Cap aproximació a la Guerra Civil espanyola pot ser completa sense l’anàlisi de la seva conseqüència més immediata: la repressió desfeta pels colpistes sobre els elements considerats adeptes dels Front Popular i sobre tot tipus d’organitzacions considerades progressistes, no només polítiques, sinó també culturals, lingüístiques, etc. Encara i així, s’ha de tenir en conte que la repressió va tenir diferents tipologies i també diferents profunditats, així com protagonistes diversos segons la zona i la les condicions sobre la qual s’exerceix.
En aquest sentit hem de recordar que Capdepera era un municipi amb una arrelada tradició socialista i republicana, el desmantellament de la qual va ser un dels principals objectius de la repressió que va seguir el cop d’Estat amb la finalitat d’evitar qualsevol tipus de contraofensiva esquerrana. És cert que a la postguerra alguns líders socialistes com Joan Huertas o Albertí Moll encara varen continuar amb la seva activitats política a la clandestinitat, formant cèl·lules encarregades de l’edició i distribució de propaganda i premsa, però el substrat institucional i organitzatiu del socialisme va quedar totalment desarticulat.
És conegut que a moltes parts de l’Estat també va existir una repressió exercida per els col·lectius republicans (el cas de Paracuellos és paradigmàtic), però aquesta no va tenir lloc a Capdepera (ni en general en tota Mallorca) a raó del triomf pràcticament absolut del cop d’Estat. Quan el bàndol sublevat va aconseguir el control just després de la proclamació de l’Estat de guerra, no varen donar oportunitat als col·lectius d’esquerres de practicar cap tipus de repressió contra els alçats. Per tant, la repressió analitzada aquí fa referència únicament a la duita a terme pel bàndol franquista cap als partidaris de la República.
Restes de les Roges des MolinarNo explicarem les circumstàncies de la mort de cadascun d'ells, però sembla ser que almenys quatre d'ells van morir sense estar adscrits a cap tendència política determinada (Jaume Roca, Enric Domínguez, Bartomeu Servera i Josep Terrassa). Al contrari, els restants sí militaven bé en el socialisme, tant en les joventuts com en l'Agrupació, o bé en Esquerra Republicana Balear. És interessant observar com aquesta distribució no és aleatòria, sinó que respon en el següent esquema: en els primers moments de l'alçament es va aplicar una repressió ferotge i de vegades indiscriminada, que fins i tot va afectar individus amb escassa o nul·la incidència en l'àmbit públic o polític. Posteriorment, els objectius es van tornar més selectius i, mitjançant la imposició d'un estat d'ordre absolut, es va depurar tot aquell desafecte al Moviment Nacional.
En aquesta segona etapa s'integra la depuració política i l'encausament dels elements d'esquerra. Tot i que no únicament, els objectius principals van ser els dirigents i militants dels diferents partits i sindicats del Front Popular, fet que va suposar el desmantellament de tot tipus d'organització política subversiva. En aquest sentit, l'arrelament del socialisme a Capdepera explica les nombroses causes i judicis contra gabellins. Miquel Llull reprodueix en els Apèndixs III, IV, V i VI de la seva obra La idea és infinita una extensa relació de causes contra republicans i socialistes i una llista de més de cinc pàgines de gabellins processats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques o bé per un Consell de Guerra. Entre aquests noms es troben els principals líders d'esquerra del municipi que no havien aconseguit escapar després del cop d'estat.
Precisament l'exili forçós va ser l'única alternativa per a molts veïns de Capdepera. Per apropar-nos a aquest element, hem cregut convenient reproduir el cas d'una família gabellina que, tot i que no es pugui establir com un procés general, exemplifica a la perfecció les penúries i misèries que van haver de viure els exiliats republicans. Es tracta de la família formada, entre altres membres, pel secretari de l'Agrupació Socialista Xerafí Nebot, la seva dona i presidenta del Grup Socialista Femení Maria Vaquer i la seva filla Magdalena Nebot, assídua a les conferències organitzades per la Universitat de les Illes Balears i qui per aquells moments tenia poc més de tres anys. Magdalena Nebot, recentment desapareguda, va tenir la deferència de concedir-me una entrevista l’any 2019, a la qual em va explicar el periple que degueren dur a terme ella i els seus pares poc després de la fallida de la II República.
Desfilada militar a la plaça de l'Orient
Quan va tenir lloc el cop d'estat, Xerafí Nebot, en previsió de la repressió que s'anava a desfermar contra els elements d'esquerra, va decidir escapar a la muntanya i refugiar-se juntament amb altres tres gabellins: Antoni Massanet, Bartomeu Gili i Miquel Julià, president de la Gestora del Front Popular. Llavors, el que era secretari socialista va passar a la zona ocupada per les forces del capità Bayo i, després del fracàs de l'expedició, va poder refugiar-se a Barcelona, tot i que poc temps després va tornar a Menorca juntament amb alguns dels seus companys exiliats. Allà va ser capturat i encausat per les tropes nacionals, sent condemnat a trenta anys de presó. Va passar per les presons de Menorca, Formentera i Alcoi abans d'obtenir la llibertat provisional. Tanmateix, poc temps després es va relacionar amb la distribució de propaganda comunista, pel que va decidir el 1947 (després de gairebé tres anys amagat a la muntanya) exiliar-se fora d'Espanya, concretament a la capital del departament francès d'Algèria.
Mentrestant, la seva dona, Maria Vaquer, havia decidit quedar-se a Capdepera per protegir els seus fills, tot i que també va ser localitzada, empresonada a la presó de Ca’n Sales i condemnada a mort, encara que la pena li va ser posteriorment commutada. Llavors, després de molts problemes, va aconseguir, juntament amb la seva filla Magdalena, viatjar clandestinament a Alger i establir-s'hi amb el seu marit i altres molts exiliats republicans, mallorquins i fins i tot de la mateixa Capdepera. A la capital es van mantenir fins que van començar els conflictes per la independència d'Algèria, quan van decidir traslladar-se a París, on viurien fins al 1964, moment en què van retornar a Capdepera.
Tot i que aquesta història té un final relativament feliç, ja que la família va poder retrobar-se a Algèria i tornar finalment al seu municipi natal, és necessari atendre als efectes causats per l'exili forçós, que es va presentar com l'única opció per a Xerafí Nebot. La desestructuració de la seva família i el seu estil i costums de vida va ser total, havent d'abandonar el seu poble i els seus éssers estimats i traslladar-se a un país estrany per poder sobreviure. Allà, tot i que va poder integrar-se a la societat d'Alger amb relativa facilitat (atès que no va ser l'únic mallorquí exiliat), no va tornar a actuar políticament. Per tant, es va complir l'objectiu principal de la persecució i repressió franquista: la desmobilització de les forces polítiques subversives. D'altra banda, les conseqüències personals poden observar-se en l'entrevista a Magdalena Nebot, qui va haver de casar-se, formar la seva família i formar-se professionalment entre Alger i París, amb tots els inconvenients que això comporta (especialment després del retorn a l'Estat espanyol).
José Guadix Guerrero