Escodrinyant, aquests dies d’estiu, la paperassa recopilada pel meu progenitor Jaume Melis Mayol “Mengol”, en vida seva, i tractant de furgar dins l’arxiu d’un racó de Son Moll a la recerca de dades referides a antics reguius del municipi, per tal de poder ser més abundós a l’hora de completar l’històric de la Comunitat de Regants de Canyamel, ara de Capdepera, del qual, en setmanes passades, ja feia un tast a l’atenció dels lectors de Cap Vermell, m’he topat amb altres temes que m’ha semblat interessants vessar-los a aquestes pàgines, relacionats tots ells amb l’aprofitament de l’aigua.


Plaça de l'Orient amb l'aljub

ES CLAPER.-  No és el d’es Gegant, sinó el de s’Alzinar: la zona més propera al nucli de població de Capdepera, on existeixen restes arqueològiques que no pogueren ser identificades, a més d'enclavaments d’època morisca,  que es localitza a un turó conegut com es Claper, cases de possessió que agombolaven un ample jardí al costat d’un talaiot  i un mur que cobria ceràmica romana i islàmica. Molt a prop es va construir la carretera d’accés al ràdio-far d’aviació de sa Cova Negra.

Capdepera des d'Es Claper

Joan Obrador Burguera, natural de Felanitx, el 1803 fou el propietari d’aquest indret. La captació de les aigües a cel obert, amb drenatge de l'aqüífer, facilitava el rec de l'entorn, malgrat que les cases dels extrems de la vila gabellina ja ocupassin part de la zona que, per la pendent de la muntanya, es pot considerar irrigable, la qual arribaria a la carretera de Son Servera, fent difícil distingir-ne els terminis precisos. Una font situada a una cota superior del turó subministrava aigua, mitjançant una séquia de llarg i abrupte recorregut, a un safareig que, a la vegada, afegia cabdal a través d’una altra séquia a un estany situat al peu de l’esmentada carretera, destinat a us domèstic.

Joan Obrador va vendre aigua de la seva propietat als veïns de Capdepera, ja que, a l’estiu, el poble n’experimentava molta mancança, una escassetat que donava lloc a sofrir malalties. Es va construir un aljub prop de la voravia del carrer,  conegut  ara com a “Madones de la llata” (per a qui no ho sap, fins fa poc,  Dr.Gómez Ulla)  al costat del taller de can Riutort,  per sobre el carrer de ses Coves. També hi havia una altra séquia, més coneguda pels habitants del poble, que desembocava les aigües que portava a un aljub sobre la plaça de l’Orient, del qual en va ordenar la desaparició un malaguanyat consistori que adduïa que ni la canaleta ni l’aljub comptaven amb cap tipus de valor patrimonial, quan és de tothom sabut i conegut que aquests llocs són conservats a la majoria de poblacions mallorquines, mentre que aquí, entre nosaltres, es va eliminar, sense cap tipus de complex ni oposició, juntament amb un adjunt enclau típic que possibilitava, baix de la casa de can Morei, que pogués ser utilitzat convenientment i que fou derruït per fer-hi, en principi, l’aparcament del bus de línia (jamai vist allí) i actualment, els dimecres de mercat, lloc de venda de flors i plantes. Tot un encert!  La història els hauria de fer esmenar la malifeta, a aquells regidors…

– ”En cap temps, mai, els veïns de Capdepera han de poder rompre ni descompondre una séquia que es trobi coberta fins a la font i l’aljub”.

D’aquesta sort resava la donació documentada de Juan Obrador Burguera, fent referència a l’escorredor, la canalera, que drenava la font que podria haver-se protegit per alguna construcció. En el cas de la que desembocava a l'aljub del final del carrer Llum, a la plaça de l’Orient,  es tractava d’un camí de pas, a peu, des de la muntanya fins al descrit emplaçament, desapareguda i substituïda per  la voravia de l'actual carrer del Dr. Fleming.