Hola!
Vos escric des de Madrid, a on visc des de fa tretze anys, així que disculpau el meu mallorquí perquè en tot aquest temps no l’he escrit mai.
A mi m’agradaria molt conèixer els orígens pagans de les Festes de Sant Antoni, més concretament dels foguerons y dels “dimonis”.
Les darreres festes vaig estar demanant a uns i altres i ningú em va saber contestar més enllà dels orígens cristians d’aquestes festes, i jo crec que hi ha d’haver un origen clarament pagà, com a la majoria de festes cristianes d’avui en dia.
Aquí a la península a molts de llocs es celebra La Candelària ara el primer i segon de febrer, es celebra que torna la llum, que els dies es fan més llargs i que les ovelles ja estan en condicions per la lactància. Aquesta festa té els seus orígens en la antiga festa pagana de Brígida, d’origen cèltic.
No sé si l’església catòlica va canviar les dades de la Festa de Sant Antoni y dels foguerons, no sé si originalment eren al febrer o la primera lluna plena de l’any, i tot aquest tema se’m fa molt interessant, ja que conèixer l’origen d’aquestes festes em fa conèixer també d’on venc.
Em fa un poc de pena que ja que sapiguem per què feim festa, així que això es el que he trobat, m’agradaria que qualcú em digues si aquesta teoria pot estar relacionada amb aquestes festes. Podria ser que això vinguès dels romans, així com les carreres de cavalls, no? O a lo millor és més antic encara… Algú en sap res?
Per favor m’agradaria molt que algú corregís les meves faltes d’ortografia, hi ha moltes paraules que directament no les sé traduir…
Moltes gràcies i una abraçada, m’encanta llegir-vos des de Madrid.
Noraya Kalam Llinàs
“La Candelaria és possiblement la festa que sustituí a les Lupercalies que celebravenn els romans a mitjans del mes de febrer en honor a la lloba -lupa, nom que encara es fa servir en aragonés- que amamantó a Rómulo y Remo, fundadors de Roma. De nou, com en el cas de la dehesa Brigit, la llet. La festa romana incluía també el cult al deu Pan, o Luperco, o Fauno... y consistía en que els joves -les luperci-, vestits només amb pells de cabra, ballaven i azotaban con palos la tierra i la vegetació, en mitj de desfiladess de antorchas, rituals per els que aseguraven la fertilització de la naturalesa. Això ho feian dues setmanes després del primer de febrer, les Calendes, quan la dehesa Juno ataviada amb una cornamenta de cabra, escudo i llansa, rebía de mans de les verges pans de centeno. Era el temps de la purificació que anunciaba els rites de fertilidad de las Lupercalia. “
http://www.aragonesasi.com/elfos/13/l0301in.htm
