Densa diada acadèmica en el segon dia de les Jornades
El mateix director de les Jornades, Guillem Rosselló Bordoy va ser l'encarregat d'encetar la segona sessió d'aquesta trobada, sessió que no deixà escletxa ni per a alenar. Un dia sense assossec, farcit d'informació, exhaustiva, difícil de processar en tan poc temps. Però d'això es tracta, d'aprofitar el temps i gaudir de la presència d'uns convidats d'excepció.
Com dèiem Rosselló Bordoy inicià la part matinal de l'encontre, parlant de la "Tradició i pervivència dels castells roquers a les illes orientals d'Al-Andalus". De la seva intervenció, allò que en retenim és la sensació que les autoritats no fan el tot que caldria esperar-ne, en aquest camp, i ho deim amb paraules del mateixd conferenciant: "El pla de castells format pel Consell de Mallorca, carregat de bones intencions, no ha sigut més que un projecte, una idela visió de futur, plena de suggeriments, bons propòsits i, ara per ara, nul·les realitzacions". Pensam que queda prou clar, i poques coses hi podem afegir nosaltres.
En el torn d'intervencions, l'encarregat de rellevar el senyor Rosselló Bordoy va ser el professor de Història de la Cultura i la Literatura Catalana Medieval, de la UIB, Gabriel Ensenyat Pujol. El Dr. Pujol ens apropà al Tractat de Capdepera segons el relat del Llibre dels Feits i altres textos cronístics medievals. "El relat –digué el ponent– des del punt de vista literari, constitueix una bella recreació dels fets. I, des d'una perspectiva històrica, conté un alt grau de versemblança, tot i la confusió que hi trobam entre el segons (1231) i el tercer (1232) viatges del rei a Mallorca".
A la sessió del capvespre, i com ja se'ns havia anunciat, el professor Emilio Molina López, de la Universitat de Granada, finalment no es pogué desplaçar a Capdepera per motius de salut, de manera que la seva ponència, "Sa'id Ibn Hakam a través del Kitab Lubab All Albab (manuscrit de l'Escorial)", finalment va haver de ser pel director de les Jornades. En recollim unes paraules: "A partir del manuscrit àrab Kitab lubab al-albab, conservat a la biblioteca de l'Escorial, ha estat possible traçat un ampli esquema de la societat menorquina en el breu període de la seva independència, entre 1232 i 1287".
Cap a les 6 de l'horabaixa, Antoni Mut Calafell, l'últim traductor del Tractat, es va referir a "La documentació de l'època de Jaume I conservada a l'Arxiu del Regne de Mallorca". Recolzant-se en nombroses imatges dels documents manejats pel conferenciant, poguérem apropar-nos a un fons documental de gran riquesa, imprescindible per als experts, però igualment d'engrescador per als profants: pergamins, llibres o volums anaren desfilant davant els nostres ulls, mentre Antoni Mut ens en descrivia detalls, característiques i funcions.
Per a tancar la sessió del divendres, assistírem a la lectura de l'única comunicació presentada a les jornades: "La traducció i la interpretació als pactes i les negociacions de la Baixa Edat Mitjana: els torsimanys". En foren els encarregats els seus autors: Nicolau Roser Nebot (professor de Traducció i Interpretació de la Universitat de Màlaga) i Abdelali Oamroni (filòleg marroquí), els quals reivindicaren aquesta figura fonamental i en canvi ignorada molt sovint, en tot tipus de negociacions i tractats entre persones i comunitats parlants de llengües distintes. Els torsimanys –traductors– "eren imprescindibles als nombrosos encontres que les guerres i les transaccions pacífiques imposaven als habitants medievals de les nostres terres". O, com ens recorden els autors de la comunicació, "fins i tot un dels nostres grans autors literaris medievals, Anselm Turmeda, va ésser co0negut, després de la seva conversió a l'Islam, com Abdullah at-Turjuman, és a dir, Abdullah el Torsimany, activitat professional amb la qual es guanyava la vida a les duanes de Tunis".
Demà, més.
