Ja informàrem que na Maria Antònia Gomis, com a part del cor de dones de l’UIB, es troba a les instal·lacions de la Fundació Vicenç Ferrer a Anantapur per a dur a terme algunes intervencions culturals i concerts per commemorar els 50 anys de lluita de l’ONG contra la pobresa extrema, la desigualtat i la discriminació. La iniciativa, que vincula art i cooperació, ha estat possible gràcies a les ajudes per a la mobilitat de l’Institut d’Estudis Baleàrics del Govern Balear.
Na Maria Antònia Gomis, des de Anantapur. ens han enviat algunes imatges i les seves impressions dels primer dies de la seva estada a Índia.
Hola des de la fundació Vicenç Ferrer a Anan thapur- Índia 1
"Estam a 37 graus, amb molta humitat i infinitat de moscards! Però no ens fan cap nosa. Estam realment en un altre món. Ahir oferiren un concert a l’escola d’idiomes creada per la fundació, on una cinquantena de joves ens reberen amb danses boliwudianes, amb molta energia, il·lusió i simpatia desbordants. Què poc els basta i què molt ens regalen!"
Fotografia a la tomba de Vicenç Ferrer amb la seva vídua Anne Ferrer
"Avui , un panorama diferent: moltes dones vestides de mil colors, regalant-nos flors, símbols indis al mig del front, diuen es seves pròpies vaques orgullosíssimes de la seva pròpia independència econòmica. Però sobre tot ens regalen aquell somriure i ganes de contar-nos tot el que havien aconseguit la força de totes: la seva independència!
Vivències amb un altre grapat de dones, que amb l’ajut de moltes més, fan una guardiola per les seves similars més pobles encara que elles o sobre tot pels seus fills. Índia per la Índia!"
Concert per a nins amb discapacitat mental
"I ha arribat el primer concert d’avui: l’hospital pediàtric. Els petitons ploraven molt! Tenien mal, o fam o necessitaven el que fos! Estava ple de criatures, mares i pares. En silenci esperaven el seu torn... i ha arribat la música.!
Els cants de les dones ha semblat apagar els esglais dels infants. Els rodons i grossos. Preciosos, petits i amb mal... Quant ens han ensenyat!”
“ Ja a l’horabaixa, vestides de negre i amb la companyia d’Anne Ferrer, hem ofert un petit concert al costat de la tomba, mausoleu i lloc de pelegrinatge, pel que he vist, de Vicenç Ferrer, el responsable juntament amb la seva viuda Anne de tot quan hem pogut retenir al cor fins aquí. Ha estat un públic encantador, cents de nins i nines amb discapacitat mental. Allà , en aquell parc, jardí, amb gronxadors per a nins i nines , on està enterrat, al costat de la vida, l’esperança, la lluita i l’alegria que tan estimava. I demà més..."
Així com ens arribin les impressions de Maria Antònia Gomis, les anirem publicant.
