És una pregunta que mereix esser analitzada des de l'arrel, així com la seva resposta, ja que aquesta temàtica, la del turisme de masses etc..., és un assumpte bastant obsolet, almanco dins aquesta revista digital. Els qui sou fidels a llegir les noticies del regne gabellí per aquesta pàgina web haureu pogut veure que qui escriu aquestes opinions i reflexions, des d'un parell d'anys ençà i pel que fa a aquest afer, deixa més que clara la seva opinió al respecte. I no és per de més, ja que servidor pot veure de primera mà tot aquest món, ja sigui com a cala-rajader o com a treballador del turisme. I arribats a aquest punt és hora de posar un poc d'ordre a les opinions i reflexions i anomenar les coses com són realment i no com ens diuen que són. Les coses pel seu nom.

Realment, sí que vivim del turisme, realment sí que la nostra feina assalariada depèn en certa mesura de la gent que ens visita, realment sí que l'economia familiar depèn de les contractacions relacionades amb aquestes xifres de visitants a les nostres illes. Tots tenim tan assumida aquesta obvietat en el nostre subconscient que ni tan sols mereix ni una opinió ni reflexió contrària al respecte. Emperò, malauradament, això és una profunda i gran inexactitud. Aquesta no és la realitat ni dir les coses pel seu nom, així de simple. Podem dir ben fort i clar que del que vivim realment és de les decisions personals d'aquells que sí que viuen realment del turisme.

M'explic:

Quan hotel s'omple de turistes el més normal de tot és que els propietaris necessitin personal per poder dur a terme tot allò que els clients desitgen trobar-se quan venguin, que per això han pagat. Volen trobar serveis i professionals que els puguin servir. Per això, els hotels necessiten caps de cuina, caps de recepció, caps de menjador, caps de servei de neteja... I fixau-vos que dic caps i no treballadors, i això ho explica tot. O sigui, que qualsevol director o qualsevol cap de qualsevol sector dins un hotel pot dir-nos que pot prescindir dels nostres serveis quan li vengui de gust. Així de clar. Els importa un rave si duus vint o trenta anys fent feina a l'hotel perquè si t'han de treure defora et trauran, sense miraments. Abans, els caps i directors tenien més humanitat i eren més comprensius amb els treballadors. Avui, no. Avui, qualsevol pot esser cap de cuina, cap de recepció, cap de serveis de neteja, sense major mèrit que haver estat assenyalat pel director a dit... I això només deixa una cosa ben palesa: que la degradació turística comença dins els mateixos hotels i en el si de la mateixa plantilla de treballadors, alhora que la qualitat dels turistes que ens visiten perd moltíssim.

Aquesta massa informe de “turistes” que omplen els carrers de Cala Rajada ara mateix, una massa de visitants que omple de gom a gom la platja de cala Agulla, sense cap classe de respecte cap als altres banyistes, no hauria d'esser qualificada de “viure del turisme”. Això no té res a veure amb el turisme, per molt que s'obstinin els polítics i hotelers a dir el contrari. Això no és més que una quota organitzada i arranjada a mesura i a gust d'aquesta massa informe que sap molt bé a quina classe d'hotels pot anar i sobre tot a quin lloc de Mallorca pot anar sense esser obstruïda per cap ordenança ni cosa consemblant que aturi el seu deliri. Cap membre d'aquesta massa informe que trenca la tranquil·litat de les platges no ha pagat ni un cèntim per fer el que fa. A cap contracte de cap operador turístic dels que fan feina a les illes li diuen a cap client seu, en el moment de reservar, que té dret a ocupar, literalment, les platges fins a col·lapsar-les, com és el cas de cala Agulla, cosa que es radicalitza estiu rere estiu. Una altra cosa ben diferent és allò que sap aquesta classe de turistes sobre què es trobaran i el lloc idoni on ho puguin dur a terme sense esser interromputs, més aviat al contrari. És com si fos una massa d'afeccionats d'un equip de futbol que viatja amb els jugadors a un partit transcendental i decisiu i que ocupa els estadis amb dret a aldarulls greus pels carrers, abans i després del encontre. I ara substituïm els estadis de futbol per la platja de cala Agulla i veurem que és exactament el mateix. La sensació és que a Mallorca els turistes poden fer el que realment els vengui de gust, amb el vistiplau indirecte de totes les autoritats competents.

Això que està passant amb la Policia Local de l'Ajuntament de Capdepera podríem qualificar-ho d'un símptoma preocupant. Podrien esser els estadis previs a una gestió privada de la Policia Local fins a la seva total privatització. O sigui, el servei seguiria essent públic, emperò la seva gestió, no. Com si fos una seguretat privada i els agents poguessin actuar segons les seves competències... I aquesta elucubració no hauria d'esser tenguda com a exagerada.

O sigui, quan veim a tota aquesta massa de turistes que interrompen la tranquil·litat de la nostra cala Agulla i més llocs hem de pensar que al darrere hi ha tota una sèrie de vividors que s'han assegut a un despatx i han decidit fins a quin punt els seus turistes podran fer el que han de fer sense ser interromputs a determinats llocs o indrets de Mallorca. Imaginem ara que aquesta classe de visitants no vengués més. Que la platja de cala Agulla no es veiés més afectada pel que es veu cada any. Que aquests grups que es passegen amb la mateixa dessuadora i omplen totes les terrasses no venguessin més i que els grups d'estudiants, en lloc d'esser massius com són ara, fossin reduïts i respectuosos. Llavors, què farien els propietaris dels Bierbrunnen, Chocolate, Keops, La Santa..? Què creis que dirien? “Oh que bé! Cala Rajada torna a recuperar la seva tranquil·litat i venen més turistes responsables i de qualitat...” O creis que dirien “aquestes polítiques antiturístiques del Govern ens duran a la ruïna i ningú podrà fer feina, serà l'apocalipsi total...” Quina creis vosaltres que seria l'opció que triarien? Pensem amb tot el que han fet per exemple amb l'ecotaxa i el que feren amb la Reserva Marina i després podrem entendre bé què significa realment viure del turisme, si és que aquest verb, pensar, té cap rellevància avui en dia.

Miquel Estelrich