Benvinguts siau estimats, tots quan sou!

Jornada vint, octava derrota; res a dir! És trist, molt trist veure al nostre estimat Escolar transitar fora gens de pena ni glòria per dins els camps de menys entitat del futbol de Mallorca; i el Figueral, ara mateix i malauradament, és un d’ells.

Tal volta en tractareu de nostàlgic i és molt probable que ho sigui. Més encara, pels qui tinguin algun dubte: em declaro un nostàlgic empedreït. Trobo a faltar tantes de coses d’abans...

Trobo a faltar aquells anys en què cada diumenge, les petites grades del Figueral estaven plenes a vessar de gent que animava als jugadors. I que pagaven per entrar o pagaven per ser socis... Que condicionava amb el seu alè l’arbitratge i portava en sopols a l’equip de cap a la victòria. Ara, a l’hora de començar el partit hi ha més gent a dintre del rectangle de joc que a les graderies; i això que ara l’entrada és de franc.

Enyoro moltíssim la importància social que tenia l’Escolar dins Capdepera i Cala Rajada i el tarannà valent i de sacrifici de la gent humil i rellevant que el feia caminar.

Sento tanta melancolia d’aquells icònics primers equips formats exclusivament per jugadors de la casa. Homes de pèl al pit que portaven tatuat al cor i a la sang els colors del club i l’estigma del guanyador. Aquells jugadors que pel simple fet de ser jugadors de l’Escolar ja eren «referents» dins el poble.

Estranyo aquells entrenadors de la casa, la imatge social del qual, era semblant a la d’un Déu. Ser l’entrenador de l’Escolar era un orgull i un premi que sols els «triats» podien tenir. I això que abans no cobraven... Entrenadors fora medis ni mètodes que es desvetllaven perquè el primer equip de l’Escolar fos la referència de tots els jugadors del planter i que també, no cal dir-ho, portaven a la sang la ferida dels guanyadors.

Durant tot el periple de l’Escolar, setanta-set anys d’història, com és normal, hi ha hagut victòries, empats i derrotes; ascensos i descensos. Qualsevol opció d’aquestes es resolia amb sang, suor i llàgrimes; amb una força i entrega absoluta per part de tota l’entitat, del primer fins al darrer. Doblegar a l’Escolar era una tasca d’alt risc i prou complicada pels rivals. I això el futbol balear ho sabia i, per això mateix, l’Escolar era respectat, valorat i temut per allà on anava.

Quan l’Escolar perdia, fos a casa o fora casa, la persona jugador, fins al divendres següent, estava afectat del tot. Sols desitjava tornar-se a vestir de verd-i-blanc amb l’única intenció de guanyar el partit.  

En aquells temps de nostàlgia totes les persones de futbol eren guanyadors de naixement i aquest sentiment era un valor i una bandera. Sols existia una opció: la victòria!

La meva estimada i enyorada padrina Bet Barruana sempre em repetia una dita que deia:

—No hi ha temps que no torni!

I jo estic esperant que torni aquest temps, un temps de glòria pel nostre Escolar. Com encara tinc fe i encara me n’alegro quan l’Escolar fa un bon partit, de la mateixa manera, se m’encén la sang quan perdem. 

 Cada setmana segueixo a l’Escolar i cada setmana escric una crònica, tot això ho faig pensant a què un dia, l’Escolar tornarà al lloc que li pertoca.

Aquí no es vol criticar a ningú, sols faltaria, qui soc jo per fer-ho! Tal volta tot el contrari; respecto amb alt grau la feina i la dedicació tinguda. I així com jo ho faig, tothom ho hauria de fer. Si la cosa haguera sortit bé segur que tots riuríem i les medalles es penjarien soles. Però, malauradament per tots, la cosa no ha sortit com s’esperava. Tothom ha tingut el seu temps i el temps, més sabí que el dimoni, ha posat a tothom al seu lloc. Això és inqüestionable, veritat?

Enguany és any d’eleccions. No sé si hi haurà candidatures que es presentin. Molta de gent diu que, amb aquestes eleccions, s’espera un canvi radical. Tot pot ser, inclòs, que tot continuï igual. Tal volta hi haurà aquest canvi o per ventura no hi haurà cap canvi. Per ventura la gent i les cares canviaran, o no! Però el que no se sap és si les idees i els desigs canviaran o seran els mateixos...

Padrina, Bet! Que Déu us escolti!

Del partit d’avui, sols us diré, que per jo, hem perdut qualque cosa més que un partit... I ja he dit molt!

La setmana vinent retrem visita al Viva Esports, penúltim de la classificació. Recuperem efectius.  Tal volta guanyarem, empatarem o tal volta perdrem, no ho sé; però la dignitat no sé quan la tornarem a recuperar...

Visca l’Escolar victoriós!

 
Biel Torres