El respecte per la llengua pròpia és una cosa..., la saviesa de l’ús d’aquest llenguatge, una altra! No es pot negar que l’idioma de les Illes és part itinerant de la cultura baleàrica, per la seva història i pel fet de ser una llengua oficial.

Havent dit això, cal distingir la importància de l’ús de la llengua en el seu entorn social, educatiu i polític, en un país plurilingüe, amb un aspecte de turisme molt pronunciat i amb visitants de tot el món. Hem de ser sensibles i tolerants. Em defineixo en aquests punts de vista i preguntes diferents: 

1.- És l’idioma oficial? No s’ha d’oblidar que és un llenguatge que comparteix l’oficialitat amb l’espanyol i que hem de ser tan tolerants amb l’ús d’una o altra llengua, per a fomentar la comprensió amb les persones no parlen català.

2.- És una obligació parlar l’idioma? O és un mèrit, parlar-lo? Exemple: a les Illes Balears necessitam metges, no n’ hi ha a bastament; aleshores, per què els metges de Cuba, Alemanya i altres països tenen l’obligació de parlar català? Hem de ser coherents, crec que podem ser feliços que venguin aquí a practicar la seva professió, i si algun dia parlen català, sens dubte, seria un mèrit!

3.- Citació: "És un deure de tots preservar la llengua i parlar-la – i el Govern Balear el que fa amb les seves polítiques és precisament que anem perdent les esperances d’aconseguir-ho –, però la defensa que no mereix l’esforç és totalment ridícula"  Ridícul és obligar els funcionaris a utilitzar per la força el català, quan la gran majoria de les persones no l’han estudiat i no l’entenen, i quan hi ha una altra llengua nacional que sí que entenen. Un es pregunta, per què hi ha classes d’anglès a l’escola? Si es per a comunicar-se amb la gent que parla anglès, per què vostè ha de parlar en català a un colombià que només entén l’espanyol? 

4.- L’important és diferenciar entre la protecció d’una llengua que és part de la cultura, i que ha de ser conservada – en això sí que estam d’acord! –,  però d’altra banda no s’hauria de tenir una mentalitat tan tancada. Les persones han de ser lliures per a utilitzar cadascuna de las llengües que entenen. Som a l’era de la comunicació i és amb aquestes declaracions incongruents que cream incomunicació! Volem estar units, volem ser europeus, però volem forçar la gent a parlar en una llengua minoritària, quan podem entendre’ns amb una altra molt internacional. Deixem que la gent pugui triar lliurement un o altre idioma! En qualsevol situació!