...ara fa 30 anys. Recordau-ho al Cap Vermell

  agost 1984 núm 44        
setembre 1984 núm 45
.  


PORTALET DE LA REVISTA DE SETEMBRE DE 1984

És admirable la capacitat que tenen algunes persones per embullar fil. Són únics. D'una palla en fan un paller.

Deim això, ja ho deveu suposar, com a conseqüència de l'"affaire" del "Xiu-Xiu". Per si algú no ho sap, "Xiu-Xiu" és un programa de TVE (Circuit Balear), que s'emet els divendres a les dues del capvespre. Concretament, el passat 24 d'Agost, Festa de Sant Bartomeu, bona part de la mitja hora del dit programa va estar dedicada a Capdepera. Poques vegades pensen en nosaltres, i per una pic que ho fan... ja veis el que passa! El presentador que pega una andanada al President i Vice-President del Patronat del Castell perquè no ban volgut parlar, com a conseqüència, diu, que uns dies abans el Grup Ecologista de Capdepera va manifestar la seva oposició a la urbanització de Cala Agulla a través de l'Informatiu Balear. Llavors, un diari de Ciutat atia el foc i acaba de donar la passada. Pel seu costat, el Grup Ecologista hi diu la seva, mitjançant cartes als diaris, i quasi ningú entén que és el que es vol dir.

Mentrestant, el poble, el poble de a peu, el poble normal i corrent, gairebé tot el poble, assisteix entre astorat, divertit, i un molt confús, al "show" que s'ha muntat. Ningú entén quina relació pot existir entre la possible urbanització de Cala Agulla i el Patronat del Castell. Què passa aquí?

El final és espectacular. Tornen els del "Xiu-Xiu", i amb l'excusa de fer una entrevista al Batle, aprofiten per dir que el que manifestaren del President i el Vice-President del Patronat del Castell no anava per ells. El diari que tan generosa­ment havia contribuït a confondre l'opinió pública, troba el culpable. El culpable senyalat no contesta. I aquí pau i després glòria.

Amb tot i això, Capdepera -í no és la primera vegada- dóna una imatge allunyada de la realitat, per obra i gràcia d'uns pocs. El nostre poble i concretament alguna de les seves institucions (Patronat del Castell), queda en entredit. La nostra capa­citat de convivència i de diàleg queda postergada a una mena d'utopia irrealitzable.

I la gent, tota la bona gent de Capdepera, que és molta, que és majoria, es queda amb un pam de nas, bocabadada, ferida en la seva sensibilitat, menyspreada per aquestes minories que sempre n'embullen de fil, per aquests pocs que es troben com peix dins l'aigua quan d'una palla se'n fa  un paller. Ningú no ha entès res.

Ni se sap qui és que havia de parlar i no bo va fer ni per què es carrega el mort a uns altres, ni com és que passà el que passà, ni si, parlassin o nò parlassin, valia la pena tota aquesta estamenya.

I Capdepera no és  un punt  i a part,  ni té menys virtuts ni més defectes que .la  majoria dels altres pobles,  ni  té perquè assumir un sentiment de culpabilitat que no li  correspon.  La  bona gent del  nostre poble és molta.  És més molta. Els embulladors de fil acabaran engolits per la troca dels seus propis embulls.



---------------------------

grumallons

Per si les coses entorn de l'Agulla no estaven prou embullades, les recents declaracions del Batle, Joan Pascual, al programa "Xiu-Xiu" de la TV-Balear, acabaren d'envitricollar el tema. Ni els qui demanaven sabien de què anava la cosa, ni el qui contestà ho va fer amb prou claredat.

És per això que hem volgut que el propi Joan Pascual ampliàs aquelles manifestacions, i pensam que aquest pic sí que s'expressa d'una forma dià­fana, respecte de les negociacions que s'han mantengut amb la família Balaguer.

JOAN PASCUAL, Batle (UM)

Efectivament s'han mantegut conver­sacions amb els propietaris d'una part de Cala Agulla, la família Balaguer, i ara això està pendent de la decisió de l'Ajuntament.

Bàsicament, la proposta consisteix en la possibilitat d'ampliar la zona urbanitzable que se va aprovar l'any seixanta-tres, en uns 28/30.000 m2, i, per altre costat, en la possibilitat de construir una casa en un solar que està entre els apartaments que ha cons­truït en Joan Ladria i S'Entrador. Aquesta ampliació de la zona urbanitza­ble estaria constituïda per un polígon irregular que es pot subdividir en un rectangle i un triangle. El triangle és la part que més s'acosta a la mar per   un   dels   seus   vèrtexs,   i arriba a   uns   dos-cents   metres   de   la costa. La proposta contempla que aquest triangle,   d'uns   16.000  m2,  sols admeti dues altures  d'edificació,   amb   l'25 m3 per m2,   i,   encara   que la part edificable  fos la base del triangle més allunayada de  la mar.  Lògicament,   si l'Ajuntament 'ho   aprovàs,   s'hauria   de   presentar el corresponent  Pla  Parcial que s'ajustàs a la legislació vigent.

Prest tendrem una reunió del Consistori   per   acabar   de   concretar alguns punts   de   les   Normes Subsidiàries, i aprofitarem per parlar d'aquest assump­te.  Per la meva part i la del meu grup d'U.M.,  creim que si això s'acceptava, i tenint en compte que a canvi se donaria   a   l'Ajuntament   una   quantitat de terreny més o menys equivalent, s'hau­rien  acabat  els  problemes.   El terreny que  se  cediria   està  ubicat   entre la zona   de   domini   públic   i   el   camí de Ca'n  Patilla,   fins  a  la  propietat de Salvador Moll,  amb un pas des de Cala Barca   fins   a   la   dita  zona  de domini públic.   Amb   això   el   poble guanyaria una   parcel·la   que   és   molt necessària des   de   tots   els   punts  de  vista. Hem de  tenir en compte que de Cala Agulla se'n   treuen   més   de   vint   milions de pessetes cada any,  i no podem renunciar a   aquests    ingressos.    Amb    la cessió descrita,  s'acabarien    els problemes d'accés a la platja i,  a més, podríem fer   front   al   tan necessari sanejament de la platja.


-------

Si accediu a la revista de setembre trobareu, a les pàgines centrals, una entrevista amb Felipe Sánchez-Cuenca (llavors senador del PSOE, i estiuejant de tota la vida a Cala Rajada) que parla també de l'Agulla. Axí com una proposta de membres del grup ecologista local per tal que  es declaràs l'Agulla com a espai d'interès natural.


Tant si no ho sabíeu com si no ho recordàveu, és del tot recomanable la lectura d'aquets números de Cap Vermell.