es pot veure en el Centre Melis Cursach
Cíclicament, Mallorca - i Capdepera no n'és aliena - rememora "s'any de sa neu". I és que com aquella de 1956, de nevada, no se'n ecorda d'altra, ni en els llibres d'història. I enguany que fa 60 anys rodos d'aquella efemèride, no podíem passar per alt un esdeveniment que va trasbalsar la vida d'aquesta illa.
Que nevi per aquí no és un fet insòlit, i fins i tot diríem que és gairebé normal que, almanco a la Serra de Tramuntana, cada any, poca o molta, la neu hi faci aparició. Però que, a vorera de mar, la neu assolesqui gairebé un metre de gruixa, això sí que és del tot extraordinari. I això és el que va passar aquell 1956, de la qual cosa en són testimoni les nombroses fotografies, i alguna pel·lícula, que captaren aquell fenòmen.
D'aquells testimonis gràfics de la neu, com de tants altres caires de la vida del nostre poble, en Toni Flaquer "Coix" és possiblement qui més n'ha arreplegat. I és gràcies a ell que són possibles exposicions com la que aquests dies es pot veure en el Centre Melis Cursach, una bella antologia de racons de Capdepera i Cala Rajada sota la capa impol·luta de la nevada. Aquesta mostra va ser inaugurada el passat divendres dia 12, amb la presència del batle Fernández i de la regidora de Molinillo, i de nombrós públic. Teniu fins al proper dia 19 per a visitar-la.
Però la inauguració de "S'any de sa neu" va comptar, a més, amb una interessat dissertació de la meteoròloga Maria Magdalena Mas, a qui ja havíem pogut escoltar parlant d'aquest mateix tema a l'any 2011, amb motiu d'una exposició semblant en el Centre Cap Vermell. L'experta ens recordà, i ho va fer a partir de gràfiques molt il·lustratives, les circumstàncies extraordinàries que es varen donar perquè en aquestes latituds es produís aquella nevada que, seixanta anys després, encara recordam, uns perquè ho varen viure personalment, uns altres perquè, senzillament, s'admiren d'allò que va succeir.
Sí, a Mallorca hi neva, adesiara. Com va explicar la conferenciant, les cases de neu, de la Serra, són el testimoni més evident que la neu, des de molt de temps enrere, ha consituït, a més d'un fenomen meteorològic, un element susceptible de ser comercialitzat. Abans que el gel es pogués fabricar artificialment, la neu constituí un producte que va ser emmagatzemat i baixat al pla, per a consum dels que se'n podien permetre el luxe. I això que, amb tota seguretat, els antics nevaters no "gaudiren" de cap nevada com la de 1956. com aquella, cap.
