Restes islàmiques, coves i talaiots gabellins
Biniarruba


Aljub del carrer Coves

    Als tres articles anteriors (aquest és el darrer al qual em referiré en qualitat de membre de la junta de la Comunitat de Regants de Capdepera, fins a nova ordre) els contava a tots aquells que han invertit part del seu temps fent-me atenció, com a curiositat, que en es Claper (part mitjana del turó per sobre l’enclavament del centre escolar de s’Alzinar), concretament al jardí de les cases, s’hi troba un talaiot pràcticament desconegut, també pels estudiosos en la matèria, amb restes de murs al seu entorn, amb ceràmica romana i també islàmica.


Assentament d'alqueries gabellines

En el molí de s’Alzinar (ubicat al sector esquerre, en un desnivell que fa cantonada amb la carretera d’Artà, prop de Roca Viva o Sos Sastres),al costat mateix del torrent, a uns 50 metres de les cases d’aquest molí altre temps dedicat a la molta de blat i ordi per fer farina, regentat  als anys 50/55 del passat segle per Tomeu Melis Alzina “Saletes” (el meu avi), existeixen unes coves naturals, unes grutes on es trobaren enterraments d’inhumació. Al costat de l'actual safareig, construït a principis del passat segle, es localitzen encara restes de tombes excavades a la roca, a més de ceràmica islàmica que podria pertànyer a una alqueria, en una zona, actualment, de propietat privada.


Aljub de recollida d'aigües d'Es Claper

Al puig d’en Nofre, entre Capdepera i cala Agulla, al cim de la muntanya, hi hauria d'haver (si qualcú no s’ho ha carregat)  un claper de pedra petita, material de construcció i, a les vessants, blocs de pedra calcària, que podrien ser les restes d’un talaiot. S’hi trobà material ceràmic islàmic.

A Son Barbassa/es Puig, es detectaren ruïnes d’un gran poblat talaiòtic, al capdamunt del turó i els seus vessants, amb materials ceràmics púnics, romans i islàmics.

Sa Mesquida de Dalt:  Per informació oral, l’arqueòloga i escriptora Mercè  Argemí, comenta que se sap que s’hi trobaren nombroses restes ceràmiques senceres i fragmentades, les quals, per la seva descripció, semblaven  ser islàmiques.

Sa Roca d’es Moro: Al costat del xalet allí existent, que rep el nom mateix de la contrada, hi ha ruïnes d’estructures arquitectòniques i material ceràmic talaiòtic, púnic, romà i islàmic.


Plànol de situació del molí de s'Alzinar

Raval de Biniarruba.-  Un raval situat prop de Lloveta fou donat per Miquel Nunis a Guillem de Cervera, avui no identificable – tal volta Son Guiem? –, a efectes hidràulics, de servitud d’aigües a sínies properes al torrent de sa Mesquida. Sínies no documentades fins al segle XIX a la descripció de l'arxiduc Lluís Salvador, qui menciona que, anant des de la desembocadura de l’esmentat torrent fins a Capdepera, passades les cases de Son Terrassa, hi havia sínies metàl·liques, un safareig i, tot seguit, la possessió de Son Jaumell, amb referència al rei del mateix nom: Jaume II. Existeix encara qualque pagès d’aquell indret que recorda que es regaven les finques des del torrent, quan aquest portava cabal suficient, mitjançant unes parades provisionals. Al cadastre provinent dels  anys 1950/60 es detecten imatges i, en el més recent, fotografies aèries que senyalitzen els límits de les parcel·les per on discorria la séquia. Imatges i fotografíes que podrien servir d’ajuda per a localització aproximada d’aquesta alquería de Biniarruba d’una superfície de 40,6 hectàrees.


Talaiot proper al molí de s'Alzinar

Com a nota curiosa, afegirem que en Sebastià Sureda Alzamora fou, durant molt de temps, l’amo de Lloveta, portant com a mal nom el d’aquell lloc. Allí, en Joan “de Lloveta” (expert a “fer puu” a la vorera de mar, per pescar), i en Pep Alzina “Palla” feren neta, de dalt a baix, una llarga canonada. L’anomenaven “sa mina”, i contenia degotissos pel fred que feia allà dedins – era el mes de desembre – i desembocava just davall les murades del Castell, de llarga que era. Sobre aquesta "mina", en Mateu “Dama”, un home fadrí que vivia al carrer de la Mar, assegurava que els veïns de Capdepera s’hi endinsaven per anar a refugiar-se quan sentien els corns que avisaven que els moros eren a la costa. S’utilitzà, en temps més moderns, per al rec dels horts de  Lloveta.

L’anterior president de la Comunitat de Regants, en Llorenç Alzina,  demanava  si algú coneixia el motiu pel qual sa Font de na Mateva es va assecar, sense donar més aigua. Alguns deien que fou a causa de les perforacions d’una empresa d’aigües local, que va eixugar la font i desvià l’aigua cap a uns dipòsits per al subministrament humà, que sempre té preferència sobre el reguiu. En Llorenç, així i tot, ha quedat encuriosit per saber, de bon de veres, la versió autèntica sobre l’assecament de na Mateva.


Restes talaiòtiques del Claper de s'Alzinar

------------------