Ca, barret i Sant Antoni
Per Miquel Piris
Si gat no fos una paraula mallorquina, per ventura a Cala Rajada hi hauria Cala Moix. Si barco no s’assemblàs tant al castellà, tal volta els catalans no haurien adoptat vaixell, mot que un temps només s’emprava a Mallorca i que vol dir el mateix. N’hi ha que asseguren que got no s’ha dit mai a Mallorca i jo, de petit, anant a matances a Artà o Son Servera (Son Cervera?) feia servir un got per tirar aigua calenta damunt el porc i netejar-lo de pèls socarrats. I d’aquella aigua en deien “aigo de pluja” perquè l’havien recollida a través de les teulades i romania guardada dins l’aljub.
En aquella època em feia molta gràcia que al circuït català de televisió diguessin “adéu siau”. Jo entenia sempre “adéu enciam” i ho trobava molt normal ja que a aquella hora solíem dinar i sempre n’hi havia un plat a taula. No va ser fins passats molts anys que vaig relacionar aquell “siau” amb aquell “a Déu sien dades” que deia la meva padrina cada pic que li donaven les gràcies. “Qui no té pa que no criï ca”, “No per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca”..., d’on diríeu que són aquests refranys? Tots dos catalans. A Mallorca un capell corona un cap, a Puigcerdà una teulada i a Tortosa és el caramull de núvols que es posa damunt una muntanya. Tres significats que volen dir tapar. N’hi ha que diuen que els mallorquins no hem dut mai barret, però, a Campos, n’Alcover hi trobà aquesta cançó: “Es barret que m’he comprat/ és lleuger i bo de dur; / però es que m’has posat tu/ és un poc massa sobrat”. “Ca barret!” diuen tant els catalans que curren un munt com els gabellins que van a llançar-se des del Munt Gros. A Cerdanya, Vallès, Maestrat, Morella i Balears un poal és una galleda. I a Mallorca i a Freginals, Tarragona, un pardal és un pardal i sol anar pengim-penjam.
Per a més senyes, linkau amb l’article de Josep Terrassa que hi ha just davall d’aquest. Miquel Piris
