A simple vista, hom podria pensar que cada lletra representa un so; res més lluny de la veritat: en català, la grafia o té dos sons diferents i la e, tres. No és un problema exclusiu de les vocals, sinó que també passa amb les consonants, com la x. En català, aquesta grafia, quan no representa el so palatal (de xerrar o planxar, per exemple), de vegades es pronuncia [ks] o [s] (com màxim o text) i de vegades [gz] (com oxigen). En la major part dels casos, automàticament ja sabem quin so hem de fer, però en alguns hi ha dubtes que avui intentarem resoldre.
Hi ha tres casos on feim sempre el so [ks]. El primer és quan la x està entre vocals, a excepció de les paraules començades per ex– o inex– seguides de vocal (com exacte) i paraules molt concretes com clixé, Xixona o disbauxa. Per tant, es pronuncien igual que màxim paraules com taxi, luxe, òxid, Alexandre, sexe, taxa, texans, Mèxic, píxel, pròxim, connexió o galàxia.
Quan la x va seguida d’una consonant sorda, es pot fer tant el so [ks] com [s]. Per tant, pronunciam com màxim o text les paraules excursió, explicar, experimentar, exclusió, expandir, expectant, extingir, èxtasi, inexpert, tèxtil, Oxford, expedició, explotar, expressar, extens, extraordinari o Extremadura. També s’alterna entre [ks] i [s] quan la x va a final de paraula, darrere de consonant (per exemple esfinx, larinx o linx), a excepció d’Elx.
El darrer cas del so x com a [ks] és el dels cultismes formats per consonant + vocal + x a final de paraula, és a dir, paraules com fix, Fèlix, annex, clímax, complex, ortodox o reflex.
Si us han semblat que són massa coses per recordar-les totes, potser us convé més fixar-vos en quines paraules s’han de pronunciar amb el so [gz], ja que és més senzill. Només tenen aquest so les paraules començades per ex- o inex– seguides de vocal o h: exercici, exemple, exaltar, examen, executar, exèrcit, exhibir, exigir, exili, èxit, èxode, exòtic, inexistent, exagerar o inexacte. També hi ha dos casos més: amb els prefixos hex– o hexa– (com hexaedre o hexàgon) i amb la paraula oxigen i derivats.
Això sí, cal anar amb compte, perquè en mallorquí i menorquí en lloc del so [gz] es fa [d͡z]: e[d͡z]amen, e[d͡z]èrcit, e[d͡z]halar, ine[d͡z]istent i o[d͡z]igen, per exemple. De vegades, sembla que ens agrada complicar-nos les coses!