Ha acabat la XXXII edició del Festival Serenates d'Estiu de Cala Rajada. Trenta-dos edicions són moltes i quan llançam una mirada enrere, ens adonam del testimoni que representen dins la història del nostre poble.

Enguany han canviat moltes coses, per a tots, i per Joventuts Musicals de Capdepera i el seu públic, el fet més significatiu ha estat que els concerts, per primera vegada a la història s'han celebrat fora del seu emblemàtic entorn; la Fundació Bartomeu March va decidir mantenir tancats els jardins i la Torre Cega i els concerts s'han celebrat a l'Auditori Cap Vermell de Cala Rajada. Hem de dir que els concerts a l'Auditori han canviat molt l'ambient, no ens ha acompanyat la màgia dels jardins, de la lluna i les estrelles il·luminant el port de Cala Rajada, però hem de remarcar que la qualitat de la música ha estat inqüestionable, i que aquest punt és sense dubte el nostre objectiu: oferir concerts de qualitat, diferents en estils, interessants, elegint músics amb personalitat que volen mostrar una proposta artística amb veritat i il·lusió, concerts amb els quals el públic pugui gaudir sobre tot, però també experiències que aportin un poquet més en grau de l'abast de coneixement cultural dins d'aquest gran oceà immens de sensacions que ens pot oferir la música, a través de la història i dins els nostres dies.

Tot aquest objectiu de posar la música en primera plana, sembla que no ha estat així almenys per a una part del públic que ha renunciat als concerts quan han sabut que no se celebraven als encisadors jardins de la Torre Cega. Una pena immensa, perquè hem de dir que enguany allò que s’ha perdut com a escenari, s'ha guanyat en qualitat d'escolta per les millors condicions acústiques que ofereix l’auditori. I quant es tracta d’escoltar música, escoltar-la bé, s’agraeix moltíssim.

De tots és conegut el problema que fa uns anys vam patir durant un concert, públic present, que una ventada va tomar la petxina acústica que feia d'escenari. Des d'ençà, Joventuts Musicals de Capdepera va començar una sèrie de reunions i reunions amb l'Ajuntament de Capdepera, enginyers i tècnics especialitzats, empreses... per a aconseguir poder disposar d'un escenari que reuneixi les condicions acústiques i de seguretat necessària per a la celebració del Festival en el seu emblemàtic entorn, a la Torre Cega als jardins de la Fundació B. March. Tot pareixia que a poc a poc el compromís de l'Ajuntament donava passes a consolidar el projecte, inclús aquest punt era un dels compromisos del programa electoral del partit que ara governa, i de fet, es va encarregar el projecte i es va comprar. Però malauradament, tot va quedar allà, i en els anys següents no s'ha donat cap passa per a executar el compromís del projecte, i per tant, encara a hores d'ara no disposam d'un escenari que reuneixi els requisits de condicions idònies per a la celebració dels concerts. Volem explicar amb això que per a escoltar un concert de música és imprescindible comptar amb unes condicions acústiques idònies, i que tots sabem que els Festivals a l'estiu, que es fan a l'aire lliure i en entorns especials, tenen una personalitat i un atractiu molt, molt important, però que si les infraestructures no acompanyen, s'haurien de revisar les prioritats. Joventuts Musicals de Capdepera desitja que aquesta qüestió es resolgui positivament per als interessos del Festival que és la mateixa que els interessos del públic. Esperem que es reprenguin les intencions i que es donin solucions favorables.

Una altra qüestió que ens crida l’atenció d’aquesta edició del festival es l’assistència de públic. I sobre aquest punt, voldríem llançar una reflexió: la disminució de públic als concerts podria ser deguda a diversos factors, sens dubte cadascun dels quals té una repercussió molt important (i hi podríem iniciar exposicions extenses de cadascun): el canvi d'ubicació, el panorama social amb la pandèmia de la COVID, però potser la que més ens preocupa és l'aparent canvi d'inquietud musical de la societat gabellina. Capdepera ha estat un poble que sempre ha presumit i lluït d'una gran tradició i excel·lència musical, en totes i cadascuna de les seves manifestacions socials. L'activitat en aquest sentit ha estat durant molts anys de referència i enveja per a molts altres pobles de l'illa i fins i tot fora de les nostres fronteres: una gran escola de música, bandes de música, cornetes, agrupacions corals actives, agrupacions diverses de joves músics, de ball de bot i altres agrupacions de mostra del nostre folklore, reconeguts individus amb trajectòria i repercussió musical professional, celebració de concursos internacionals de piano, de trobades musicals de corda, festivals…etc. Ara miram cap a tot això amb nostàlgia i preguntant-nos el per què de la minva i constant pèrdua d'aquesta excitant i presumible activitat musical. Moltes qüestions al respecte ens vénen al cap, totes dignes de reflexió, però la reflexió principal és que les plantes s'assequen si no se reguen. Tots podríem pensar un poquet sobre el tema i mirar de poder contribuir amb un granet d’arena, i els que tenen més responsabilitats haurien d'empènyer per a recuperar un patrimoni de poble que ens fa guanyar a tots, molt especialment potenciar des dels més petits, impulsant l'educació als nostres nins i nines que són el nostre futur. Només lamentant-nos que el nostre poble perd personalitat i que abans eren temps millors, no arreglarem molt. Potenciar més i donar visibilitat a allò que té valor és un gran pas, i unir energies en la mateixa direcció una garantia per a aconseguir-ho.

Després d'aquesta reflexió i per acabar, girem la mirada a la XXXII edició del Festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada i posam en relleu que han estat cinc concerts d'una gran qualitat artística i que Joventuts Musicals de Capdepera se sent feliç d'haver pogut tirar cap endavant amb el Festival, afortunats de formar part de la confederació de Joventuts Musicals d’Espanya i allò que suposa el seu recolzament, d’haver pogut comptar amb l’Auditori Cap Vermell, el suport de l'àrea de cultura de l'Ajuntament, del públic assistent i que entre l'opció de suspendre una altra edició del festival i realitzar els concerts, és un encert d'haver triat no abandonar el vaixell.


Noemí Dalmau