Mostra de la Llampuga,
segona part d'una jornada perfecta
La primera cosa positiva, en una jornada que pràcticament no n’oferí cap de negativa, va ser el bon temps. Havia plogut, els dies anteriors, i per bé que els pronòstics eren tranquil·litzadors, en aquesta època sempre es poden esperar sorpreses. Ja deim, però, que la meteorologia també va voler fer festa i el dia va lluir esplèndid.
Tot estava disposada, la maquinària ben engreixada. Enrere havien quedat els dubtes i els malentesos. L’empenta de la Conselleria d’Agricultura i Pesca havia estat decisiva, i el diumenge al matí tothom es trobava en el seu lloc. I tot va discórrer d’acord al guió. Les autoritats (presidenta del Consell de Mallorca, consellera d’Agricultura i Pesca, batle, regidors...) començaren a arribar un poc abans de les 11, i uns minuts després d’aquesta hora, un cop tallada la cinta d’inauguració, es va iniciar la visita protocol·lària a tots i cadascun dels estands. El president Antich arribaria un poc més tard.
La Mostra s’obrí al públic a les 12, amb absoluta puntualitat i la gent, de manera progressiva, sense aturar en cap moment, anà incorporant-s’hi, fins assolir xifres que, en principi podem considerar molt paregudes a les d’anys passats (els números exactes els donarem oportunament). Ja se sap que entre les 13’30 i les 14’30, aproximadament, es pot considerar l’hora punta, i en aquesta ocasió tampoc no ha estat una excepció. I també com sempre, unes receptes tengueren major demanda que les altres, essent els arrossos i els fideus de tota la vida, cuinats pels membres de la Confraria i els seus col·laboradors, els plats amb major demanda. Es consumiren milers de racions –unes tres tones de llampuga– i es varen beure molts de litres de cervesa, vi i refrescs, en un ambient que, en tot moment, va donar la sensació de molt festiu i distès. Els responsables dels distints estands ho tenen de cada vegada més ben organitzat per tal de donar resposta en les puntes de major demanda. Així i tot, en alguns casos es varen desbordar les previsions i alguna paradeta hagué de tancar abans d’hora per manca de material.
La conselleria d’Agricultura i Pesca havia organitzat, en el seu estand, un taller d’activitats manuals per a nins i nines,”La llampugueta cuqueta". També l’Ajuntament i l’Associació Hotelera, com sempre, varen ser-hi presents, oferint tota casta de material informatiu sobre el municipi i l’activitat turística. Igualment el Consell tenia la seva caseta, on entre d’altres coses poguérem assistir a la gravació d’un dels famosos programes de cuina “Passa’m la sal”, o veure-hi una magnífica exposició de les eines dels mestres d’aixa. Finalment, Protecció Civil també planta la seva carpa i, pel que sabem, la seva presència va ser testimonial perquè, afortunadamentm, no va passar res de nou.
En aquest tipus d'esdeveniments sempre hi ha anècdotes que contar. En el cas que ens ocupa, la gran anècdota va consistir en un invent per a netejar les paelleres de la Confraria. Els responsables, les ments perverses que idearen l'artilugi, màquina, artefacte, o el que sigui, foren en Pere "Patilla" i en Kiko Melis, i l'invent va funcionar tot lo sant dia, a pesar de la matadura que li donaren. En Xisco Campins, que en va ser el responsable, no donava l'abast a l'hora de ficar-hi paelleres i tornar-les treure, més netes que una patena. Va cabar esclatat.
Defora, l’associació de comerciants de Cala Rajada havia plantat els seus envelats en el passeig Gabriel Roca, presència aquesta que contribueix a dinamitzar encara més la zona i, volem creure, a animar l’activitat econòmica dels petits establiments, cosa que en anys com aquest és més que necessària. Els restaurants, de la seva banda, i això se sap des del primer any, noten la Mostra com un factor enormement positiu: no tan sols no és negativa per a la seva activitat sinó que aquest dia, i tots ho reconeixen, s’ha convertit en un dels de més feina de tots l’any. Alguns establiments hotelers també aconsegueixen no poques ocupacions directament relacionades amb la Mostra, més enguany amb un cap de setmana llarg i amb activitats complementàries molt interessants.
La Mostra va romandre tancada entre les 16 i les 18 hores i, a entrada de fosca, l’ambient ja tornava ser de gran activitat. A simple vista, feia la impressió que hi havia més gent que mai, amb molts de moments en què trobar una cadira buida era pura entelèquia. I si tot havia anat com una seda fins aleshores, la presència de “Perversions”, primer, i de “Sterling”, després, acabaren de posar-hi un condiment musical de primera qualitat. Les veus de Cati Piris i d’Adela Peraita són d’aquelles que, des de tessitures i estils distints, omplen un escenari. I així va anar discorrent el temps fins que començaren els focs, quan “Sterling” encara es trobava en plena actuació. Que bé, pensàrem, allò era una mena de piromusical preciós, però de sobte la música deixà de sonar. Oh! Per què?
El dilluns al matí, entre la gent de la Confraria de Pescadors hi havia satisfacció... i cansament, molt de cansament. Ja arribarà l’hora de fer balanç, però l’important és que la Mostra s’ha salvat, o això pensam. Del que es tracta és d’asseure’s a parlar de la del 2010, ja. I també d’exigir a tots els sectors econòmics, sense excepció, una implicació directa amb un esdeveniment que a tots ens beneficia.
(Espai amb la col·laboració de l’organitació de la VIII Mostra de la Llampuga)
