“Com que pertanyo a la generació americana de la postguerra, era natural que començàs amb l’expressionisme abstracte. Després vaig evolucionar cap a figures representatives dins d’un entorn abstracte, documentant un procés de pensament inconscient, un automatisme “. Barbara Weil (Chicago -Illinois-, 1933)
"Mi vida,...de momento" presenta un recorregut al voltant del treball de l’artista dels seus darrers vint anys. Una representat de l'expressionisme abstracte nord-americà de la postguerra, però no de l'escola de Nova York.
Es va graduar a la Universitat de Roosevelt i va assistir a l'Art Institute of Chicago. Visqué i treballà al sud de Califòrnia. Posteriorment es traslladà permanentment a Mallorca, illa de la qual quedà fascinada. Això va marcar un període de gran desenvolupament en la seva tècnica pictòrica.
Seguint les formes arquitectòniques trobades en les seves pintures, es va embarcar en una sèrie d'escultures de fibra de vidre. Weil explica aquestes escultures com "un sentiment d'alegria irònica". Weil va explorar la filosofia oculta i va emprar el cercle com a base per a les seves formes, amb la intenció de crear una intensa emoció universal a través d'aquest domini. Les grans pintures que van seguir van ser fortes en colors primaris. El jo místic i espiritual de l'artista creatiu s'expressa amb diferents materials com ara fusta, paper, fibra de vidre, laca automàtica, carboni, pastís i guix. Aquests treballs s'han transformat en un moviment de bellesa divers.
Després d'haver exhibit el seu treball a París, Madrid, Barcelona i Berlín, Weil s'ha consolidat com una figura internacional amb col·leccionistes que viatgen al seu estudi des de la Xina, Japó i l'Índia.
El 1998 va construir al port d'Andratx un estudi construït per l'arquitecte Daniel Libeskind. La intuïció compartida de l'arquitecte i l'artista van donar lloc a un espai d'estudi únic on l'art de Weil és la inspiració per al disseny de Libeskind. Els visitants són testimonis d'una profunda harmonia entre el seu art, l'edifici i l'espai.
L'artista utilitza tant la intuïció com la raó en el seu procés de deconstrucció. Weil pren categories de pintura, escultura i arquitectura; els converteix en formes inesperades, en la seva majoria expressions abstractes i, fins i tot, nous estils d'art. Crea noves interaccions coherentment. Per exemple, la pintura amb colors primaris es converteix en una instal·lació espacial prospectiva: una generació d'escultures recorda a l'espectador retalls de pintures en dues dimensions; d'altres es van desenvolupar a partir de materials com cartró i paper, que representen la bidimensionalitat. Mantenint una distància irònica dels estils d'art, de la producció artística tradicional i de les interpretacions establertes de l'art, que se sol considerar separat es combina amb un treball que estableix tot en el moviment mental i, fins i tot, físic.
més informació: http://studioweil.com/
