En el darrer plenari celebrat, l’equip de govern va exposar la necessitat d’aturar la licitació del nou contracte de recollida de fems a causa d’una errada en una de les clàusules. Aquesta falta de previsió farà que el nou servei no entri en funcionament fins acabada la temporada turística. El cost afegit d’aquest nou servei, uns 800.000 € anuals, estava pressupostat per a tot l’any. Per tant, i com ja havia anunciat Més per Capdepera, més de la meitat d’aquesta quantitat no es gastarà. El que no es gasti anirà a superàvit quan es liquidi el pressupost.

I, com aquest cas, tenim molts altres exemples d’inversions pressupostades que no s’han executat al llarg de la legislatura, com ara els de l’exercici passat: carrils bici, ampliació de l’escoleta de Cala Rajada, etc. Allò que no s’executa, allò que estava pressupostat i finalment no es fa, va a superàvit de la liquidació pressupostària. Però no per una bona gestió, sinó per tot el contrari: per una  mala gestió.

D’aquest superàvit del pressupost i amb romanent de tresoreria positiu a final d'any,  amb la llei en la mà, una part s'ha de dedicar a amortitzar deute i una altra part es pot dedicar a les conegudes inversions sostenibles de l'any següent. Però aquí ve la segona part: de les inversions sostenibles consensuades cada any, bona part tampoc s’ha executat, és a dir, que els diners prevists per a aquestes inversions que no s’han acabat fent tornen anar a superàvit, i tot plegat en un una roda sense fi.

Si ens fixam en la part dels serveis municipals, aquesta legislatura, excepte la posada en marxa de la piscina –possiblement la millor decisió– i algun altre cas, la realitat és que a Capdepera han empitjorat quan la majoria d’administracions els han recuperat: el serveis administratius a Cala Rajada, tancats sovint; la neteja a la segona línia de Cala Rajada, pèssima; el servei d’urbanisme, col·lapsat,  etc.

Per tant, tenim que la reducció del deute té la seva causa bàsicament en una llei, la coneguda Llei Montoro, nefasta per als ajuntaments que tenen controlat el seu endeutament, i també en la mala gestió, ja que bona part d’aquesta reducció obeeix al fet que en matèria d’inversions no s’ha realitzat el que estava pressupostat i també perquè han empitjorat els serveis públics. I a més la regla de despesa penalitza els ajuntaments que, com el de Capdepera, han estat incapaços d'executar bona part del seu pressupost, ja que la regla s'aplica sobre el pressupost executat. Aquest fet penalitzarà i molt el Consistori que entri el mes de juny.

Objectivament, reduir deute és positiu, però des de Més per Capdepera pensam que el deute s’ha de contenir i controlar, és a dir, s’han de tenir uns ingressos suficients per pagar el que es deu. Però no entenem la dèria, propera a posicions ultraliberals, de reduir-lo a tota costa i molt manco hi ha la necessitat de tenir deute zero. En primer lloc perquè l’Ajuntament no és una empresa privada sinó un instrument per a servir les necessitats bàsiques de la gent. I en segon lloc perquè el deute zero és la major trampa, ja que els superàvits d’anys posteriors només es podran dedicar a allò que permet la llei, és a dir, a inversions sostenibles. La resta anirà a un calaix i no es podrà utilitzar.

En definitiva, bona part del deute reduït aquesta legislatura és perquè l’Ajuntament no ha fet les inversions que havia anunciat que faria i que estaven pressupostats (manteniment dels barris, edificis, carrils bici, etc.) i perquè en el futur aquest superàvit quedarà en part dins un calaix. S’ha venut una bona gestió quan el que ha passat realment és que la gestió ha estat dolenta.

  Més per Capdepera