a Juan Llull Massanet (3 pel PP) i Joan Ferrer Flaquer (3 pel PP). Els que només han repetit una vegada i per tant han encapçalat una llista en dues cites han estat Francesc J. Terrassa Femenias (1 per UCD i 1 per LLAC), Jaume Bonnín Fuster (2 per AP), Felip Esteva Castro (2 per PSM-EN), Mateu Garau Flaquer (2 per PSM-EN), Pere Fuster Nadal (2 per PSM-EN/MÉS), Bartomeu Alzina Sureda (2 pel PSOE), Rafel Fernández Mallol (2 pel PSOE), Mateu Melis Tous (2 per Es GRUP) i Maria Orts Rodríguez (2 per EU-VERDS).

Les persones que només han estat caps de llista en una ocasió són Joan Pellicer Flaquer (PSM), Francesc Barbón Zafra (CD), Nicolau Alzina Sancho (PCIB), Marcelino López Sirer (PSOE), Bartomeu Garau Esteva (PSM), Damian Gelabert Rosselló (EU), Climent Alzina Terrassa (PSOE), Fernando Peñalver Vico (PSOE), Josep Serra Bonnín (UCAP-UM), Jose A. Gallego Méndez (UCAP-UM), Jordi Bou Sogas (ER-AM), Deogracias Castellanos Castilla (EU), Juan Jose Plou Martí (ELS VERDS), Lucía Gutiérrez Panal (GUANYEM), Gabriel J. Torres Malpesa (UCAP), Maria Isabel Vives Liberal (PP), Fernando D. Martínez Colom (EL PI), Jonathan Axel Romano (UP), Núria García Caballeria (MÉS), Bartomeu Moll Roig (PP) i Margarita Rico Sans (ES GRUP-EL PI).

Salvador Moll s'ha presentat amb tres partits distints i Francesc Terrassa, Joan Pascual i Antoni Muntaner amb dos diferents. La resta ho han fet sempre pel mateix o per una confluència. Marcelino López Sirer és l'únic cap de llista que s'ha presentat com a Independent, va ser amb el PSOE a les eleccions del 1983.

Maria Orts Rodríguez és l'única dona que ha repetit candidatura i la primera a ser cap de llista. Les eleccions del 2015 i 2019 van ser les que més caps de llista femenins van tenir (dues en cada cas). De 64 candidatures presentades en les onze cites, només 6 han estat encapçalades per una dona. Esperem que en un futur la balança es vagi igualant.

Per acabar, m'agradaria destacar als homes i dones que més vegades han format part d'una llista electoral. Amador Arcadio Monlló Diéguez (EU), conserge del CEIP S'Alzinar durant molts d'anys, és la persona que més ha participat, ja que només s'ha perdut la primera i la darrera elecció (1979 i 2019). Amb una cita electoral menys a l'esquena, concretament amb 8 eleccions, trobam a Deogracias Castellanos Castilla (EU), Damian Gelabert Rosselló (EU i Es GRUP) i Antoni J. Muntaner Pomar (PSOE i Es GRUP).

Les dones que més vegades han aparegut a una llista electoral han estat Maria Laura Abril Herrera (PSOE), Catalina Moyà Moll (PSOE), Maria Isabel Vives Liberal (PP), Maria Orts Rodríguez (EU-VERDS i MÉS) i Concepción Sánchez Portillo (EU), totes elles en 5 ocasions.

M'agradaria disculpar-me per avançat per si hi ha alguna errada o omissió, ja que són molts els noms i partits que han estat partícips d'aquestes onze eleccions. Si em voleu fer arribar alguna errada, suggeriment o comentari podeu enviar-me un correu electrònic a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

A la pròxima entrega parlaré sobre els resultats electorals. Vos hi esper!

Joan Campins Melis