11 - MÀRTIR  DE LA MERCÉ  AL 1936:  EL GABELLÍ JESÚS  EDUARD  MASSANET  FLAQUER 
           

        El proppassat dijous, 9 de febrer, el  Bisbat de Mallorca va sol•licitar a l’Ajuntament de Capdepera informació relativa als descendents de fra JESÚS EDUARD MASSANET FLAQUER, residents al nostre poble, i la documentació que pugui obrar a la Sala en relació al pare mercedari gabellí, per a continuar amb el procés, obert a Roma, d’una probable beatificació.

        Amb el títol de  “19 palmas: Mártires de la Merced en 1936”, fra JOAQUIN MILLÀN RUBIO va publicar un llibre sobre el martiri, per mort violenta, de 19 membres  de l’orde religiós de Nostra Senyora de la Mercè. Entre aquest s’hi trobava  JESÚS EDUARD MASSANET FLAQUER, al qual ja ens referíem en el capítol anterior dedicat a mossèn PERE FERRER LLITERAS.

    Per a reconèixer els mèrits atresorats en vida per aquests religiosos mercedaris, es va constituir a Lleida un tribunal eclesiàstic diocesà que va iniciar un procés que es tramità, l’any 2010, al Vaticà. Únicament els expedients de dotze d’ells foren complimentats, a l’espera d’obertura de causa per a una futura beatificació. Restaren pendents  de resolució, en aquest sentit, els dels altres 7 frares, entre els quals es trobava inclòs l’expedient del nostre paisà.

    El pare Massanet va néïxer a Capdepera, el dissabte de Sant Antoni, el 16 de gener de 1899, fill de FRANCESC MASSANET  i  ELIONOR FLAQUER. Cinc dies més tard el batiaren i el 23 de maig del mateix any rebé la confirmació.

Jesús Eduard Massanet amb els seus pares Francesc i Catalina

    Va vestir l’hàbit mercedari el 8 de setembre de 1917, amb la benedicció dels pares  RAMON MARTÍN i  PABLO PLANAS. Professà els vots simples al cap d’un any davant el pare ELIAS BUJ, que fou qui el comminà cap als estudis sacerdotals.

     El noviciat de Massanet Flaquer fou vertaderament de prova – com assegura JAIME MONZÓN a una semblança sobre el nostre veí –, ja que procedia d’una família molt acomodada. Jesús era molt amant del culte diví, virtuós en els seus sermons a la trona, a l’època de predicador, imprimint la màxima solemnitat als actes en què participava. Fou un destacat alumne, que sempre va donar preferència a l’estimació i veneració a la Mare de Deu de la Mercè.

     Accedí al presbiterat a Solsona, el 22 de setembre de 1923, per mediació del bisbe VALENTIN COMELLAS. A partir d’aquesta data i per la notorietat que havia aconseguit com a predicador, era convidat amb freqüència, sense rebutjar mai cap sermó ni prèdica. El catecisme per als  nins, les ensenyances a la gent senzilla, els viacrucis, i la litúrgia a catedrals, esglésies i capítols arribaren a fer-lo molt popular entre el fidels

 

  CAPELLÀ  CASTRENSE  I  VÍCTIMA 

     Testimonis que conegueren al pare Massanet aprofundiren en la seva vida per tal d’impulsar el procés davant el Papa.

      Destaquen la seva gran labor quan, l’any 1924, tot realitzant el servei militar, el nomenaren capellà del Reial Orde Militar de la Mercè, amb destinació castrense al regiment de Navarra. Des d’allí va partir, al 1926, cap al Marroc per a assistir a molts de soldats amb motiu de la campanya contra els moros, al  Rif. Allà visqué temps molt densos com a sacerdot i pare espiritual de dos mil homes, entre soldats i oficials que, a diari, es jugaven la vida a les trinxeres. En aquell trànsit es va demostrar la seva grandesa humana i tendresa espiritual, ànima i sosteniment d’aquells joves que sentien sobre els seus caps el cèrcol aspre de la mort.

Jesús E. Massanet amb l'uniforme de capellà castrense

     Sota el renou dels canons i la xiuladissa de les bales, el pare Jesús Eduard, impàvid, viaticava i atenia els moribunds, i tanta força va aconseguir imprimir a la tropa que el seu fervor va obligar a denominar “Campament de la Mercè” a l’enclavament del regiment.

