Aquesta colònia, actualment composta per 14 exemplars, es va legalitzar i enregistrar a l'ajuntament ara fa 4 anys. Gracies a les voluntàries que dediquen bona part del seu temps i diners en anar castrant moixos de carrer amb la ajuda de la veterinària Dra. Jeanette Haug, es va aconseguir tenir esterilitzats un grup de moixos que convivien a un solar de Cala Gat. Son alimentats a diari, controlats i a més a més es te cura de l'entorn.
Les hostilitats començaren ara fa prop d'un any, abans no havia hagut cap problema, la colònia segueix sent la mateixa i el que ha augmentat són els animals que han anat arribant d'altres indrets o que han sigut abandonats allà, també d'aquests se'n fa càrrec de castrar la responsable de la colònia, Sra. Pérez Noguera pagant de la seva butxaca.
Davant les cada vegades més freqüents amenaces e insults, per part d'alguns propietaris, la responsable va intentar reunir-se amb l'ajuntament, concretament amb el regidor o tècnics de medi ambient sense obtenir cap resposta durant molts de mesos.
Tot seguit són els veïns els qui presenten una instància per treure els moixos d'allà i a aquests si se'ls ha atès en temps record, instant a les responsables a treure els moixos en un plaç de 20 dies.
Na Rosario no es va quedar de braços creuats i va mobilitzar contactes per donar a conèixer la problemàtica d'aquesta colònia, que no es altra cosa que la desinformació que sobre aquest tema tenen institucions i veïns, com passa per tot arreu.
En poc temps es va organitzar una recollida de signatures a la plataforma change.org a la qual ja han signat a hores d'ara prop de 2.800 persones.
Es varen fer entrevistes a Diari de Mallorca, Canal4, Radio Sputnik a més de un moviment creixent a les xarxes socials. A tot això encara no aconseguia ésser rebuda per algun membre del Consistori i fins que no va contractar a un advocat no ha sigut escoltada.
Si finalment no s'arriba a un acord i han de sortir de la zona, no haurà ningú que realitzi la tasca de seguir amb les castracions dels moixos descontrolats, recordam que els de la colònia hi estan tots castrats, conviuen junts a un mateix trosset de terra només surten per menjar el que les cuidadores els hi porten. Però sempre arriben de nous, per abandonaments o perquè s'han perdut, es detecten, es capturen, son castrats i amollats, però no formen part de la colònia.
El desconeixement absolut de com funciona una colònia i com reubicar-la ha imperat en aquest requeriment en el que es dona 20 dies de termini per fer una tasca que pot durar mesos, l'ajuntament demostra en aquest cas una falta total d'empatia i sensibilitat a mes d'ignorància. Ignorància i desconeixement que podrien haver solucionat si una vegada rebuda la petició dels veïns haguessin cercat l'altra punt de vista, el de la segona part implicada que a mes a mes duia mesos intentant infructuosament una comunicació amb el regidor i tècnics.
Davant una petició de na Rosario d'ajuda per escometre aquesta tasca no se'ls ocorr res mes que involucrar a la protectora per que els doni solució. Tot això sense que la protectora hagi sigut mai formalment informada d'això. Com tampoc s'ha tengut mai en conta l'opinió de les voluntàries del Refugi.
El fet de veure com les peticions creixien a les xarxes i plataformes a mes de que la comunicació de l'ajuntament ja no es feia directament amb na Rosario sinó amb un advocat animalista, contractat per ella, va derivar en que finalment es propiciàs aquesta reunió i aquest apropament entre les parts implicades aprofitant que amb anterioritat ja s'havia convocat un encontre amb representants de la protectora d'animals per tractar altres temes.
De moment està tot aturat, no es sap amb certesa si seran desubicats, ni a quin lloc o solar aniran, si quedaran allà o si seran els altres moixos els que patiran les conseqüències de la captura per part de l'empresa adjudicatària del servei de recollida d'animals, la qual cosa també és preocupant.
Les mobilitzacions de les voluntàries i animalistes segueixen i s'intenta trobar un lloc apartat enfora de la zona per treure de Cala Gat el màxim nombre d'animals possible.
Una llàstima que ni la gent ni els governants coneguin els avantatges de tenir colònies felines, ni valorin la tasca altruista de qui les controlen. Més trist és encara que tenguin un nombre important de persones, que de ben segur de moixos en saben mes que ells, i siguin ignorades totalment.
