S'ofici de sabater
és un ofici honrat
emperò jo no en sé cap
de jove que hi vulgui fer. 

No és que sigui mal de fer.
qualsevol jove en sabria,
i crec que en Joan "Carboner"
de bon gust n'hi ensenyaria, 

Jo crec que molt bé aniria,
qualcú se fes sabater,
picapedrer o ferrer,
o feina a una fusteria. 

Bé pens i torn pensar,
però no en trec aguller,
com tants d'aturats hi ha
i tanta feina per fer. 

Que hi hagi tants d'aturats
i es perdin tants d'oficis,
això és bo per crear vicis,
molts de lladres i drogats. 

No hauria de ser forçat
anar a escola fins tan grans;
just es bons estudiants
i per pròpia voluntat. 

En saber llegir i escriure
i es comptes que han de mester,
crec que aniria molt bé
fer feina i aprendre a viure. 

Per ser un bon sabater
el que fa falta és mirar,
fer feina sense cobrar,
i si és necessari pagar
perquè t'ensenyin més bé. 

Jo sé que tots pensareu:
ara això no està permès,
però es majors ho sabeu
que abans no cobràvem res
fins que ja havíem après
tot s'ofici ben arreu. 

Jo vaig aprendre a cosir
un sastre me'n va ensenyar,
però abans de venir
lo tractat li vaig pagar. 

També en Joan "Carboner",
no fa molt que m'ho va dir,
va haver de pagar primer
perquè anàs a ensenyar-li
s'ofici, un sabater. 

I per què ara tanta cosa?
jo no sé qui té raó.
si es nin no vol anar a escola
que sia treballador. 

Si a n’es nin li agrada més
tu envia'l a son Miró
i que cavi ets ametlers,
fes-li acotar s'escarpó
i que se guanyi es doblers
que gasta es dies feiners
a s'Hostal o a n’es Cantó. 

Si ell vol esser sabater
deixa'l que vagi a mirar
que faci el que ell vol fer,
jo crec que ho farà més bé,
si tu no el vols obligar
a que faci de fuster
o que sigui capellà.

Això que passa amb els taxistes és un assumpte que fa reflexionar, i molt. A parer meu, tenen raó i no tenen raó alhora. El rerefons que hi ha és en realitat el que mou tot això; La por a perdre el lloc de feina. La amenaça REAL de perdre el lloc de feina en nom de no es sap el que exactament. Podria ser en nom del progrés? Podria ser en nom d'una nova era tecnològica de la qual ja no té volta enrere? Si per progrés entenem la millora de les condicions laborals i donar més garanties a les persones amb l'ajuda d'aquest progrés tecnològic, llavors no tenen raó el taxistes. Emperò si el progrés és acabar amb les millores que aquest suposat progrés tecnològic proporcionen a les persones, llavors si tenen raó els taxistes. Així com sona, com ho llegiu. Perquè aparentment s'ens ven un problema exclusivament burocràtic que només té que veure amb les lleis emperò que en realitat té una petjada molt més profunda, més del que ens imaginem.

 Com s'imaginaven els taxistes fa només cinc anys que l'ofici de dur viatgers d'un lloc a l'altre de la ciutat estaria amenaçat per uns algoritmes? I ja no és que tinguin que competir amb conductors de Uber, servei contra el qual es manifesten en  ciutats de tot el món per considerar-lo una grollera competència deslleial, que ho és en tota regla, és que Uber ja ni tan sols necessita conductors. Ja estan provant flotes de vehicles autònoms. Realment estam tots convençuts de que la nostra feina la pugui realitzar un algoritme d'aquí a deu anys? Els algoritmes no demanen a un viatger si s'estima més anar per la via de cintura o per les Avingudes, perquè ja saben on hi ha els embossos. Després de tot, no són més que una forma de càlcul, un procés capaç de gestionar ingents volums d'informació, per trobar una solució al problema per al qual han estat programats. Per això la paraula algoritme s'empra darrerament per a tot. Per que aquesta automatització igual serveix per trobar parella en una web de cites que mescla milions de perfils compatibles que per gestionar l'espai aeri. Gràcies a aquets sofisticats algoritmes el món s'està datificant, igual que fa un segle se estava electrificant.

 Els gairebé mig milió de feines que a l'Estat espanyol es dediquen al transport per carretera (més del doble que la mitjana europea) tenen els dies comptats amb la imminent arribada d'aquets vehicles autònoms. No hi haurà robots conductors. És que els cotxes seran robots als quals directament els hi demanarem que ens duguin al nostre destí. 

A Tòquio, Japó, ja estan provant autobusos sense conductor, i preveuen que estaran operatius per l'any qui vinent amb motiu de les Olimpíades. Que faran els xofers d'altres empreses? Aniran a  bloquejar carreteres i a cremar aquests busos com feien els ludites fa 200 anys i busques a Anglaterra amb les fàbriques  tèxtil? Cal tenir en compte que fou realment el moviment ludita. De cada vegada les grans capitals mundials faran de tot per a modernitzar les seves infraestructures i el seu transport urbà, i sobretot per a millorar la seva qualitat del aire. I si per això se'n han de dur per davant llocs de feina duts a terme per força humana, la se'n duran, sense miraments.  En realitat tots ens hauríem d'afegir a la protesta dels taxistes per analitzar més bé el futur que se'ns ve al damunt i que no té volta enrere. Malauradament? Bona pregunta.