Primer dia de la resta de la seva vida:

                           CLAUDIA PUIG i MARKUS

 (*) Article escrit per Joana Esther Gomila, inclòs en l’Arxiu “Meyme”

  Un dia de març de 1996, Claudia Puig i Markus, de 24 anys, arribà a casa seva i trobà un missatge en el seu contestador telefònic, en el qual l’oficina de reserves de Lufthansa li comunicava que el vol que havia de prendre cap a Duisburg s’havia cancel·lat per problemes d’horaris. ”Li hem reservat un seient en un altre avió que surt 45 minuts més tard. Disculpi les molèsties”.  Claudia tenia planejat viatjar a Duisburg per visitar el seu nuvi,  que havia conegut a la Universitat. Per motius de feina, cada un residia a països diferents.

Et vols casar amb mi?

Na Claudia, enfadada, va contactar immediatament amb n'Enric, el seu enamorat, per a comunicar-li el canvi de vol. Ell la va calmar i l'animà a prendre el nou passatge. Així i tot, na Claudia va insistir a la companyia perquè li cercassin un vol més matiner. L'empleada que la va atendre la va fer esperar una estona i, finalment, li digué que no hi havia plaça lliure a cap altre vol. El dia del viatge pujà a l'avió i s'acomodà en el seu lloc, al costat del qual hi havia seients buits. Poc desprès d'haver-se enlairat l'avió es va sentir una veu, la del capità, que sortia pels megàfons demanant per Claudia Puig. Aquesta, amb un ensurt, demanà què passava. La veu del comandant de la nau li explicà que el seu promès Enric Figuerola i Mas no l'esperaria al aeroport, la qual cosa lamentaven.

En vista de que l'astorament de na Claudia era eloqüent, el capità la va tranquil·litzar dient-li que n'Enric havia decidit prendre aquell mateix vol per fer-li a Claudia una pregunta molt important. Fou llavors quan ella el va veure apropar-se, amb un ram de rosses i una ampla rialla. Davant tots el passatgers i tripulació, que feren mamballetes, n'Enric demanà a na Claudia si volia casar-se amb ell. Na Claudia no s’'ho podia creure. Vaja sorpresa!

I en aquell primer dia de la resta de la seva vida, na Claudia Puig i Markus va accedir a la romàntica proposició del seu estimat. I també volgué saber com havia muntat aquell número, una situació a la qual, respongué, ella no havia ajudat molt.

El vol original de la jove anava petat, cosa per la qual n'Enric no va poder aconseguir un seient devora ella. Ell li va canviar la reserva i demanà a una companya de feina que fingís ser una empleada de la companyia i li deixàs el missatge de la cancel·lació. Quan na Claudia tractà de canviar el vol, la dependenta de Lufthansa va veure unes instruccions especials a la pantalla de l'ordinador. Mentre feia esperar na Claudia, va telefonar a n'Enric, que la va convèncer de guardar el secret.

El dia del viatge, n'Enric va volar a la ciutat d'origen de na Claudia i pujà, quasi d'incògnit, sense deixar-se veure, a l'avió d'ella, on va romandre assegut a una fila del fons, amagat rere un diari, fins que va sentir l'anunci del pilot.

Veritas veritatis, com tots els continguts d'aquest serial, manco dos, que han ocupat les llargues hores de confinament domiciliari per culpa del maleït estat d'alarma, i als quals hem llevat la pols escodrinyant el nostre dens arxiu. S'ha de dir que ni ens recordàvem d'aquestes històries redactades per diferents companys de periodisme, entre els quals ens contam, però que hem recuperat, atenent la petició d'una benvolguda gent que demanava material per combatre, un poc, l'avorriment de la clausura.

Confiam haver complit amb l'objectiu. Gràcies a Francesc Florit, Joana Esther Gomila, Maria Juan Moll i a l'equip alcudienc, marmessor de l'arxiu a sota signant.

De l'Arxiu “MEYME”