Bé, disculpau-me per haver entrat així tan directament. Emperò, lectors/es, si hi ha un clàssic d'entre els clàssics, un llibre que xerri de la situació actual que vivim i que descrigui tot el que està passant, aquest és sens dubte el Decameron d'en Boccaccio. Pot ser que el tingueu a ca vostra dins una col·lecció que omple un prestatge i ni tan sols l'heu obert. Pot ser també que qualque vegada l'heu llegit sense pensar en l'actualitat. O pot ser que ni tan sols l'heu escoltat anomenar.

 

Deu joves florentins, fugint de la pesta negre que va exterminar a mig Europa cap el 1348, decideixen confinar-se a una finca d'un d'ells; durant el seu "exili" i per fer més lleuger el confinament decideixen contar-se històries per torns. El llibre és brutal, amb ironia que transvalsa totes les parts de l'ésser humà i els posa tots a cantar, cridar i fins i tot a gemegar de plaer. Les plagues no es contemplen igual sense cap que amb cap. Sense dubte un dels millors llibres escrits a la història de la literatura universal de tots els temps.

 

Altres llibres també que xerren de plagues com "La plaga" d'Albert Camus, o "The last man" de l'autora de Frankenstein, Mary Shelley, no deixen indiferents a ningú. I són una bona avinentesa per poder comprar-los per la xarxa de xarxes, aquest proper Sant Jordi.



Emperò si hi ha un llibre del any 1981 que extranyament xerra d'una situació molt pareguda a la d'avui és un que duu per títol "The eyes of darkness" (Els ulls de la foscor) de Dan Koontz. Casualitats? Escriptors profètics? Que cadascú tregui les seves conclusions.