En aquests darrers anys, en el nostre municipi, hem assistit i assistim a tot un espectacle cultural acuradament i magníficament documentat, contant-nos com era Cala Rajada pràcticament des dels seus inicis. Quins personatges han destacat i influït en la vida social, quina classe de negocis turístics i no turístics hi ha hagut, nissagues de pescadors, com vivia Cala Rajada els esdeveniments mundials... Llibres, fotografies i exposicions fotogràfiques, expressions artístiques, clubs esportius, la relació amb el medi ambient local... Segur que m'oblid de qualque cosa igualment important que ha quedat a l'imaginari del patrimoni municipal. I arribats en aquest punt, a parer meu, és on comença l'odissea per mirar cap al futur tenint en compte tot el que sabem del passat del nostre municipi gràcies a les fonts inacabables de saviesa dels nostres experts en història local. Ara, el que hem de fer és estar a l'aguait del que succeeix al nostre entorn i fer-nos preguntes. Ja va essent hora que qualcú comenci a adonar-se que passen coses que no són normals i cada vegada més radicals pertot arreu, ja va essent hora que ens facem la pregunta de com ens imaginam Cala Rajada d'aquí a 5, 10 o 20 anys, amb el que sabem i la informació que tenim de Cala Rajada de fa tants d'anys ençà. I si no és així, de què ens serveix saber tantes coses del nostre passat si ni tan sols ningú es pren la molèstia de tenir un poc de visió de futur? Després de tot, la Història, si és tenguda per qualque cosa positiva dins la societat és precisament per això, perquè desperta curiositat i màgia. I no és que vulgui esser negatiu ni pessimista, però coneixent la tendència del negoci turístic de les polítiques municipals, autonòmiques, estatals i mundials, la cosa, des del meu punt de vista, no pinta gaire positiva.

Abans he dit radical amb un motiu ben ferm. És com si de qualque manera ens endinsàssim cada vegada més en la nostra beneitura més absoluta, sense miraments i sense tenir gens present allò que s'hauria de tenir present. És com si ningú gosàs a donar el primer pas endavant per, almanco, fer veure les coses als altres De què ens serveix indignar-nos i expressar el nostre malestar per les xarxes socials en assumptes relacionats amb la classe de turisme que ens visita si després ens entaferren un altra Bierbrunnen? Xerram, xerram, xerram, deim, deim i deim i pitjam els likes i shares al facebook, emperò finalment el sistema turístic actual, estiu rere estiu, mostra la seva impúdica forma de radicalitat. És esser radical que un responsable turístic estatal o un empresari diguin en fires turístiques que les reserves estan batent rècords i que vendran un milió de turistes més a l'illa? Ara el debat no rau que si l'impost turístic farà mal o no al turisme, com digueren els hotelers fins a l'extenuació. Això ja ha quedat obsolet i fins i tot avorrit, parlar-ne. El debat rau ara en els efectes de pressió demogràfica que té l'arribada de tants de turistes, a despit de l'impost turístic, a una illa petita. O sigui, tota la faramalla apocalíptica hotelera ha quedat en això, precisament, en pura xerrameca sense lògica. Es pot tenir més capacitat d'enganyar tanta de gent?

I sí, benvolguts lectors, faig les meves previsions de com veig Cala Rajada en un futur no molt llunyà:

1- Les terrasses com Bierbrunnen, Chocolate o La Santa, per molt que ens queixem, en realitat són petites tenint en compte la pressió i demanda actual. La tendència serà engrandir-les i cercar nous espais, com vol fer el Bierbrunnen, i no és gens exagerat dir que Cala Rajada serà com una gran terrassa amb qualque carrer per a vianants. I per seguir amb l'efecte Bierbrunnen, tampoc seria gens estrany que allà on hi havia a Central Elèctrica, just darrera La Santa, s'acabàs esbucant per a engrandir la terrassa.

2- Preparau-vos per tenir turistes renouers com a veïnats. Si viviu en comunitat o teniu a prop pisos buits que s'hagin de llogar a treballadors que venguin a fer la temporada, oblidau-vos de la tranquil·litat nocturna. Els propietaris s'estimaran més llogar-los a estudiants o a grups per una bona quantitat de doblers i haureu de cridar la policia perquè vos deixin dormir. Aquells que fins ara anaven als hotels i no es presentaven durant tota la nit, per no molestar els clients, ara els tendreu com a veïnats. La festa està més que assegurada. Desitjareu que torni l'hivern aviat.

3- Això que ha passat no fa gaire a Sóller, on un turista alemany ha denunciat un tracte discriminatori a causa del descompte de resident per a pujar al tren, serà el pa de cada dia. Fins i tot hi ha hagut una sentència judicial ferma de Brussel·les ordenant tombar el descompte de resident als usuaris del tren, per la denuncia d'un turista! Com això passaran coses paregudes en altres circumstàncies. Recordau que ara el turista paga un impost per dia, i la tendència serà, progressivament, com si el turista estigués a casa seva. Ja sé que aquest incident no té res a veure amb l'ecotaxa, però en el fons una cosa i l'altra no estan gaire allunyades, si ho miram detingudament.

Trobau que estic exagerant? Trobau que qualque una d'aquestes elucubracions és massa exagerada? Analitzau, una per una, aquestes "visions", si em permeteu l'expressió, i digau si ja no es comença a gestar qualque tendència i fins i tot si no n'hi ha que ja han passat. Només es tracta de tenir un poc de visió de futur del que ja sabem de Cala Rajada per saber cap on anam com a poble i com a espècie.

Després de tot, i encara que pugui semblar fantasiós, la novel-la de George Orwell, "1984", està reviscolant i arrasant a les llibreries de molts de països, per mor d'alguns esdeveniments mundials recents. A ell tampoc li feien cas els seus contemporanis, i ja ho veis.