      Acabada la contesa, es reincorporà al convent lleidatà, on va exercir el seu ministeri fins al 1931, en què va ser destinat a Palma, una vegada que la República va treure els mercedaris del seu convent. Al mes d’agost de 1935 va tornar a Lleida, al seus orígens eclesiàstics, on, segons la monja MARIA DE LA PAZ VILACLARA, se’l veia com un home ple d’energia, recollit, dedicat a la predicació i enemic dels aldarulls de la política.

     Jesús Eduard Massanet Flaquer, emperò, va sucumbir a l’atrocitat i al sectarisme. Informat dels successos referits als assassinats de companys capellans, el 24 de juliol de 1936 s’amagà a casa d’un mossèn conegut, el pare Magrí, a Lleida, i més tard a la vivenda de JOAN ORTIZ  i CARME VIDAL, coneguts devots. Per no perjudicar-los, es refugià a un porxo de la casa, on poques hores desprès fou trobat pels milicians, per denúncia d’una veïna. Quan baixava, detingut, va agrair per signes, a Joan i Carme, la seva hospitalitat.

Màrtirs de la Mercè, entre d'ells el pare Massanet

     Ja en direcció a la presó, al carrer Ballester, abans de tombar cap a la Rambla d’Aragó, els milicians obligaren el pare Massanet a accelerar la marxa. Feren veure que els volia fugir i, pocs metres desprès, li dispararen per l’espatlla. Les darreres paraules que va dedicar als seus assassins, abans de morir, foren: “Jo vos perdon” .

       No hi pogué haver ni procés, ni judici, ni condemna. Restà allí, estès. Minuts més tard, segons conta MARCELINA EZQUERDA i constata JOAN ORTIZ, el qual seguia a la comitiva un 40 metres enrere, passaren per allí unes dones que, comprovant  que encara es movia, li tiraren pedres al cap, fins a deixar-li el crani destrossat. El cadàver fou recollit i llançat a una fosa comuna.

      Una taca vermella restà sobre l’empedrat del carrer.  ”Adiós, doña Trinidad, hasta el cielo”, havia dit uns instants abans a una persona coneguda. 

  EL CARRER DE LES PEDRES

    Comentàvem a l’anterior capítol, referit a mossèn Pere Ferrer i Lliteras, que aquest tingué la seva vivenda al carrer anomenat de “Ses Pedres”, el qual, passat el temps, i com a conseqüència de la proclamació com a fill il•lustre de qui fou prelat del Papa, es canvià el nom del carrer pel de Pere Ferrer.

    A la fotografia que il•lustra el present capítol, que mostra la plaça de l’Orient a l’època que narram – facilitada per l’insubstituïble ANTONI FLAQUER OBRADOR –, es pot veure el començament del carrer conegut com Pla d’en Cosset (abans denominat carrer de Fra Jesús Eduardo Massanet i, anteriorment, de Ses Pedres.).

Al carrer Plà d'En Cosset hi vivia fra Jesús Eduard Massanet, enfront de la casa de mossèn Pere Ferrer Lliteras 

    Al fons de la imatge, a la seva esquerra, es troba la casa de mossèn Pere Ferrer i Lliteras,  amb la cotxera on el capellà tenia un carro  amb el qual es passejava, estirat per un cavall, per les cases de fora vila, quan fou vicari de Capdepera, abans de l’ascens a la prelatura. A la dreta de la imatge, després de la casa de Ca’n Creus, encara existent, es trobava la vivenda de la família del pare Massanet, ben enfront de l’entrada de la casa del bisbe urbà.

    Amb aquest comentari volem deixar clara la ubicació del carrer dedicat al fill il•lustre de Capdepera, tota vegada que l’actual emplaçament amb el nom de Pere Ferrer es troba a la confluència entre els carrers de Son Pocapalla, d’es Figueral i de Mossèn Antoni Maria Alcover, i res te a veure amb l’antic carrer de Ses Pedres, que, com s’ha dit, actualment és es Pla d’en Cosset.

  La rectificació, així, queda feta. Gràcies.

  Ara resta, únicament, confiar en l’èxit de les negociacions i tràmits reiniciats perquè pugui arribar a bon port aquest reconeixement al pare Massanet. Així ho desitja Capdepera.

Bartomeu Melis  “Meyme”