Colau Dama
Yo vivía feliz en medio de una gente rústica. Sus orígenes se perdían en una antigüedad informe.
J. A. Ramos Sucre, «La juventud del rapsoda»
J. A. Ramos Sucre, «La juventud del rapsoda»
Vares néixer davall del castell,
on comença el carrer de la Mar,
un dia de sol i aigua, un mes
d'abril, ara ja farà molts anys.
Potser pocs et recorden, però
jo vull guardar la teva memòria.
Els dies aquells de vent i òlibes
ara són només els meus records
que van i venen per un espai
el qual mai de mais vull oblidar:
persones, sensacions d’un món
fugit però viu als esperits.
Temps en què viure era sobreviure,
dies de sedes i genolleres.
Ja ets el meu heroi, home-Dama,
Dama fet home, evocació
del carrer de la Mar, vent i òlibes.
Sobreviure ara, també és escriure.
És per això que escric el teu nom,
Colau, perquè torna a ser abril,
però avui, en el teu vell carrer,
el que encara duu fins a la mar,
ja només hi passegen cans.
Ara ja no hi viu cap llaurador,
i ningú hi passa amb el bestiar
Potser només òlibes i vent
per tal que jo senti que res no
ha canviat, només el teu nom,
Colau Dama, et fa ara present
en aquest carrer que va a la mar,
com un passeig cap a l’infinit.
Home-Dama, no sols ens confinen
bacils, virus i bacteris mil.
Ja fa temps, i això ho has de saber,
que ens bandegen xarxes invisibles
i ens estiren a pèlags ignots,
a tocar del carrer de la Mar.
Fa molt de temps, Colau, que venguérem
la nostra ànima, les nostres cases,
els nostres horts i les nostres vides.
Malgastàrem tot el que teníem,
les nostres vinyes, la nostra mar.
I ara, ja, el verd immens del que foren,
un temps, les nostres velles muntanyes
gabellines i el miracle blanc,
amb tots aquells blaus, de cala Agulla,
ja no són més que mitges mentides
en les postals, dol en els records.
Fa massa temps, Colau, que se’ns mor
la llengua, pàtria nostra abans,
el nostre gran far en la dissort
de no destriar res més enllà
d’aquests horts humils i destrossats,
i d’aquelles muntanyes llunyanes,
el nostre paisatge estimat,
el nostre horitzó definitiu.
Ets en Dama, en Colau, evidència
del camí de destrossa que hem fet.
Ets un nom, un record que ens retreu
que hem sembrat, dia a dia, aquells horts
tan humils amb grapades de sal.
Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)
Capdepera, abril 2020
