EXERCICIS DE MICROSOFT WORD
Després d’haver expulsat amb bombo i platerets i grans escarafalls a Déu, una versió mistificada d’aquest els ha entrat per la finestra i seu còmodament al seu costat al sofà de casa. La imperiosa necessitat de creure en quelcom per sobre els mortals que doni sentit a l’existència els ha duit a substituir a Déu Pare Nostre Senyor per la Historia, la Dialèctica, la Constitució, el Partit, la Prima de Risc, la Nació, el Progrés, el Mercat, etc. un regueró de déus menors apropiats per complicar l'existència al més pintat. En Miquel Llull fent us del dret a decidir (el mantra de la democràcia popular de masses internàutiques) ha escollit Catalunya.
N’haguera pogut triar qualsevol altra, per exemple el catolicisme, i el seu discurs no haguera variat una coma. O el neoliberalisme, o el budisme, o el zapatisme, o l’ecologisme, o fins i tot el pecat mortal de l’espanyolisme. Provau de canviar la paraula «Catalans» per qualsevol altra i el significat del seu discurs roman incòlume.
Un tret de la postmodernitat és l’abandó del projecte il.lustrat per part de l’esquerra que s’entrega al pseudomisticisme, als significants buits, a conjurar als membres de la tribu, a jugar a fer revolucions nacionals o a declinar els generes masculins i femenins deixant per a millor ocasió la defensa dels valors que des de sempre els havien definit.
Buits de contingut els seus discursos serveixen tant per a un trencat com per a un descosit, filigranes literàries que ens tranquil·litzen al comprovar que les quimeres progressistes no passen d’esser desafiaments a la llei de la gravetat.
Pel que es veu néixer a Catalunya no és un accident geogràfic sinó que, com passa amb el baptisme entre els catòlics, imprimeix caràcter i el que no s’hi amotlla està en pecat mortal i és un mal patriota.
«Però els catòlics no hem de desesperar per això, ans al contrari, hem d’estar contents i alegres per una cosa molt senzilla: perquè hem tengut la gran sort i el privilegi de ser una cosa única i irrepetible en el món, hem tengut la sort de ser catòlics. I ser catòlics, en aquests moments, és una cosa que per si mateixa té un gran valor que, a més, no ens podran prendre. Senyors i senyores, som catòlics i per això estam al costat de la democràcia i de la república, i som europeus i som xicanos i som kurds i som amazics i som asiàtics de l’est i de l’oest, i som andalusos i som castellans de Villalar i som occitans i som, per tant, internacionals, perquè som catòlics i estam impregnats d’uns valors mundials que ens fan ser, com deia, únics i irrepetibles. I no som ni millors ni pitjors que ningú, però, amics i amigues, som catòlics, i això ens dóna una força i un coratge que no podran aturar, perquè noltrus personal i individualment som catòlics i jamai deixarem de ser-ho si no volem; i no voldrem, perquè ser catòlics és la nostra manera de ser humans. Som uns sàpiens que van per aquí i per allà amb la seva motxilla plena de regals per a tota la humanitat. Uns regals petits, simples, modests, si voleu, però que estan fets amb les nostres mans i amb les nostres ments i que, com a regals que són, ja no són nostrus sinó que ho són de la humanitat sencera. Qui podrà acabar amb aquesta generositat, amb aquestes ganes de viure i de sobreviure? Potser ningú i molt manco una partida de militars que es diuen a si mateixos civils, però que no enganyen a ningú, perquè ja els hem clissat fa molt, molt de temps».
Aquest escrit ha estat possible gràcies a sofisticades invencions com la del software desenrotllat per Microsoft per a la escriptura per ordinador que permet canviar en un text una paraula per una altra prement un botó, i és que la ciència avança que és una barbaritat.
llucià rinyon, Inquisidor i Martell de progressistes.
