Vilafranca 1 - Escolar 2 (inclou classificació actualitzada)
fotos: BEST
Benvinguts siau, estimats tots quan sou!
Jornada vint-i-cinc. Gran partit el realitzat aquest horabaixa per tot el conjunt del primer equip de l’Escolar; avui vestit de blanc i negre per coincidència de colors amb els locals. No m’atreviria a dir que ha sigut el millor partit de tota la temporada —seria molt agosarat per la meva banda—, però si no ha estat així, molt poc li ha faltat. Quin partidàs senyores i senyors! Déu meu, si juguéssim sempre així, on seríem? Quina ràbia!
Un camp de dimensions molt paregudes al nostre i, mai millor dit, ple de gom a gom. Això sí que és una afició així com cal. Durant quasi tota la segona part la pluja ha fet acte de presència, però no ha desdibuixat gens ni mica l’espectacle de futbol que han donat els vint-i-dos/vint-i-un jugadors que han dirimit aquest duel.
Abans d’entrar amb olivetes veiem quina ha sigut l’alineació pel partit d’avui: Toni López a la porteria. Colau Sureda al lateral dret. Lucas Fernández al lateral esquer. Isma Santos i Jaume Torres de centrals. Pablo i Lluís Maya de pivots. Banda dreta per Xavi Morales. Banda esquerra per Kelly. Mitja punta Martin Fernández. A la punta de l’atac Xisco Sansó.
Canvis: minut quaranta-sis, surt Colau Sureda lesionat i entra Ivan Díaz (debutant). Minut setanta, surt Kelly i entra Juanpi. Minut setanta-cinc, entra Sergi Peraita (debutant) i surt Martin Fernández. Minut vuitanta-dos, surt Xisco Sansó i entra Alejandro Niño.
Cal recordar que el Vilafranca al partit jugat a dins el Figueral ens guanyà. I no tan sols ens guanyà, sinó que ens dona una veritable lliçó de futbol. Doncs bé! Aquest diumenge, a tot un Vilafranca, cinquè classificat, li hem tornat aquesta mateixa lliçó amb escreix. M’agradaria que haguéssiu vist i sentit el que feia i deia l’entrenador de l’equip del Pla de Mallorca. Aquest pobre home ha estat desequilibrat i atacat dels nervis durant tot el partit; quin espectacle més patètic que ha donat!
Els primers deu minuts ja hem pogut veure un Escolar totalment diferent del que poguérem veure la setmana passada contra el Cardassar. Un Escolar que ha ocupat amb criteri el camp, una defensa força segura, un Lluís Maya organitzant el joc, dues bandes que no sols han atacat, sinó que també, han fet abundants ajudes amb defensa i un Xisco Sansó que en volia. Un equip que basculava unit amb el sentit del joc i que alternava passades llargues amb passades curtes; amb una paraula, l’equip ha semblat talment, un luxós i enlluernador piano de cua ben afinat.
El Vilafranca ha volgut imposar el seu joc i la seva pegada; en cap moment ha renunciat a l’atac ni al partit. L’Escolar ha robat pilotes i s’ha tirat a sobre la porteria local fora cap complex ni un. La nostra defensa ha desbaratat i guanyat totes les accions als davanters locals. Amb una paraula hi havia molt de futbol a sobre del terreny de Joc.
En Xisco Sansó, el millor de tots els millors, ha disposat d’un interessant u contra u que el porter local, amb la seva amplària, ha desbaratat. Aquest ha sigut la primera ocasió d’en Xisco.
Al minut trenta-cinc, també a una jugada d’un u contra u, en Torres disputant la pilota amb l’atacant vilafranquer, l’ha tomat. Falta clara i, com era l’últim jugador, l’àrbitre, justament, li ha mostrat la targeta vermella.
L’expulsió ha sigut un veritable gerro d’aigua freda, perquè hem pensat que amb un home menys el Vilafranca ens seria superior. Però no! En Biel Sastre ha recompost les posicions i el partit ha continuat igual d’equilibrat.
Ha sigut al tercer u contra u, i al minut quaranta, quan en Xisco Sansó ha pogut guanyar l’acció al bon porter local, posant un zero a un força encoratjador.
El descans ha servit per recompondre posicions i establir l’estratègia per mantenir la diferència que mostrava el marcador.
En Pablo ha ocupat la plaça de central. En Xavi Morales i Lluís Maya han ocupat els pivots. Martin ha passat a banda dreta i Xisco Sansó ha continuat a la punta de l’atac.
La segona part ha començat amb un Vilafranca amb tromba posant setge a la nostra porteria. Ha pitjat l’accelerador i peu a la post ha fet l’impossible per doblegar a onze jugadors que defensaven molt organitzats i ben posicionats i a onze jugadors que sortien, amb molt de perill i criteri, a l’atac.
El qui ha portat de capoll a tot el Vilafranca ha sigut en Sansó. Quin fart de córrer que s’ha pegat aquest excels jugador d’Artà. Ha estat per tot i en totes les jugades de perill n’ha sigut el protagonista; pràcticament sempre ha sortit victoriós de tots els envits que ha disputat. Ha fet un concert de futbol, això sí, acompanyat i sostingut en tot moment, per la resta de l’equip que també, com ell, han sigut els millors del partit.
Ha sigut al minut setanta-u, després d’uns quants refusos, quan en Xisco ha marcat un zero dos que semblava, talment, una sentència de mort pels de Vilafranca.
Els verds-i-blancs (el Vilafranca) no han baixat el ritme ni els braços, tal volta, tot el contrari. La seva caparrudesa ha fet que al minut setanta-vuit i després d’una dubtosa sortida d’en López, els locals marquessin, amb una vaselina, el seu únic gol.
Hi ha hagut qualque conat de picabaralles o aldarulls, però amb un parell de targetes, l’àrbitre ha pacificat la zona de guerra. La resta de minuts que faltaven per acabar el partit, més el cinc que l’àrbitre ha allargat, han estat d’infart i un infern. Però gràcies al treball de tots els jugadors i cos tècnic els tres punts han vingut de cap a Capdepera.
Un partit cinc estrelles que han fet gaudir a tots els aficionats desplaçats a Vilafranca. Partit d’alt estànding que ha fet que tots els allà presents ens xucléssim els dits del gust que hem passat. Enhorabona a tot l’equip i a la direcció tècnica!
La setmana qui ve retrem visita a un Llosetense B en hores baixes, quinzè classificat. La febre d’avui em fa pensar que els tres punts de Lloseta són força factibles. Ara mateix estam a vuit punts del quart classificat, jugant així com hem jugat avui, el podem agafar; queda molta lliga. Fora dubtes!
Visca l’Escolar victoriós!!
Biel Torres
Classificació actualitzada: