La jornada del dissabte, des del punt de vista acadèmic, va ser de merescut descans, cosa que els participants aprofitaren per a retre visita al Castell i a la vall de Canyamel, acompanyats pel membre de “Cap Vermell”, Pep Terrassa.



Al capvespre es varen reprendre les sessions de treball amb les dues ponències programades: “Investigació arxivística cristiana i arqueològica musulmana (s. XIII) a l’illa de Menorca. Comentaris sobre el Tractat de Capdepera de 1231”, a càrrec dels professors Lluís Plantalamor i Jaume Sastre; i “Ibn’Amira Al-Mahzumi, autor del Kitab Tarij Mayurqa: un valencià a la història de Mallorca i Menorca”. 



   La jornada del diumenge comptà amb dues parts clarament diferenciades.La primera va correspondre a l’esperada ponència del professor Mohammed Benmammar, “La caiguda de Mallorca i les seves conseqüències per a la presència musulmana a Menorca entre 1230 i 1287, segons les fonts àrabs”. El professor Benmammar comptà amb la inestimable ajuda del també professor Nasr-Eddine Taibi, veí nostre, qui es va encarregar d’anar traduint l’exposició. Del que escoltàrem, en feim breus consideracions: el Kitab Tarij Mayurqa és un breu manuscrit, d’uns 25 folis, l’autor del qual és Umaira Al-Makhzumi, el qual, tot i la seva brevetat, té l’enorme importància d’oferir una visió inèdita de la conquesta de Mallorca, la visió dels derrotats. Aquest manuscrit va ser descobert pel professor Benmammar l’any 2001 i immediatament es va posar a fer-ne l’adaptació a l’àrab clàssic. Quant al seu contingut, allò que escoltàrem va ser un relat sorprenentment autocrític tant pel que fa a les dissensions internes dels habitants de la Mallorca musulmana, com a importants errades d’estratègia militar. Quant al Tractat de Capdepera, conseqüència de la caiguda de Mallorca, a banda de les oneroses càrregues tributàries que imposà als menorquins, va suposar per a l’illa germana un període de gran autonomia –es diu que és l’únic en que Menorca ha estat una illa independent– i de gran prosperitat intel·lectual i científica, en la mesura que molts de pensadors, poetes, metges, savis en definitiva, que eren empesos a l’exili en caure els territoris peninsulars en què habitaven, cercaren refugi en aquell bastió musulmà en què s’havia convertit la terra menorquina. 

   El professor Rosselló Bordoy, director que ha estat d’aquestes Jornades, tancà l’acte acadèmic tot qualificant de miracle –un d’aquests miracles que es produeixen adesiara en la investigació i recerca– l’aportació que suposa el Tarij Mayurqa, i d’altra banda va concloure que aquests havien estat uns dies de gran profit per a la historiografia malloquina, una ocasió excepcional per al debat i la reflexió. I nosaltres hi afegiríem que les jornades han suposat una oportunitat magnífica per a l’apropament entre cultures i per al mutu coneixement, i una aposta pel diàleg.

                        

   La segona part de l’acte, de caràcter eminentment institucional, va comptar amb la presència dels presidents dels consells insulars de Menorca i Mallorca, Marc Pons i Francina Armengol, respectivament, i del batle de Capdepera, Bartomeu Alzina. Totes tres personalitats posaren en relleu la importància d’aquestes jornades, al mateix temps que aprofitaven per a proposar un futur de major enteniment i cooperació entre les dues illes. La banda dels Ministrils del Consell de Mallorca i la Banda de Música de Capdepera hi posaren un lluït contrapunt musical.






 

   Ho manifestàrem així al regidor de Cultura, Rafel Fernández, i ho reiteram des d’aquesta pàgina: les jornades d’estudi i debat sobre el Tractat de Capdepera i la independència de Menorca han constituït una fita de caire intel·lectual difícil de superar, i un èxit extraordinari d’organització i participació.