El vicari Femeníes, Bartomeu Gomila i l’església de Cala Rajada



Colau Nadal i Ferrer, dels “Nadal” de tota sa vida 

 
Fou el 25 de gener de 1925 quan es va col·locar la primera pedra per a la construcció del temple parroquial de Nostra Senyora del Carme. Un servidor, Nicolau Nadal i Ferrer, excorresponsal de premsa, va ser el darrer nin nascut a Cala Rajada batiat a l’esglèsia de Sant Bartomeu de Capdepera, ja que la capelleta que, prop del moll, estava dedicada a l’advocació de Sant Roc no comptava amb autorització per a administrar els sagraments. Maria del Carme Fuster Alzina ja pogué ser batiada a Cala Rajada, per la qual cosa se li posà a la neòfita el nom de Maria del Carme, en honor de la patrona.

El temple fou edificat a un solar propietat de Joan Esteva i  Maria de “Ca’n Celler”, els qual decidiren sortejar-lo (al solar). Com que el guanyador del sorteig no va aparèixer, passats uns mesos es va fer una cessió  a l’autoritat eclesiàstica. L’arquitecte que va confeccionar els plànols de la nova parròquia fou Gabriel Alomar Esteve – que durant un cert temps va exercir de tècnic de l’Ajuntament de Capdepera. Alomar, així mateix,  va redactar el pla general d’ordenació urbanística del municipi, tenint cura que per les seves propietats de Son Moll no hi pogués passar cap carrer i, a més, l’Ajuntament d’aleshores li dedicà, amb el seu nom, i en vida, una avinguda de les ell havia dissenyat i que passava per davant de la seva residència d’estiu.

Finals dels anys 50,   B. Gomila a les Festes del Carme

El vicari encarregat de les funcions religioses fou el recordat Joan Femenies Nebot, conegut com el vicari Femenies, que cultivava la filatèlia i altres facetes, entre les quals la cria de canaris. Era tot un personatge. Femenies fou traslladat, per al seu ministeri, a Artà, desprès d’haver fet  reparar les primeres goteres existents a la cúpula de l’església, que erosionaren l’altar major, desprès de set anys d’obertura del temple al públic. El substituí un jove i dinàmic sacerdot, Bartomeu Gomila Vallespir, que va haver d’iniciar la seva etapa entre nosaltres a una reduïda capella que encara avui existeix, al carrer de les Monges, al convent de les Franciscanes, indret que amb motiu de la seva inauguració tingué com a padrins el matrimoni March-Cencillo, propietaris del palau de sa Torre Cega.

Bartomeu Gomila, primer ecònom, rector, de Cala Rajada s’ocupà d’aixecar l’església, tancada, com s’ha dit, per deteriorament, com si hagués de començar de bell nou. La va fer modificar i restaurar, quasi totalment, sense que al veïnatge li costàs ni un cèntim. El sacerdot va demanar l’ajuda dels estiuejants i turistes d’aquells anys, que no declinaren en absolut la seva col·laboració. Durant el trienni 1947-1949 es produïren defuncions de gent molt popular – que morí a jove edat – com Tòfol “Maia”, Catalina “Vadora” o Antoni “Barraca”, molt apreciats pels veïns. Per les primeres comunions, als anys 40, es va desplaçar a Cala Rajada el bisbe Joan Hervàs i Benet.

Construcció de l'església de Cala Rajada,
foto cedida per Joan Sancho "Jusán"
El rector Bartomeu Gomila es va saber guanyar la simpatia dels estiuejants i, primordialment, de la família March, que foren els que feren la despesa més grossa en benefici del temple parroquial, i amb aportacions del senyor Rafael Blanes Tolosa – el qual, també, comptar amb un carrer a Cala Rajada – destacat personatge que l’any 1919 finançà i dirigí les vies i el tren de Manacor a Artà. Sempre s’ha comentat, per aquests indrets, amb to jocós, que Blanes obtingué  la gràcia de l’Ajuntament de Capdepera perquè es posàs al seu nom a un carrer de Cala Rajada, precisament per haver aconseguit que el tren no arribàs mai, pero mai, a Cala Rajada.  Blanes Tolosa era el pare de dona Pepa, que es va casar amb el metge Joan Moll (el qual comptava igualment, fins fa pocs anys, amb un carrer que ha passat, recentment, a dir-se, senzillament, “carrer del Moll”). El matrimoni Moll-Blanes forma part de la història local, tant pels coneixements mèdics del doctor Moll com per la seva gran simpatia envers la gent del poble. Tingueren dos fills, Biel – conegut dintre els cercles de la faràndula, ja desaparegut – i Bel, catedràtica  jubilada de la Universitat de les Illes Balears.

Una segona etapa en la construcció de l’Església del Carme tingué Joan Flaquer “Ros” com a mestre d’obres. Un destacat resident anglès, conegut per tot hom com “es Milionari”, va pagar l’alicatat, a més d’altres facturacions de materials. No trigaren molt a obrir de bell nou el temple, ja que quan es pogué comptar amb un oratori dedins, una petita capella condicionada, s’hi començaren a celebrar les misses i altres serveis religiosos. Cal dir que un industrial català, el senyor Paco Belil, una volta acabada la construcció, va regalar un orgue electrònic de la prestigiosa firma “Organería Espanyola”, fabricat per Alberdi i amb un cost que, en aquell any de 1952, apujà a la quantitat de 200.000 pessetes. Alberdi es desplaçà expressament a Cala Rajada amb motiu de la seva inauguració. El primer organista fou el gabellí Joan Sard, excel·lent pianista. Una senyora britànica, coneguda com a Mistress Ross, es va fer càrrec d’un rellotge per al campanar, de fabricació original a Vitòria, que tenia tres esferes. El muntatge va anar a càrrec de Nicolau Flaquer Melis “s’Adroguer ”, que acostumava a denominar al rellotge com el “mesurador del temps”.

La parròquia de la Mare de Déu del Carme disposa d’un patrimoni d’imatges religioses sortit de donacions de famílies i veïnats, com el Sant Crist dels Pescadors, de subscripció popular; la Verge del Carme i la Verge dels Dolors, provinents ambdùes de la familia “Blancus”; el Crist del Sepulcre (donació anònima); el Crist Ressuscitat, un regal de les famílies Orpí i Castro; la Verònica, donada per Vicenç Marí,  i  l’Ecce Homo, donació de Magdalena Balaguer Riera. Algúnes d’aquestes imatges formen part del patrimoni de la reconeguda Confraria de Penitents del Sant Crist dels Pescadors de Cala Rajada.

A causa que, aquest mes de març, es compleixen 62 anys de la instal·lació tant de l’orgue electrònic com del primer rellotge del campanar, i ara fa un mes comptàvem 89 anys de la col·locació de la primera pedra del temple parroquial, he trobat oportú redactar aquest article, acompanyant les fotografies que, pens, poden arrodonir aquestes efemèrides.   

Nicolau Nadal